L'Estat serà el principal accionista de Bankia quan nacionalitzi la seva societat matriu, el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), i aportarà el capital que sigui "estrictament necessari" per sanejar-lo i assegurar el seu futur. El Govern, en un comunicat del Ministeri d'Economia, va explicar que es nacionalitzarà el quart principal grup espanyol, amb més de 400.000 accionistes, per garantir la seva solvència, la tranquil·litat dels 10 milions de clients i dissipar els dubtes dels mercats. A més, va insistir que no intervé l'entitat, sinó que decideix convertir en accions del grup el préstec de 4.465 milions que l'Estat li va concedir a finals de 2010 per a la seva creació.

L'argument que esgrimeix l'Executiu és que veu "improbable" que el gegant que fins ahir presidia Rodrigo Rato pugui tornar aquests diners en un termini de 5 anys, encara que fonts properes a l'entitat posen èmfasi que són ells els que demanen l'entrada de l'Estat. Al cap i a la fi, el nomenament d'ahir, encara que no per unanimitat, de José Ignacio Goirigolzarri com a nou president de Bankia i de la seva matriu per part dels seus consells d'administració va portar com primera decisió sol·licitar aquest canvi. És a dir, l'entrada de l'Estat.

Però el matís és important perquè el grup defensa que és "conscient" del seu estat i per això va proposar convertir l'ajuda que va rebre, després d'obtenir el vistiplau de tots els seus consellers.

Economia va assegurar que impulsarà tots els tràmits per nacionalitzar el grup i va donar per fet que es farà amb el 100% d'aquest, amb el que les caixes que el van crear veuran esvaïda la seva participació, i indirectament amb el 45% de Bankia, fet que li assegura el control de l'entitat cotitzada.

No obstant això, des del gegant financer van insistir també que és d'hora per donar per fet que l'Estat es farà amb aquests percentatges, ja que abans caldrà fer una doble valoració de la matriu del grup amb la finalitat d'aclarir si les caixes que el van crear segueixen tenint alguna participació. Això resultarà determinant perquè no acabi desapareixent l'obra social de Caja Madrid, Bancaixa, La Caja de Canarias, Caixa Laietana i les caixes d'Àvila, Segòvia i Rioja.

A més, quan la nacionalització de BFA es materialitzi, l'Estat passarà a ser també accionista d'Iberdrola, Mapfre, NH Hoteles o Indra, que són algunes de les participades del grup.

El relleu de Rato per Goirigolzarri es produeix en un moment complicat per a l'entitat, ja que, per la seva alta exposició al sector immobiliari, la seva morositat i mida, una de les més grans a Espanya, es calcula que podria necessitar un suport públic d'uns 7.000 milions d'euros.

Pel que fa a les reaccions, la Comissió Europea, mitjançant el seu vicepresident, Joaquín Almunia, i el PSOE, a través del seu portaveu d'Economia al Congrés, Valeriano Gómez, van avalar la nacionalització del Banc Financer i d'Estalvi per garantir la seva solvència.

En concret, Almunia va explicar que veia "una barbaritat" no donar-li diners a Bankia si els necessita, encara que seria amb unes condicions "molt serioses quant a reestructuració i sacrificis".

Per part seva, Valeriano Gómez va expressar que el PSOE no s'oposa a la intervenció de l'entitat i que el seu grup avalarà la nova reforma financera que aprovarà avui el Consell de Ministres.

A primera hora del dia, el Govern ja assegurava que estava disposat a prendre mesures "imminents" per tallar els problemes de Bankia, i insistia que els clients han d'estar "absolutament tranquils" sobre la seva viabilitat.

Sobre aquest assumpte també va parlar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, qui es va mostrar partidària d'"examinar atentament" el paper del Banc d'Espanya.

Quelcom que també va exigir el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, qui va recomanar al governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que "vigili més i parli menys", per evitar situacions com la de Bankia. A més, va demanar la seva compareixença i la del ministre d'Economia, Luis De Guindos, perquè expliquin al Congrés les causes que han portat a l'entitat a aquesta situació.

També des del Congrés, el portaveu del BNG, Francisco Jorquera, va indicar que la nacionalització de Bankia "serà parcial i temporal per després vendre-la a preu de saldo i privatitzar-la", mentre que el secretari general del grup socialista, Eduardo Madina, va atribuir la seva crisi al "totxo madrileny i valencià".