El ministre d'Afers Estrangers d'Alemanya, Guido Westerwelle, descarta que Espanya hagi de requerir ajuda financera dels fons de rescat europeus per segona ocasió a causa de la "gran determinació" del Govern de Mariano Rajoy en l'aprovació de les reformes.

En una entrevista concedida al diari germànic The Bild am Sonntag que es va publicar ahir, Westerwelle va declarar que "Espanya és un país molt sòlid amb una economia molt forta". "El Govern espanyol de Mariano Rajoy ha mostrat una gran determinació a l'hora d'aplicar les reformes", va afirmar el titular d'Exteriors alemany. "Per això sóc tan optismista sobre Espanya", va afirmar.

Westerwelle, que està passant les seves vacances a Mallorca, va incidir que el Govern alemany rebutja la col·lectivització del deute europeu, el que implicaria la creació dels eurobons. "Per a mi això no és negociable. Els eurobons augmentaria la crisi, no la pal·liaria", va argumenta Westerwelle.

Precisament, aquesta és una de les principals demandes d'Espanya, Itàlia i França amb la finalitat d'apuntalar la confiança dels mercats financers i posar fi a la tendència alcista de les primes de risc i dels interessos dels deutes italians i espanyols, abans que aquests nivells arribin a cotes "insostenibles".

En aquest sentit, el ministre alemany va remarcar de nou un dels missatges llançats pels sectors més conservadors del Govern d'Angela Merkel. "L'euro i Europa estan amenaçats, no només per la falta de solidaritat, sinó també per l'excés de solidaritat", va ressaltar Westerwelle. "Amb una responsabilitat compartida, posarem l'euro en perill", va insistir el ministre d'Exteriors, en al·lusió als eurobons. No obstant això, no va aclarir si el Govern alemany s'oposa amb la mateixa rigidesa a la compra del deute per part del Banc Central Europeu, tal com va fer a principis d'aquest any alleujant la pressió dels mercats sobre Itàlia i Espanya, emparant-se en la "independència" de l'Eurobanc.

Advertència a Grècia

D'altra banda, el vicepresident del grup conservador al Parlament alemany, Michael Fuchs, va advertir ahir que no hi haurà ajudes addicionals a Grècia si Atenes no compleix amb els compromisos adquirits, i va alertar que, si és necessari, Alemanya vetarà altres rescats per a aquest país. Si Atenes no compleix, el Banc Central Europeu (BCE) no ha d'obrir "altres mecanismes" per injectar fons, va apuntar Fuchs.

El diputat, segon del grup per la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), va subratllar que el BCE es mou "en una línia molt fina" i rebutja categòricament dotar el futur fons permanent de rescat, MEDE, amb una llicència bancària.

Fuchs va afirmar que, de no aconseguir complir els compromisos, Grècia hauria d'abandonar l'euro, fins i tot en el cas que hagi aconseguit alguns avenços en la comesa. "Fins i tot si el got està mig ple, no és suficient per aprovar un nou paquet de rescat. Alemanya no ho aprovarà", va dir el representant del grup conservador.

A més, Fuchs va afegir que, en el cas que altres països sí donessin suport a les ajudes addicionals, Alemanya faria valer el dret a veto per no "sobrecarregar les nostres forces".

En declaracions difoses el dissabte passat pel setmanari Focus, el ministre alemany d'Economia, el liberal Philipp Rosler, es va mostrar "decebut" per la falta d'avenços visibles en les reformes implementades a Grècia, i va apuntar que Atenes no ha aprofitat les "ofertes" plantejades per Berlín per sortir de la crisi. "Vam oferir, juntament amb la indústria alemanya, un ampli suport al Govern grec. Però la part grega en prou feines ha fet ús d'aquesta oferta", va prosseguir Rosler.

El ministre va provocar un notable enrenou unes setmanes enrere quan, en una entrevista realitzada a la televisió pública alemanya, va afirmar que un possible abandonament de Grècia de la zona euro havia deixat de "causar espant". En aquest cas, les paraules del titular d'Economia es van interpretar com un increment de la pressió per part de Berlín i va desencadenar els rumors que s'estava preparant ja un pla per l'adéu controlat d'Atenes a la moneda única.