Bankia demanarà previsiblement avui a l'Estat una ajuda superior a 15.000 milions d'euros per complir amb el pla de viabilitat dissenyat pel nou equip gestor i convertir-se en una entitat "absolutament sanejada", segons diferents fonts financeres.
El consell d'administració de Bankia, presidit per José Ignacio Goirigolzarri, es reunirà avui a la tarda per aprovar el pla estratègic de la companyia, en el qual s'inclourà l'ajuda pública que sol·licitarà.
Les fonts consultades han explicat que l'entitat aprofitarà la disposició del Govern que l'Estat aporti els diners que calguin per cobrir balderament el seu risc immobiliari i la de la resta de la seva cartera creditícia.
L'ajuda pública demandada per Bankia servirà per complir les noves exigències de sanejament imposades pel Govern, per cobrir les necessitats de capital detectades per l'auditora Deloitte i per poder afrontar deterioraments futurs de la cartera.
Un gran banc públic
El Govern és conscient que les noves exigències a la banca poden frenar l'interès per les subhastes d'entitats en mans de l'Estat i per això estudia, entre d'altres opcions, la possibilitat de crear un banc públic amb elles.
Segons fonts pròximes al procés, de moment no hi ha cap decisió presa, però el pas més enllà de la reforma financera i l'estudi dels balanços per part de consultores i auditores ha fet plantejar-se alternatives.
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ja va reconèixer dimecres que s'estudiaven diferents possibilitats, encara que no va posar cap exemple.
Un dia després, fonts pròximes al procés asseguraven que l'escenari central per a l'Executiu seguiria sent subhastar les entitats nacionalitzades, com Banc de València, CatalunyaCaixa, NovaGalicia i posteriorment la participació de l'Estat a Bankia.
No obsant, admeten que sembla cada vegada més difícil portar-les a terme en el curt termini. I és que les últimes exigències de sanejament establertes pel Govern a través de noves provisions sobre la cartera immobiliària sana han refredat el ja escàs interès dels possibles compradors.
En aquest moment, l'única subhasta que sembla fàcil és la del Banc de València, per les dimensions de l'entitat, mentre que la gran incògnita es plantejaria amb CatalunyaCaixa, la subhasta de la qual estava prevista per abans de l'estiu.
En el cas d'aquesta entitat, els comptes de la qual ja estan estudiant els bancs interessats, totes les opcions estan obertes, des d'endarrerir la subhasta, utilitzar l'entitat com un banc públic o sumar-la a altres entitats participades per l'Estat.
Fonts de CatalunyaCaixa van indicar que les sis entitats que van presentar una oferta no vinculant de compra (Santander, BBVA, Kutxabank, Sabadell, Popular i JC Flowers) treballen amb vista a formular una oferta vinculant.
El FROB ha validat a les sis entitats per participar en la segona fase. "Tot això demostra l'interès de totes les entitats en el procés de privatització de CatalunyaCaixa", van ressaltar des de l'entitat.
L'Estat ha de replantejar la seva estratègia de desinversió, explica una font financera, que recorda que els bancs són partidaris d'agrupar les subhastes i plantegen que potser el millor seria fer-ho més endavant.
El 20% del sistema financer
De moment, l'únic clar és que en pocs dies l'Estat controlarà el 20 per cent del sistema financer espanyol i que una hipotètica unió del banc de CatalunyaCaixa, el de NovaGalicia i Bankia donaria lloc a un gegant amb més de 450.000 milions d'actius.
