La UE sotmetrà a Espanya a un estricte règim de vigilància i controls durant els pròxims 18 mesos a canvi de l'ajuda que rebrà per a recapitalitzar la banca, amb missions trimestrals, una constant lliurament d'informació i un control minuciós de les polítiques econòmiques del Govern.
Espanya haurà de complir 32 condicions a canvi de l'ajuda europea, segons el Memoràndum d'Entesa després de l'acord polític que es va aconseguir en el Eurogrup.
El préstec de fins a 100.000 milions d'euros que rebrà Espanya per sanejar la banca comportarà principalment condicions per a les entitats que requereixin capital públic i el sector financer en el seu conjunt, però també implica "en paral·lel" una vigilància estreta i regular dels compromisos macroeconòmics.
Fonts europees van admetre que les condicions per a Espanya fixades en el memoràndum d'entesa, que va rebre ahir a la nit el vistiplau polític del Eurogrup, són "més dures del que s'esperava a priori però també més suaus que les que s'ha establert per a altres programes d'assistència financera" com el d'Irlanda, Portugal o Grècia i el que hi haurà aviat per a Xipre.
Així, durant els 18 mesos en els quals es lliurarà per trams el préstec a Espanya, una espècie de "troica" -formada per la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i, en aquest cas, l'Autoritat Bancària Europea (EBA) en lloc del Fons Monetari Internacional (FMI)- verificarà cada trimestre el compliment de les condicions vinculades al pla amb "missions" i informes per part d'Espanya.
L'FMI proporcionarà assistència tècnica a l'hora d'implementar i supervisar l'ajuda financera i el Govern espanyol haurà de presentar a la CE, al BCE, a l'EBA i a l'FMI, sota estrictes condicions de confidencialitat, les dades necessàries per vigilar el conjunt del sector bancari i bancs amb un interès específic perla seva naturalesa sistèmica o la seva situació".
Més encara, la CE -en cooperació amb el BCE i l'EBA- estarà autoritzada a portar a terme inspeccions in situ en qualsevol institució financera que es beneficiï de les ajudes per assegurar que es compleixen les condicions.
El Memoràndum inclou tota una sèrie d'informació que Espanya haurà de facilitar a Europa, com dades setmanals sobre dipòsits bancaris i la situació de liquiditat de les entitats i recomptes trimestrals sobre l'exposició al deute sobirà.
El Ministeri d'Economia espanyol perdrà certs poders: haurà de transferir abans de final d'any al Banc d'Espanya els poders sancionadors i la capacitat de donar llicències bancàries, i haurà d'"enfortir més la independència operativa" d'aquesta entitat.
Així mateix, haurà d'identificar fins a finals d'octubre "possibilitats per donar al Banc d'Espanya més poder perquè pugui emetre directrius o interpretacions vinculants".
El Govern haurà d'emprendre també en els pròxims mesos una reforma de les seves caixes d'estalvis perquè aquestes acabin per deixar de controlar bancs comercials.
Ja entre juliol i agost el Govern haurà de preparar plans de reestructuració i liquidació per a les entitats que han estat nacionalitzades a través del FROB (BFA/Bankia, CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia i Banc de València), amb la finalitat que la CE pugui aprovar els primers abans de novembre.
Mentrestant, un segon grup d'entitats -les no intervingudes- haurà de presentar els programes l'octubre per rebre autorització el desembre i els últims -els que tractessin de sanejar-se pel seu compte- el juny pròxim.
Aquest últim grup haurà d'emetre com a mesura de precaució bons convertibles contingents ("cocos", en l'argot financer) que seran subscrits pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) amb la finalitat de recapitalitzar-se fins a desembre.
Banc dolent
La banca espanyola hauran d'arribar almenys al 9 % de capital de màxima qualitat i aquelles entitats que requereixin ajuda hauran de crear fins a novembre societats de gestió d'actius per separar els actius immobiliaris, és a dir un "banc dolent".
Si els bancs resulten no ser viables es liquidaran. Si tenen encara possibilitats de ser salvats hauran d'abandonar activitats secundàries i vendre participacions i actius, reduir el nombre d'oficines o retallar personal, segons es desprèn del text.
Les entitats que requereixin ajuda pública no podran repartir dividends i hauran de limitar la remuneració dels executius i membres dels consells d'administració.
Els accionistes i titulars d'híbrids i de deute subordinat -com són les preferents- hauran d'assumir una part de les pèrdues perquè el pes de la reestructuració no recaigui sobre les arques públiques i per tant sobre el contribuent.
