La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va descartar ahir un programa de rescat a Espanya al subratllar que les autoritats "ja estan realitzant el que recomanaríem", i va afirmar que les tensions financeres es deuen a la "incertesa" a la zona euro.
"Quan veiem el que Espanya ha realitzat i té voluntat de realitzar no hi ha gaire més que l'FMI podria demanar si estigués en un programa" d'aquestes característiques, va declarar Lagarde en ser preguntada sobre un hipotètic rescat en una trobada amb un reduït grup de periodistes, a la seu de l'organisme internacional, a Washington.
No obstant, la directora gerent del Fons va reconèixer que aquestes mesures "no estan funcionant" a causa de la "incertesa" sobre el rumb de l'eurozona i les "preocupacions" dels inversors sobre la falta de creixement a Espanya.
Així mateix, va destacar el "seriós procés d'auditoria" al qual està sotmès el sistema bancari espanyol, i va considerar "adequats" els 100.000 milions d'euros compromesos pels socis de l'eurozona per recapitalitzar la banca espanyola.
En la seva última revisió de l'economia espanyola, l'organisme internacional va pronosticar una recessió més profunda a Espanya el 2012 i 2013 amb contraccions de l'economia de l'1,7 i 1,2 %, dos i sis dècimes més, respectivament, que en les seves previsions d'abril.
Aquests càlculs del Fons inclouen per primera vegada les mesures d'ajust de 65.000 milions d'euros aprovades per l'Executiu espanyol el juliol.
Mentrestant, creixen els rumors d'un nou paquet de retallades. Segons va assegurar ahir la ?televisió financera Bloomberg -que cita dues fonts de Madrid- el govern espanyol de Mariano Rajoy ?retallarà encara més la despesa pública a canvi del suport d'Alemanya a una intervenció del Banc Central Europeu en el mercat del deute.
El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, estaria ?planejant nous ajustos en educació i sanitat després que el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, li digués durant una reunió la setmana passada que així obtindria el seu suport perquè el BCE ?relaxi la pressió contra el deute ?espanyol. El pla també inclouria ?retallades de les pensions, i el ?compliment de tots els objectius de dèficit, segons les mateixes fonts.
La informació de Bloomerg destaca que el possible nou pla de Luis de Guindos ?-amb retallades en salut, educació, pensions i un control estricte dels límits de despesa a "llarg termini"- "probablement trobarà resistències dels líders autonòmics que ja s'estan oposant a haver d'administrar les retallades més dures des de la històrica democràtica del país". La televisió destaca, en aquest sentit, el paper de Catalunya que, "com a major contribuent a l'economia espanyola dimarts va boicotejar una trobada entre el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro en què havien de discutir com implementar els ajustos del programa actual".
Alemanya i el BCE
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, revelarà avui els passos que seguirà l'entitat monetària per afrontar la crisi d'endeutament sobirà de la zona de l'euro.
El consell de govern del BCE es reuneix a la seu central de l'entitat a Frankfurt per tractar la política monetària de la zona de l'euro.
Els mercats descarten que el BCE torni a rebaixar la seva taxa d'interès rectora, després d'haver-ho fet a començaments de ?juliol, però esperen senyals de Draghi.
El president del BCE va despertar la setmana passada grans expectatives en els mercats en dir en una conferència a Londres que l'entitat farà tot el que calgui per preservar l'euro, i va generar esperances d'una compra de deute d'Espanya i Itàlia.
El president del BCE va assegurar que "dins del nostre mandat el BCE està preparat per fer tot el que calgui per preservar l'euro i creguin-me, això serà suficient", una fórmula que va utilitzar en el passat per defensar la compra de deute sobirà de països amb dificultats de finançament.
Les paraules de Draghi van disparar a l'alça a l'euro i a les borses europees i van contribuir que caigués amb força la prima de risc d'Espanya i Itàlia.
Però aquesta eufòria ha començat a desinflar-se davant els senyals que Alemanya podria oposar-se a algunes de les mesures que esperen els inversors. El ministre d'Economia germànic, Philipp Rösler, va reiterar ahir la seva negativa frontal a dotar de llicència bancària al fons permanent de rescat, mentre el president del Bundesbank, Jens Weidmann, es va mostrar contrari a ampliar les competències del BCE.
Per la seva banda, l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero va defensar a Lanzarote que seria "molt convenient i raonable" per a la zona euro una major intervenció en l'actual situació econòmica mundial del Banc Central Europeu (BCE), que "ha de ser un banc amb totes les conseqüències".
