L'Audiència de Girona torna a avalar un cas de dació en pagament i recorda que la ciutadania, més enllà del que digui la llei, espera decisions justes. Així, manté que un banc no pot taxar un habitatge en 271.000 euros, adjudicar-se'l en subhasta per 135.000 després d'un procés contra un deutor que no paga la hipoteca i, més endavant, pretendre embargar el propietari ja desnonat perquè aquest faci front a la diferència de preu fins completar el pagament del total del préstec. El banc n'hauria de fer prou de recuperar l'habitatge ja que, al cap i a la fi, és ell qui va taxar-ne el preu. A la pràctica, aquesta resolució avala l'opció de la dació en pagament com una manera legítima de saldar un deute hipotecari.

Com en la primera sentència, l'advocat dels deutors és Xavier Gispert, qui recorda que "els magistrats van considerar que el banc no pot anar contra els seus propis actes. L'entitat va valorar la finca en un preu en cas de subhasta i això consta en l'escriptura de la hipoteca. Si la taxació estava per damunt del valor de mercat, i el banc s'ho adjudica després per un preu menor, és el seu problema, no el dels deutors".

En aquesta ocasió, els afectats eren tres subsaharians, que fa uns anys van comprar un pis al carrer Orient de Girona. Al cap d'un temps, en no poder fer front a les quotes hipotecàries, el BBVA, amb qui van firmar la hipoteca, va iniciar el procés que va acabar en el desnonament i posterior subhasta de l'habitatge.

Com que la mateixa entitat va ser la que es va adjudicar el pis -pel 50% del preu de taxació- va reclamar el deute als tres subsaharians, als que va embargar el salari. Aquests, de la mà de Xavier Gispert van recòrrer a la justícia. En primera instància, el jutjat va rebutjar la seva petició.

Però l'Audiència de Girona, en una decisió poc habitual en altres tribunals, va acabar per donar-los la raó.

La interlocutòria està basada en els raonaments dels magistrats Joaquim Fernández Font i Jaume Masferrer Coll, ja que el president de la secció, José Isidro Rey Huidobro, s'hi oposava i va elaborar un vot particular.

Va ser el mateix que va passar la tardor passada, en un cas gairebé calcat. Aleshores, els magistrats Fernández i Masferrer, apuntaven que "en la interpretació i aplicació de les lleis els tribunals han de buscar aquella resposta que, sense contravenir-les, sigui més d'acord amb una decisió justa que és el que, en última instància, la ciutadania espera d'un tribunal de justícia". I afegien que optaven per una solució que no oblidi "la justícia del cas i no comporti un benefici injustificat a favor d'aquella part que intervé en una posició de força en la firma d 'un contracte d'adhesió".

Vot particular

Per la seva banda, el vot particular del magistrat Rey Huidobro, alineat amb la jurisprudència més habitual, recordava que "el creditor que té una hipoteca com garantia de la restitució dels diners prestats amb els seus interessos, pot demanar l'embargament per la quantitat que falti i prosseguir l'execució". I afegia, que així ho "contempla la normativa vigent que manté el criteri tradicional del nostre ordenament quant a l'extensió de la responsabilitat de l'execució dinerària en cas de béns hipotecats".

L'advocat Xavier Gispert apuntava ahir que aquesta interlocutòria, davant la que no hi ha possibilitat de recurs, senta "jursiprudència menor".

Satisfet per la resolució, Gispert afegia que "des de la tardor passada, tot i que no de forma tant contundent, ja hi ha hagut altres resolucions en altres punts de l'Estat que aposten per la mateixa via. Esperem que aquest criteri es vagi imposant".