L´expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va descartar ahir assumir responsabilitats per la crisi de l´entitat, que acaba de complir un any en borsa amb una depreciació del 80%. Amb milers d´inversors atrapats, l´entitat ha passat a control de l´Estat, ha canviat l´equip directiu i ha reformulat els comptes que han fet aflorar pèrdues milionàries. Rato, però, va assegurar ahir que els comptes de Bankia no van canviar després que arribés el nou equip de gestió, ja que simplement es van modificar dues partides en incloure futurs deterioraments.
"No parlem de pèrdues ni de forats. El resultat operatiu és el mateix", va assenyalar Rato durant la seva compareixença al Congrés, on va explicar que el canvi s´explica per una reformulació de la reclassificació de crèdits al corrent i per la revaloració de les taxacions.
Segons Rato, aquestes partides es van modificar per la situació econòmica i per l´aplicació dels dos reals decrets del Govern "popular", cosa que també va afectar els comptes de BFA, que tampoc es van maquillar, sinó que van ser elaborades amb noves estimacions a futur.
Després de repassar els números, Rato va assegurar que tampoc hi ha un "canvi de criteri", sinó noves estimacions basades en informació de la qual no es disposava a finals de 2011. A més, va recordar que tot consell d´administració pot modificar els comptes abans de la Junta General.
En aquest sentit, va explicar que el que importa de veritat és saber si les estimacions que s´incloïen en el primer informe eren "errònies", cosa que van descartar "rotundament" els auditors.
"No hi ha forats", va ressaltar diverses vegades Rato, qui va posar com a exemple la quantitat que sol·licitarà Espanya a la UE de 60.000 milions per sanejar el sistema financer. "Seran forats?", va preguntar l´expresident, després de contestar que no poden valorar-se d´aquesta forma perquè sols són deterioraments constants del balanç.
Influència de l´entorn
A més, l´exministre va ressaltar la influència del context econòmic en aquesta situació i va afirmar que el 2013 es compliran cinc anys de recessió econòmica. "És una cosa que no he viscut mai i no crec que cap persona de la meva edat ni més gran ho hagi viscut" va dir, després de demanar que no es menyspreï la verdadera situació econòmica.
Segons la seva opinió, la crisi tindrà moltes culpabilitats derivades d´errors que cal assumir, però també és un fet que no s´ha produït en els últims trenta anys.
En qualsevol cas, va ressaltar també les responsabilitats com ell mateix ha fet en anar-se´n quan es va rebutjar el pla que va presentar per a Bankia, amb una injecció pública de 6.000 milions enfront dels 24.000 del nou equip gestor (inclosos els 4.465 milions que es van rebre en l´època de Rato).
Aquesta va ser l´única vegada en què va assenyalar el seu malestar amb el Govern del PP. Però al llarg de la seva compareixença també va carregar amb duresa contra el supervisor, l´executiu Zapatero i els auditors de l´entitat.
Rato, que va declarar seguir sent accionista de Bankia, va explicar que el govern i el Banc d´Espsanya el van pressionar perquè l´entitat sortís a Borsa.
No obstant això, va defensar l´operació i del preu de sortida: l´entitat oferia en aquell moment un producte amb potencial i amb una estratègia que passava per convertir l´entitat en una institució més dedicada a la venda d´assegurances o fons de pensions i menys lligada al sector immobiliari. "Tenia un valor indubtable" i per això els fons estrangers van anar augmentant la seva inversió a Bankia fins a duplicar-la.
També va ser el Banc d´Espanya, segons Rato, qui va pressionar perquè la fusió que liderava Caja Madrid incorpora és Bancaixa. Així mateix va criticar l´auditora Deloitte, que al final del seu mandat va fer excepcions als comptes de l´entitat de 2011 i no les va voler signar.
No obstant això, l´expresident de Bankia va intentar deixar en evidència el treball de Deloitte en recordar que els comptes de la primera meitat de l´any van ser auditats per aquesta firma el 28 de juliol, és a dir, després de la sortida a borsa.
Frustrada fusió amb La Caixa
Respecte a la possibilitat que Bankia s´hagués fusionat amb La Caixa, Rato va insistir que les converses amb l´entitat catalana estaven en una fase molt primerenca i que no hi va haver cap problema de "personalisme", com van insinuar alguns diputats.
