El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va prometre ahir l'esperada compra de deute sobirà però va deixar clar que l'entitat monetària ho farà només si un país amb dificultats de finançament sol·licita ajuda als fons de rescat europeus.
En la roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern, en la qual es va decidir mantenir els tipus d'interès al 0,75 %, Draghi va assegurar que el BCE comprarà bons amb venciment a curt termini. Draghi va dir que "és el Govern espanyol qui ha de decidir si acudeix al fons de rescat temporal FEEF", va reconèixer també els progressos que ha fet el Govern espanyol en matèria de "consolidació fiscal" i va considerar que Espanya té "un programa de reformes significatives en marxa" .
"El Consell de Govern pot considerar prendre més mesures de política monetària no convencionals acords amb el que és requerit per reparar el mecanisme de transmissió de la política monetària", va postil·lar el president del BCE. L'organisme va utilitzar en el passat aquesta fórmula per defensar la introducció i reactivació del programa de compra de deute sobirà de països amb dificultats de finançament al mercat secundari, si bé ara ho farà només a través dels fons de rescat.
Draghi va afegir que en les pròximes setmanes "dissenyarem les modalitats apropiades per a aquestes mesures" de política monetària no convencionals. Va explicar
que el Consell de Govern havia pres aquesta decisió per unanimitat amb una reserva, en al·lusió al Bundesbank. Les declaracions de Draghi van decebre als mercats que esperaven un senyal molt més contundent com el clar anunci de compra de deute sobirà d'Espanya i Itàlia. L'euro va pujar i va superar els 1,24 dòlars al començament de la roda de premsa però després va caure amb força un centau de dòlar fins a 1,2138 dòlars. Les borses europees, sobretot Madrid, van caure, mentre que la prima de risc espanyola va tornar a pujar amb força després de la intervenció de Draghi. El president del BCE va explicar que "el Consell de Govern de l'entitat va discutir una possible baixada dels tipus d'interès, però va decidir que no era el moment adequat". L'economista cap de Commerzbank, Jörg Kraemer, preveu que el BCE reduirà el preu del diner a la reunió de setembre. Draghi va dir que "el Consell de Govern va discutir àmpliament les opcions polítiques per afrontar el sever mal funcionament en el procés de formació de preus en els mercats de bons dels països de la zona de l'euro".
El president del BCE va observar que les primes de riscos del deute sobirà de nombrosos països són excepcionalment elevades i que "la fragmentació financera impedeix el funcionament efectiu de la política monetària". "Els Governs han d'estar preparats per activar els fons de de recat temporal i permanent FEEF/MEDE al mercat de bons quan existeixin circumstàncies excepcionals al mercat financer i riscos per a l'estabilitat financera, amb estricta i efectiva condicionalitat en línia amb les pautes establertes", va dir Draghi.
El BCE, dins del seu mandat de mantenir l'estabilitat de preus a mitjà termini, "pot comprometre's rotundament a obrir les operacions de mercat obert en una quantitat adequada per a arribar al seu objectiu", va afegir.
"Les primes de risc que estan relacionades als temors de reversibilitat de l'euro són inacceptables", segons Draghi, qui també va dir que "l'euro és irreversible". El president del BCE va emfatitzar amb aquest missatge que "no té sentit anar contra l'euro amb posicions curtes (vendes) perquè l'euro és irreversible". A més, el BCE s'oposa a finançar el fons de rescat permanent MEDE, és a dir l'anomenada llicència bancària. "Per crear les condicions fonamentals perquè desapareguin aquestes primes de risc, els polítics de la zona de l'euro han de seguir endavant amb la consolidació fiscal, les reformes estructurals i la creació d'institucions europees amb gran determinació", va afirmar Draghi. La consultora Ernst & Young va considerar que "la falta d'immediatesa de l'acció del BCE per afrontar els trastorns en els mercats financers de la zona de l'euro és decebedor però no sorprenent del tot".
Fortes caigudes
La falta de contundència i de mesures concretes en la compareixença del president del BCE va decebre al mercat, el que va enfonsar totes les borses europees i va fer repuntar la prima de risc dels països perifèrics, segons els experts. La pujada més pronunciada va ser la de la prima de risc espanyola -que mesura l'interès addicional que demanen els inversors per comprar deute d'aquest país en lloc d'alemanya-, que va sumar 58 punts bàsics a la sessió, fins a tancar en 594 unitats, de nou amb la rendibilitat del bo a deu anys per damunt del 7 %. També es va veure afectat el risc país italià, que en situar-se en 510 punts superava la prima de risc d'Irlanda, un país rescatat, que quedava en 482 unitats, encara que l'illa utilitza com a referència títols a nou anys i no a deu. La decepció, unida al repunt de la prima de risc, ha copejat amb força a la cotització de tot el sector financer europeu, el que ha acabat per llastar les grans places. L'IBEX 35 espanyol va cedir un 5,16% a la sessió i el MIB italià, un 4,64%, en els dos casos les segones caigudes més fortes de l'any.
