L'acceptació per part d'Angela Merkel d'impulsar programes de creixement complementaris a la dura recepta de l'austeritat ha obert el debat sobre com portar-los a bon terme. La cancellera alemanya preveu utilitzar el Banc Europeu d'Inversions (BEI) com a palanca de finançament d'una mena de Pla Marshall que permeti estimular l'economia i superar l'equació de retallades-recessió-atur en la qual s'estan enfonsant els països perifèrics de l'Eurozona. Berlín considera que el recurs al BEI és l'única manera de mobilitzar capital sense llançar quantioses emissions de deute que Alemanya rebutja i sense posar sobre la taula uns eurobons que Merkel descarta.
La idea és incrementar la dotació de capital del BEI per augmentar la seva capacitat de captació de finançament. El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha calculat que amb una injecció de 10.000 milions d'euros el Banc Europeu d'Inversions podria captar 60.000 milions i mobilitzar-ne 120.000 de la iniciativa privada. En total, prop de 200.000 milions d'euros dedicats a desenvolupar inversions en infraestructures, tecnologia i noves energies que posin en marxa el motor de l'activitat empresarial, afavoreixin el creixement i calmin els dubtes dels inversors internacionals sobre el Vell Continent.
No obstant això, no són poques les veus que creuen que el pla del BEI no tardaria a quedar-se curt. De moment el petit gir de Merkel sembla més una concessió davant l'aleshores possible victòria de François Hollande a França. La dirigent alemanya continua defensant que el pilar fonamental per arreglar els problemes de l'eurozona és la batalla contra el dèficit i l'austeritat dels comptes públics.
Vicente Pallardó, professor de la Universitat de València i director de l'Observatori de Conjuntura Econòmica Internacional (OCEI), opina que la proposta de posar 200.000 milions sobre la taula és una bona notícia que donarà confiança i credibilitat a curt termini, encara que pensa que la xifra és una mica curta per al conjunt de la UE. "Els projectes a mitjà i llarg termini requeririen una xifra superior però és important que es reconegui la necessitat de l'aposta pel creixement". Segons el seu parer, usar el BEI és recórrer a una institució que ja existeix i per tant simplificar els processos. Però defensa també l'emissió de bons específics per finançar els programes (projectes bonds). El mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha posat aquesta alternativa a sobre de la taula, que estava previst que comencés a experimentar-se a partir de 2014. Aquesta fórmula vincula el finançament a projectes concrets que poden generar confiança entre els inversors i facilitar el seu finançament. A més compten amb el suport del conjunt de socis de la UE, fet que abarateix els seus costos per als estats membres.
Vingui d'on vingui el finançament, el que és evident és que els dirigents europeus miraran amb lupa el destí dels possibles programes de creixement. "S'hauran de modular les necessitats de cada país, amb controls rigorosos i sense mirar les mides de les economies", diu Pallardó. Aquest acadèmic opina que Espanya ha d'apostar per captar projectes lligats al transport de mercaderies per ferrocarril. "És l'únic en el que Espanya ha d'invertir en infraestructures", afirma. Segons el seu parer, és més important obtenir recursos per a projectes lligats a tecnologia i centres de recerca i desenvolupament que garanteixin a llarg termini una millora de la competitivitat de les empreses i l'economia estatal. Espanya té pendent d'executar el tan esbombat canvi de model productiu que va estar en boca de dirigents polítics, empresaris i sindicats fins que es va imposar la recepta de l'austeritat extrema i es va tancar l'aixeta de les mesures públiques d'estímul econòmic.
Excés mundial de liquiditat
La clau és si l'eurozona serà capaç d'atreure el capital necessari per emprendre les inversions dels programes de creixement. El fet cert és que els mercats ja han advertit que només amb la pota de l'austeritat no es genera confiança suficient, de manera que teòricament els ?inversors haurien de premiar el gir en les polítiques europees. Pallardó opina que no hi haurà problema per captar capitals. "Al món hi ha un evident excés de liquiditat esperant a entrar en oportunitats. El que busquen és una barreja de rendibilitat i risc raonable", ?assenyala el director de l'OCEI. Insisteix que l'emissió d'un bo abonat per tota la Unió Europea tindria un risc baix i una rendibilitat atractiva per als inversors internacionals. "No crec que fos difícil captar 200.000 milions; hi ha un excés de liquiditat al món buscant actius segurs", assegura l'acadèmic.
