La sentència d'un jutge de Girona que ha condemnat Catalunya Caixa a retornar a una clienta tots aquells diners que, sense ser-ne conscient, havia invertit en participacions preferents de l'entitat ha obert una porta a l'esperança als més de 20.000 gironins que van adquirir aquest tipus de productes en diverses entitats financeres i que ara se senten estafats. La xifra d'afectats per les participacions preferents a tot Espanya es dispara fins als 700.000. Els advocats Antoni Blanch i Andrés Ruiz han portat el cas de la clienta que ara podrà recuperar els diners invertits en preferents.

Primera sentència d'aquest tipus a Catalunya i la segona a tot l'Estat. Un gran pas per als afectats?

Antoni Blanch: El més important d'aquesta sentència, a banda de ser la segona sentència de preferents dicatada a Espanya en contra d'una entitat financera per l'emissió de participacions preferents pròpies, és que Catalunya Caixa es va aplanar amb la demanda. Entenem que és un fet molt rellevant perquè denota que l'entitat entona el seu "mea culpa" i es responsabilitza de la mala praxi de la comercialització d'aquest producte.

Aquesta sentència favorable a un afectat està provocant un efecte dominó?

Andrés Ruiz: Estem convençuts que la gent a Catalunya necessitava que hi hagués una sentència que donés la raó a un afectat. Molta gent estava pendent d'això, necessitava un lloc on agafar-se per acabar de decidir-se.

A.B: La sentència ha desfermat una allau de trucades. Ha tingut un efecte crida que per a nosaltres és al·lucinant. La sentència no crearà jurisprudència però encoratjarà els afectats que s'indentificaran en el mateix cas.

Demandar és garantia d'èxit?

A.R: El que percebem en molts casos és una desconfiança dels afectats cap a la via judicial. No obstant això, cal deixar clar que aquesta sentència no significa que tots els que tinguin preferents a partir d'ara guanyaran un judici pel fet de tenir-ne. Cada cas és diferent. L'estudi previ d'un advocat és una condició "sine qua non" per presentar una demanda.

A.B: Efectivament no és una cosa matemàtica. Recomanem a la gent que es deixi assessorar, que posin l'assumpte en mans d'advocats especialistes que li puguin diagnosticar si li val la pena reclamar judicialment. No tothom té les mateixes probabilitats d'èxit.

Vostès han impulsat la Plataforma pels Afectats de les Participacions Preferents de Girona. Què els va impulsar a fer-ho?

A.B: La plataforma neix quan veiem que familiars propers també es troben enganxats amb aquest producte. Aquesta situació ens fa especialment sensibles i motiva la creació d'aquesta plataforma que és purament informativa.

En els últims mesos han conegut la història de molts afectats per les participacions preferents. Podrien fer-me un perfil?

A.R: Per sort o per desgràcia hem vist molts casos. El prototip d'afectat és una persona gran sense cultura financera i que confiava a cegues amb la seva entitat financera perquè normalment era amb la única amb la qual treballava. Podríem dir que el 80 per cent dels afectats són persones de més de 65 anys.

A.B: Hi ha molts exemples. Fins i tot hem conegut casos de gent amb minusvalies psíquiques que havien acabat firmat la compravenda d'un producte que s'entén com a complex. També tenim altres casos on ni s'han firmat ordres de compra i el banc ha actuat unilateralment sense el consentiment de l'afectat. També hem vist algun cas que documentalment està tot ben cobert però l'afectat s'ha sentit enganyat.

I pel que fa a les quantitats invertides en aquestes participacions preferents?

A.R: Quant a la quantia ens hem trobat des de 3.000 euros fins a mig milió d'euros. Ha estat força indiscriminat i generalitzat.

Darrere aquesta venda massiva de participacions preferents s'hi amaga la mala fe dels empleats de la banca o desconeixement de les característiques del producte?

A.B: Segur que hi ha excepcions però en termes generals el sistema bancari proporcionava instruccions als seus empleats. Aquests eren mers repetidors i comercialitzadors d'aquell producte i ho feien basant-se en la informació que tenien. No estaven autoritzats per pensar i valorar si allò era bo o dolent [...]. En la majoria dels casos, l'empleat no era conscient del que estava col·locant.

A.R: Com a exemple podem trobar casos d'empleats de la banca que en tenen o fins i tot n'han col·locat a familiars o amics molt propers.

Què són els bescanvis de les preferents?

A.R: Els bescanvis, tret d'algunes, exepcions s'han ofert per productes de similar naturalesa que les preferents, amb risc de capital. S'han bescanviat per obligacions subordinades o accions, per exemple. La gent tenia clar que no volia ser accionista i està acabant com a accionista. Algunes entitats per la seva morfologia jurídica no poden oferir accions i han ofert dipòsits a termini a dos, tres o quatre anys amb un interès baix però almenys s'obté un venciment que no es tenia amb les preferents.

Quina recomanació farien als clients de la banca?

A.B: Arran de les preferents, hi ha una conscienciació social en el sentit que el banc, contràriament al que pensava la gent, no és el nostre amic. No és algú a qui explicar els nostres problemes i en qui podem confiar.