Espanya aportarà aproximadament el 12 % de la participació de l'eurozona en el segon rescat per a Grècia, segons va indicar ahir el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, qui va mostrar la seva "satisfacció" pel tancament de l'acord.

"A nosaltres ens toca una mica menys del 12% dels 130.000 milions d'euros perquè és el pes d'Espanya deixant fora als països que estan en un pla de rescat" (Grècia, Portugal i Irlanda), va explicar De Guindos després de la reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE. Això suposarà al voltant d'uns 15.000 milions d'euros.

La major part de l'aportació espanyola serà en forma de garanties i avals, però la seva quantia total no pot ser calculada encara, ja que encara no és clar quant aportarà el Fons Monetari Internacional (FMI).

Normalment, l'FMI ha aportat un terç dels rescats a països de l'euro, però en aquest segon programa grec ha ofert menys diners (només 13.000 milions d'euros) a l'espera que la UE augmenti la capacitat dels seus tallafocs.

L'eurozona ha salvat una vegada més Grècia d'una suspensió de pagaments immediata en donar finalment llum verda a un segon rescat de 130.000 milions d'euros fins a 2014, però a canvi Atenes ha de cedir part de la seva sobirania i acceptar una supervisió permanent sobre el terreny de la troica.

Llargues negociacions

Després de més de tretze hores d'intenses negociacions a disset i entre el Govern deLukàs Papadimos i membres de l'Institut Internacional de Finances (IIF) -que representa als creditors privats- l'eurozona va donar l'esperat "sí" a Atenes.

"Ha estat una nit llarga però sortim amb la satisfacció d'un acord. És un bon programa i evidentment ara la qüestió és que Grècia faci les reformes i es posi a créixer", va afirmar el ministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

Però l'eurozona només ha donat llum verda al rescat després d'aconseguir que la sostenibilitat del deute hel·lè estigués garantida fins a 2020 i aconseguir que la banca assumís unes pèrdues majors d'allò inicialment previst sobre els seus bons grecs en el pròxim canvi. La banca ha acceptat una quitança del 53,5 % del valor nominal dels bons grecs, enfront del 50 % inicialment previst.

El president del Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va dir que espera un "molt alt nivell de participació" de la banca en el canvi, que estableix un cupó del 2 % fins a 2014, del 3 % de 2015 a 2020 i del 4,3 % després.

Seguir el model espanyol

El ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, va proposar a Atenes seguir el model d'Espanya per blindar constitucionalment el límit de dèficit públic.

"És desitjable que el que acordem (amb la UE) ho passem a la nostra Constitució, com va fer Espanya", va afirmar el titular de Finances grec en una roda de premsa, en al·lusió a com es va establir en la Carta Magna espanyola el límit del dèficit fiscal.

Els socis europeus del país mediterrani temen que després de les eleccions, previstes per a abril, el nou Govern no respecti els compromisos d'estalvi i austeritat adquirits per l'actual Executiu, que lidera l'exbanquer Lukàs Papadimos.

Venizelos va dir que les condicions imposades per al rescat no són "una raó per celebrar", però va recordar que la "situació econòmica del país" no deixava lloc a una altra sortida.

"Que hauria passat amb els salaris i les pensions si no hi hagués hagut acord?", es va preguntar, donant a entendre que un impagament de Grècia comportaria conseqüències pitjors que les dures mesures d'austeritat, com la baixada de salaris i pensions.