Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT, creu que hi ha gent a l'Estat que veu el pacte fiscal com una estratègia per guanyar la independència de Catalunya, com també hi ha catalans que l'observen com una via per abandonar Espanya. Davant d'això, assegura que donar "suport al pacte fiscal és per quedar-se a Espanya, no per marxar" però defensant que cal "canviar d'una vegada per totes" el model de finançament.

Mas ha demanat el posicionament de la societat en el pacte fiscal. Davant d'aquesta petició, com valora l'escenari de concertació que ofereix el Govern?

Els nivells de concertació que els representants sindicals rebem per part del Govern són inexistents. Els posicionaments a favor del pacte fiscal que s'han acordat s'han pres des de la pròpia autonomia del sindicat i des de la responsabilitat política de cadascuna de les organitzacions que s'han pronunciat. La manca de diàleg de la Generalitat no privarà a la UGT de defensar un posicionament de país i en aquest sentit els acords del Comitè Nacional del sindicat estan plenament en línia amb la resolució aprovada pel Parlament.

Això vol dir que el pacte fiscal ajuda a crear una unitat sòlida entre el Govern i els sindicats?

Com li deia, és evident que l'aportació positiva fins i tot militant de la UGT en relació amb la defensa del pacte fiscal, s'ha fet unilateralment des de la nostra voluntat inequívoca de la defensa dels interessos de Catalunya. Ara bé, anar en un bloc amb el Govern només pel pacte fiscal és complex. Estem davant d'un executiu que ha pres decisions perquè creu amb elles. Les primeres retallades no es van fer per la manca de finançament de la Generalitat. Van ser decisions que van respondre a posicions polítiques i ideològiques. En aquest escenari s'inclou la decisió d'eliminar l'Impost de Successions en plenes retallades de l'Estat del Benestar. Perquè es pugui visualitzar aquest bloc d'unitat el Govern hauria de canviar politiques i hauria de negociar.

En què ajudarà el pacte?

Des de la UGT no es parla de pacte fiscal sinó Concert Econòmic del Segle XXI. Per nosaltres aquest nou marc de relacions fiscals ha de suposar un abans i un després de les relacions fiscals entre Catalunya i Espanya. Aquí no es tracta de canviar una miqueta el sistema. No es tracta d'esgarrapar quatre euros més. S'ha de canviar el sistema i això vol dir trencar d'una vegada per totes els acords vigents fins ara i que han arrossegat incompliments unilaterals per part tant d'aquest govern de Mariano Rajoy com l'anterior de José Luis Rodríguez Zapatero. S'ha d'aconseguir un model on Catalunya pugui disposar de manera plena de tots els seus recursos i no estar cada dia discutint si falten un o dos euros.

Vostè sap que aquest model que defensa rep crítiques perquè diuen que no és solidari?

Perquè hem de començar aquesta discussió amb la part més antipàtica de la relació amb l'estat espanyol. Aquest fet serà o no una conseqüència final del procés de canvi. És evident que si Catalunya obté més recursos en un primer moment hi haurà menys per repartir a l'Estat. Però, també és veritat que si el model permet un desenvolupament econòmic de Catalunya, el resultat final és que des de Catalunya es podrà ser més solidaris perquè es tindran més recursos. El que no pot ser és com fins ara que els recursos que aporten els catalans serveixin perquè hi hagi autonomies que baixin o eliminin impostos per fer la competència a Catalunya, com s'ha fet amb l'Impost de Successions.

Aquest posicionament a favor de fer entendre a l'estat espanyol la necessitat de què Catalunya pugui desplegar la seva economia per ser motor econòmic coincideix amb el posicionament defensat pel president Artur Mas. Coincideix amb ell?

Plenament. Tot i que això no només ho diu el president Mas. Espanya, si vol continuar tenint els ingressos que procedeixen de Catalunya ha de pensar que Catalunya necessita tenir més recursos per fer front a les seves necessitats productives, d'infraestructures i de cohesió social.

Però i l'Estatut i el nou model de finançament. No han servit?

Miri, el pacte fiscal és necessari amb crisi i sense crisi. Catalunya fa 30 anys que des del punt de vista de finançament no ha trobat el seu encaix amb Espanya. L'Estatut, tot i la retallada del Tribunal Constitucional, encara deixa marge. Tot i això, el problema és que tant el govern actual com l'anterior no compleixen l'Estatut. Això vol dir que el nou sistema de finançament no pot quedar en mans de l'Estat. Hi ha gent de fora de Catalunya que situa la defensa del pacte fiscal en la defensa de la independència, com també hi ha gent de dins de Catalunya que veu aquest pacte com una via per a la independència. Des del meu punt de vista si es dóna suport al pacte fiscal és per quedar-se a Espanya, no per marxar. Des de l'estat espanyol s'hauria de tenir la convicció que si es demana aquest pacte és perquè es volen crear les condicions per tenir un encaix per conviure de manera conjunta.

Com preveu la tardor després de les últimes declaracions d'Ortega que apunta que hi haurà EROs a les empreses públiques?

Si la tardor que es preveia complicada ara, en l'àmbit català, i amb aquestes declaracions, es pot fer bastant insuportable.