El Fons Monetari Internacional (FMI) va demanar a Espanya un augment immediat de l'IVA, una baixada dels salaris del sector públic i l'eliminació de beneficis fiscals per a assolir la consolidació fiscal necessària i complir els objectius fixats.

A la presentació d'un informe periòdic sobre l'economia espanyola, l'FMI va subratllar la dificultat que es compleixin els objectius fiscals del Govern espanyol aquest any i va demanar "un augment de l'IVA i els impostos especials, mesures que s'haurien de prendre ara".

Així mateix, l'entitat multilateral recomana "futures retallades de salaris públics", passos que al costat de l'augment dels impostos "podrien aprovar-se ara i cancel·lar-los només si els objectius són assolits"

La llista de recomanacions inclou "donar major èmfasi a les privatitzacions" i més control sobre les Comunitats Autònomes per mantenir l'equilibri fiscal, "per exemple, advertint immediatament a algunes regions i intervenint-les ràpidament si no aconsegueixen respondre a temps".

El Fons, que reconeix la "rellevància" de les reformes ja presentades pel Govern de Madrid, indica que el marc de disciplina fiscal "encara necessita millores, i com més fort sigui tant més probable serà que els mercats acceptin una sendera de consolidació més suau", ja que la confiança "és feble".

L'informe recorda a l'equip de Mariano Rajoy "que cap opció ha de ser descartada", i assegura que hi ha marge per reduir els beneficis fiscals, que és desitjable una reducció de les cotitzacions a la seguretat social o eliminar la deducció per la compra d'habitatge.

Per a la institució que dirigeix Christine Lagarde, "no hi hauria d'haver més amnisties o augments transitoris de tipus", ja que són mesures que ofereixen guanys puntuals i no permanents, al temps que demana que es protegeixi "la despesa en els més vulnerables".

L'informe assenyala que les reduccions de despesa previstes pel Govern espanyol estan enfocades a les àrees adequades, "encara que portarà temps identificar-les, seran difícils d'implementar i els seus resultats són incerts", al temps que sol·licita a Madrid "una resposta de política econòmica proporcionalment ambiciosa".

"Atesa la falta de mesures detallades després de 2012, el nostre equip preveu que el dèficit sobrepassi significativament els objectius" i que només es redueixi gradualment en el mitjà termini, indica l'informe.

El Fons reconeix a l'informe de revisió anual de l'anomenat Article IV l'impacte positiu de les reformes iniciades pel Govern espanyol, però recorda que "les perspectives són molt difícils", per al que recomana "una visió clara a mitjà termini".

Recorda que la desviació fiscal en el dèficit de 2011 "va soscavar la credibilitat d'Espanya per arribar a la consolidació fiscal i va augmentar l'ajust fiscal necessari per a 2012", i assegura que l'objectiu de dèficit per a aquest any (del 5,3 % del PIB) és "probablement molt ambiciós".

Més a llarg termini, l'FMI considera que la consolidació entre 2013 i 2015 està basada en reduccions de despeses que estan encara per especificar, i assegura que "una major transparència fiscal és essencial".

A aquest respecte, felicita la presentació de comptes autonòmics trimestrals, encara que recomana que els pressupostos i la presentació d'informes de les Comunitats Autònomes siguin més homogenis i s'estableixi un marc durador per al finançament de les administracions regionals.

L'FMI recorda que als desafiaments de l'Executiu espanyol s'han sumat ara "el deute de la recapitalització bancària i el finançament dels pagaments regionals endarrerits".

Pel que fa al rescat bancari acordat amb l'Eurogrup la setmana passada, l'FMI indica que, fins i tot si el cost arribés a la totalitat dels 100.000 milions d'euros promesos, "seguiria sent manejable des del punt de vista de la sostenibilitat del deute sempre que es porti a terme l'ajust fiscal previst".

El full de ruta que marca el Fons passa per requerir als bancs espanyols que compleixin amb "qualssevol necessitats addicionals de provisions o capital".

L'FMI recomana que el Govern determini i classifiqui les entitats financeres que no necessiten suport, els "bancs viables que necessiten suport" i els "bancs no viables".

En la seva avaluació qualitativa de l'economia espanyola, l'FMI demana un reforç de la capacitat de l'Estat per gestionar les seves participacions en entitats nacionalitzades, de manera que "eventualment pugui desfer-se de tals participacions, i idealment obtenir un benefici d'aquestes".