XAVIER DOMÈNECH
Haurem de veure què diu la lletra menuda, però el pla de xoc contra l'atur juvenil consisteix en el fet que contractar un d'aquests aturats surti a meitat de preu. El truc no és difícil d'entendre: el Govern s'estima més pagar a les empreses perquè els contractin que pagar-los el subsidi d'atur. La despesa no és gaire diferent, però sí que ho és l'efecte sobre les estadístiques de desocupació.
Tal com les van presentar divendres, les mesures semblen especialment dissenyades per promoure que cada autònom llogui un manxaire. Les ajudes seran només pel primer aturat de menys de 30 anys que llogui cada empresa; el segon ja l'hauran de pagar sencer. Per tant, el pla només és efectiu si aconsegueix persuadir molts autònoms i microempreses.
Ara mateix a l'Inem hi ha una llista d'un milió de persones entre 16 i 29 anys que busquen feina. Hi ha un milió d'emprenedors per contractar-los? El cert és que els sortiria a compte. D'entrada, l'aturat podrà continuar cobrant el 25% del seu subsidi. Això farà que accepti fàcilment un contracte pel salari mínim, que és de 8.974 euros l'any. Cost per a l'empresa, cotitzacions incloses: 11.700 euros. Dels quals pot restar 3.000 euros d'ajuda directa i la meitat del subsidi que el treballador deixa de cobrar, que si n'hi quedava un any, poden ser 4.000 euros més. És a dir: un treballador a jornada completa per 4.700 euros l'any, o 336 euros el mes, el primer any. Insisteixo que cal veure la lletra menuda per saber si el primer dia del segon any se'l pot acomiadar sense perdre les ajudes.
Hi ha moltes més mesures, naturalment, en el decret que va aprovar ahir el consell de ministres. Altres formes d'ajudes per contractar joves i també aturats de mitjana edat. Sistemes per incentivar la formació. Acomiadament més barat per als nous contractats. Però l'altre gran paquet és el de les facilitats per bellugar i despatxar: les empreses podran canviar la gent de feina, de jornada i d'indret amb molta més facilitat, i tres trimestres dolents justificaran una reducció de plantilla a 20 dies per any treballat (amb una anualitat com a màxim), sense que calguin ni l'acord dels sindicats ni cap permís administratiu. L'empresa simplement ho decideix, i si els treballadors no hi estan d'acord, que vagin als tribunals. El Govern diu que aquest canvi és per defensar llocs de treball. El cert és que des de l'òrbita patronal se celebra aquesta pèrdua de paper dels sindicats, i es lamenta que despatxar no sigui encara més fàcil i econòmic.
Així va la cosa. Li faran una vaga? O van cremar tota la pólvora contra Zapatero?