Les accions Bankia es van recuperar ahir a la borsa espanyola al pujar més del 23 %, mentre diversos sectors polítics i socials van ?exi?gir al Govern que expliqués la crisi que havia provocat la nacionalització del grup.

Després de perdre dijous gairebé un 30 % per la por a la fuga de dipòsits, les accions de Bankia van despertar-se amb un fort repunt del 9 %, animades per les repetides crides a la calma que en la passada sessió es van llançar des del Govern i la pròpia entitat.

Al llarg de la sessió borsària, els títols del banc van augmentar els guanys de l'obertura fins a arribar a pujar el 33 %.

No obstant, al final, les accions de Bankia, que van trencar una ratxa baixista de deu sessions consecutives, només van aconseguir un repunt del 23,49 % fins als 1,75 euros per títol. Així, les pèrdues anuals es van reduir fins al 51,15 %.

Des que el passat dia 7 de maig, Rodrigo Rato va anunciar la seva renúncia com a president del BFA-Bankia, els títols de l'entitat han perdut gairebé el 40 %.

Just ahir, dia que les accions de l'entitat es recuperaven en borsa, diversos sectors polítics i socials van exigir al Govern que expliqués la crisi de l'entitat.

En concret, el PSOE va anunciar que demanaria la compareixença al Congrés de l'expresident de Bankia i encara president de Caja Madrid, Rodrigo Rato; el seu antecessor, Miguel Blesa; el de Bancaixa, José Luis Olivas, i el governador del Banc d'Espanya, Mi?guel Ángel Fernández Ordóñez.

En aquest sentit, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar que des de la legislatura passada existeix una subcomissió que analitza la reestructuració del sistema financer i que és en el si d'aquest òrgan on es tracten les operacions amb les quals s'injecten diners públics en entitats financeres.

Així, va dir que l'assumpte de Bankia hauria d'analitzar-se en aquesta subcomissió parlamentària, ja que "així ha ocorregut en altres operacions similars".

La vicepresidenta també va fer una "crida a la responsabilitat" a l'hora d'abordar la situació de l'entitat i va insistir que els clients havien d'estar tranquils sobre la seguretat dels seus dipòsits.

En la mateixa línia que el Govern, Comfia-CCOO va insistir que Bankia era una "entitat solvent", i va mostrar el seu suport que s'investiguin les causes que han portat a la crisi del grup. La valoració per conèixer el percentatge que adquirirà l'Estat s'ha encarregat a Goldman Sachs, segons que van confirmar fonts del sector bancari.

També s'acaba de conèixer que el president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, va invertir poc més de 50.000 euros en accions del banc just abans d'agafar les regnes del grup després de la dimissió de Rodrigo Rato.

En els registres del supervisor borsari figura que el nou president del grup posseeix 23.000 títols de Bankia, la qual cosa li dóna una participació del 0,001 % del banc, de la mateixa manera que la del conseller delegat, Francisco Verdú.

Les fonts consultades expliquen que Goirigolzarri va comprar les seves accions quan ja sabia que anava a ser president, però abans d'assumir el càrrec, i per això va poder pagar un preu pròxim a 2,30 euros, que era la mitjana de dilluns 7 i el dimarts 8 de maig.

El balanç

La borsa espanyola ha baixat el 6,13 per cent aquesta setmana, el pitjor registre des de finals de novembre passat, afectada per la situació del sistema financer, que va superar en l'última jornada d'aquest període la rebaixa del seu deute per Moody's.

Les noves provisions que la banca haurà de destinar per cobrir actius immobiliaris acordades pel Govern en el Consell de Ministres divendres passat, més de 20.000 milions d'euros, passaven factura al sector des del començament de la setmana.

Després, el sector superaria la rebaixa de la qualificació creditícia de 16 entitats decidida dijous a la nit per l'agència de mesurament de riscos nord-americans Moody's i les notícies sobre retirada de dipòsits d'alguna entitat.

A la recuperació de la banca en l'última sessió de la setmana també va contribuir la possibilitat que es restitueixi a Espanya la prohibició de vendes en curt dels valors financers.

La impossibilitat de Grècia per formar govern i la nova convocatòria d'eleccions per al 17 de juny va generar el temor a la sortida de l'euro del país hel·lè i va afectar el mercat de deute al llarg d'aquests dies, amb la consegüent repercussió en la borsa.

Mentrestant, el president del Govern, Mariano Rajoy, sol·licitava a Europa un missatge clar de suport a la moneda única, la prima de risc superava en alguna jornada els 500 punts bàsics i la rendibilitat del deute s'aproximava al 6,5 per cent, però la prima conclou la setmana en 480 punts bàsics i la rendibilitat en el 6,2 per cent.

També va pesar al mercat el retrocés de Wall Street en aquest període, al voltant del 3 per cent, després de perforar nivells de suport -preus que frenen les vendes- per la desacceleració de la seva economia i la situació europea.

Les principals places europees també han acabat la setmana amb pèrdues.