L'

euro entra en un vertiginós final i podria desaparèixer d'aquí a uns mesos si Europa no corregeix la seva estratègia davant la crisi. El Nobel Paul Krugman acaba de traçar en un post el procés que en molt poc temps portaria a l'extinció a la moneda única, un escenari que en l'àmbit econòmic es considera cada vegada més probable fins i tot des de posicions ideològiques antagòniques a les d'aquest professor de Princeton.

Paul Krugman insisteix que aquesta depressió econòmica està causada per qui s'entossudeix a "veure l'economia com una obra moral en la qual els mals temps són un càstig ineludible pels excessos previs".

Des del començament de la crisi, està defensant a contracorrent que la via de sortida no és més austeritat sinó més despesa pública i una moderada inflació, el contrari a la dieta estricta que Alemanya ha imposat a Europa. Els esdeveniments semblen donar-li la raó: la crisi s'agreuja per efecte del rigor fiscal i la reducció de despesa. Les veus solitàries que proposaven explorar altres vies alternatives comencen a convertir-se en un clam. L'economista, que escriu clar, acaba de publicar a Espanya Acabad ya con esta crisis! (Crítica), en el qual traça l'origen de la depressió econòmica propiciada, segons el seu diagnòstic, per la desregulació financera iniciada en la dècada dels vuitanta del segle passat, l'oblit dels ensenyaments de les crisis del 29 i l'adopció de les receptes polítiques equivocades.

En el desè capítol del seu llibre, titulat Eurodämmerung: el crepuscle de l'euro, analitza la conjuntura d'Europa, que lliura amb els Estats Units "una competició sobre qui pot espifiar-la més a l'hora de donar una resposta a la crisi". Europa porta avantatge "en la carrera cap al desastre" encara que no descarta una remuntada americana. El "relat fals" sobre la situació econòmica del nostre continent consisteix en "la creença que la crisi europea es deu abans que res a la irresponsabilitat fiscal", a l'extensió de la singularitats del cas grec a la resta dels països amb problemes, inclòs Espanya. La moneda única sense integració fiscal i amb mercats laborals disgregats és un ferri asfixiant´ per a Europa. "Des de principis de 2011, l'euro ha suposat una clara penalització: els països que fan servir l'euro han d'afrontar costos de préstec més elevats que altres països amb un panorama econòmic i fiscal semblant però que mantenen la moneda pròpia", apunta. Malgrat aquest fort condicionant, el Nobel reconeix que "trencar l'euro ara que ja existeix es pagaria molt car". Com a alternativa proposa acabar amb les restriccions que impedeixen ara al Banc Central Europeu convertir-se en garant de la liquiditat dels estats en dificultats, obrir "vies realistes de retorn a la competitivitat" per a aquells països que, com Espanya, han d'ajustar els seus costos i els seu preus i acceptar que la inflació sigui "una mica més alta". Res d'això s'ha fet fins ara i en absència d'aquestes mesures el temps de la moneda europea s'esgota.

Krugman anticipa en el seu bloc que, sense un canvi de rumb ràpid, el final de l'euro és qüestió de mesos. L'escenari d'aquest daltabaix continental seria el que segueix. Primer la "sortida grega de l'euro, molt possiblement el mes que ve". A això seguirien "quantioses retirades de fons dels bancs espanyols i italians, a mesura que els dipositants intenten portar esl seus diners a Alemanya". El tercer pas és una disjuntiva -o potser opcions complementàries- entre la possibilitat que -"potser, només possiblement"- s'imposin "controls de facto, amb els bancs prohibint transferir dipòsits fora del país i limitant la retirada de diners en efectiu" o que "el BCE realitzi fortes injeccions de crèdit per evitar l'enfonsament de bancs".