Per més que Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, (BCE), s'esgargamelli defensant que l'euro és irreversible, cada vegada són més els qui opinen que la moneda única necessita un "pla B" per salvar-se davant el greu escenari que presenten Grècia i Portugal, els dubtes sobre Itàlia i el possible rescat al qual s'enfronta Espanya aquesta tardor. Un article publicat la setmana passada per la revista britànica The Economist suggereix a la cancellera alemanya Angela Merkel, cap de facto de l'eurozona, diverses possibilitats per si li falla la seva estratègia actual per salvar l'euro, basada en l'austeritat de la despesa. La revista aconsella a la cancellera dues opcions per rescatar la moneda única. Una és la sortida de Grècia de l'eurozona i una altra, més àmplia, és l'abandonament de l'euro per part dels països en dificultats, entre ells Espanya. Els experts de la revista es decanten per aquesta opció, però també alerten la dama de ferro germànica que els riscos econòmics i financers serien de gran envergadura i pressionar en l'esmentat sentit tindria una magnitud molt més difícil de coordinar que la sortida de Grècia únicament.
Un altre inconvenient de les dues opcions, fins i tot si funcionessin, és que molts beneficis tardarien anys a manifestar-se, mentre que els costos se sentirien de seguida. L'article destaca que el pla de rescat per a Grècia, que qualifica de desastrós, no està funcionant; Irlanda i Portugal estan fent alguns progressos, però encara els queda un llarg camí per davant i podrien fracassar amb facilitat. A més, Espanya sembla que podria necessitar un rescat total, més enllà del parcial ja demanat per als bancs, que la mandatària europea esperava que fos suficient.
A les receptes que arriben de la revista britànica s'uneixen altres cuinades a Espanya per economistes com Xavier Sala i Martín, que en les 25 propostes per sortir de la crisi econòmica europea, fetes públiques la primavera passada, definia a l'euro com una moneda que la teoria econòmica deia que no havia de ser creada, "una teoria que va ser ignorada per una classe política que va desatendre el consell dels economistes". La "tràgica" decisió, al seu parer, la paguen els ciutadans. Per contrarestar-la suggereix anar a una unió fiscal, abans que l'emissió d'eurobons, així com crear una institució supervisora europea i separar clarament el dèficit estructural de l'Estat dels diners que s'usen per rescatar els bancs. Sala matisa que, en contra del que molts econo?mistes repeteixen, la crisi europea actual no té res a veure ni amb els bons tòxics americans -prohibits pel Banc d'Espanya- ni amb Lehman Brothers o la cobdícia de Wall Street i sí amb els centenars de milers de milions de bons tòxics procedents de la bombolla immobiliària de la Costa del Sol. També considera fonamental que la sortida de Grècia sigui "amistosa" per evitar que causi atacs especulatius contra Espanya, Portugal i Itàlia.
El professor de Princeton i premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, passa del "pla B" i profetitza directament el final de la moneda única. Krugman, detractor de l'austeritat merkeliana i defensor d'un augment de la despesa pública per generar creixement, també reconeix que trencar l'euro ara resultaria molt car. Com a alternativa proposa acabar amb les restriccions que impedeixen al BCE avalar la liquiditat dels estats en dificultats, encara que per a això hagin de canviar-se els tractats que regeixen la moneda única.
Una altra de les veus que reclamen una reflexió sobre un "pla B" per a l'euro és José Manuel Otero Novas, advocat i exministre -amb Adolfo Suárez-, per a qui cal analitzar la conveniència o no de continuar en una Unió Europea que segueix annexionant països amb aspiració de convertir-se en una potència hegemònica mundial quan, segons la seva opinió, no és possible que funcioni ni que sigui una nació. El jurista gallec retreu que la pertinença a l'euro impedeixi emprendre una devaluació i defensa que una sortida de la moneda europea hauria de ser també escalonada i amb mesures de respecte als drets adquirits.
