El Banc Central Europeu (BCE) va indicar ahir que la moderació salarial havia estat molt limitada a Espanya i va preveure una caiguda de la remuneració per assalariat com a conseqüència de noves retallades dels salaris del sector públic i de l'impacte de la reforma laboral. En el seu butlletí mensual d'agost, el BCE va elogiar l'última reforma laboral en un article en el qual va repassar l'evolució dels cinc països de la zona de l'euro que actualment estan acollits a programes d'assistència financera.
Irlanda, Grècia i Portugal estan acollits a programes conjunts d'assistència financera de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI), mentre el programa per a Espanya, aprovat el 20 de juliol de 2012, es limita únicament a l'assistència financera de la UE i està dirigit específicament a la recapitalització d'institucions financeres. A més, les autoritats xipriotes van sol·licitar assistència financera de la UE i de l'FMI a finals del juny passat.
"En el cas d'Espanya, les autoritats finalment van aprovar, el febrer de 2012, una reforma del mercat de treball de gran transcendència i envergadura que podria haver estat molt útil per evitar la destrucció d'ocupació si s'hagués aprovat fa uns anys", va assenyalar el BCE en el butlletí. Després de l'inici de la crisi financera mundial el 2008, i d'estalvi a Irlanda, la moderació salarial s'havia produït amb un retard considerable (a Portugal en 2010) o havia seguit sent molt limitada (a Espanya i Xipre, al final de 2011), segons el BCE. De cara al futur s'espera, doncs, una acusada caiguda de la remuneració per assalariat a Espanya, com a conseqüència de noves retallades dels salaris del sector públic i de l'impacte de la reforma laboral en la moderació de les reivindicacions salarials del sector privat. Així mateix, el BCE preveu una caiguda dels salaris a Grècia, com a resultat de les recents reformes del procés de determinació de salaris en el sector privat. "Pel que fa al sector exterior, les posicions de la balança per compte corrent dels cinc països han millorat recentment respecte als nivells observats en 2008, havent aconseguit ja Irlanda l'equilibri en el seu compte corrent el 2010", segons el BCE. En tots els països, aquesta millora ha estat resultat, principalment, de l'evolució de la balança comercial durant el període 2010-2011, el que també es va reflectir en les substancials contribucions positives de la demanda exterior neta al creixement del producte interior brut real.
"En la majoria dels casos, les importants contribucions positives de la demanda exterior neta van ser resultat de la combinació d'un avanç relativament significatiu de les exportacions (especialment a Espanya i Portugal) i d'un creixement molt feble o negatiu de les importacions (sobretot a Grècia i Xipre)", va postil·lar el BCE. Pel que fa a l'àmbit fiscal, Irlanda, Grècia i Portugal han realitzat considerables esforços de consolidació des que es van acollir al programa d'assistència financera, el que s'ha traduït en millores significatives del saldo primari de les administracions públiques.
Les valoracions
La reforma laboral que va costar la primera vaga general al Govern de Mariano Rajoy compleix aquest diumenge els seus primers sis mesos de vida. La normativa que va néixer amb l'objectiu de generar ocupació i flexibilitzar el mercat laboral continua sense convèncer. A l'hora de fer balanç del primer mig any d'aplicació de la reforma, els sindicats asseguren que s'han complert els seus mals auguris i que la normativa s'ha traduït en un increment de l'atur i els expedients de regulació d'ocupació. Per la seva banda, els empresaris reclamen més mesures per reactivar el mercat de treball i neguen que l'allau d'ERO sigui una conseqüència directa de la reforma laboral sinó que és degut al context de crisi econòmica.
Sigui per la persistència de la crisi o per la posada en marxa de la reforma laboral, les estadístiques reflexen un panorama desolador pel mercat de treball gironí. Els expedients de regulació d'ocupació a les comarques gironines s'han disparat durant el 2012. Un total de 2.268 treballadors de les comarques gironines s'ha vist afectat per un ERO entre els mesos de gener i maig, el que representa un augment del 61% respecte al mateix període de l'any passat. Amb tot el 87% dels empleats està afectat per un ERO que preveu mesures temporals. En els primers 5 mesos de l'any, 300 gironins han perdut la feina després de la presentació d'un expedient d'ocupació.
"La conseqüència directa de la reforma laboral és l'increment dels acomiadaments objectius i els expedients de regulació que han ocasionat que centenars de persones s'hagin quedat sense feina per l'aplicació de la reforma", així valora el portaveu sindical de CCOO, Jordi Presas, els primers sis mesos de la nova llei.
La reforma laboral tampoc acaba de convèncer als empresaris. "Nosaltres pensem que la reforma era necessària però creiem que no ha estat prou important. No ha servit per crear ocupació. Només es generaran llocs de treball si el diner torna a arribar a les empreses", assegura el secretari general de la Foeg, David Hugas. Des de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona apunten que caldria fer un pas més per millorar l'accés al finançament a les empreses. Per la seva banda, el sindicat UGT ha denunciat aquesta setmana que darrere la reforma laboral s'hi amaga un increment dels aturats de llarga durada. No obstant, des de l'aplicació de la normativa a les comarques de Girona el nombre de desocupats que fa més d'un any que busca feina s'ha reduït més d'un 17%.
