La pujada de l'IVA amb la qual el Govern de Mariano Rajoy intenta recuperar-se de la forta caiguda dels ingressos tributaris entra en vigor dissabte. Però l'augment momentani de la recaptació també té les seves conseqüències negatives a mitjà termini, com la reducció del consum privat, un dels motors del creixement. D'aquesta manera, el setembre no començarà amb bon peu. Les precàries economies familiars s'hauran d'esprémer una mica més a partir de dissabte que ve, dia 1, per assumir la pujada de l'IVA aprovada pel govern a instàncies de la Comissió Europea. Una pujada que va provocar serioses discrepàncies entre els departaments d'Hisenda, encapçalat pel ministre Cristóbal Montoro i el d'Economia, amb Luis de Guindos al capdavant, amb la qual es pretén compensar la contínua caiguda dels ingressos a les arques públiques i recaptar al voltant de 7.500 milions d'euros. Les xifres corresponents al balanç econòmic del primer semestre no poden ser més aclaridores.

Els ingressos per l'IVA fins al mes de juny havien baixat el 10% dins d'una caiguda generalitzada de la recaptació tributària de l'1,4%. Un retrocés que va tenir lloc alhora que la despesa pel deute incrementava el 32% i el dèficit de l'Estat arribava al 4,04%, superant les previsions de l'objectiu de dèficit per a tot l'any. Però una pujada de l'IVA no garanteix necessàriament més recaptació impositiva. Aquí és on sorgeixen la major part dels dubtes, ja que aquest increment tindrà lloc en un marc macroeconòmic molt negatiu, de recessió i elevat atur.

Els antecedents de la pujada

L'última Memòria de l'Administració Tributària ja assenyalava que l'anterior pujada de l'IVA aprovada pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero -va passar la tributació del tipus general del 16% al 18% i la del reduït del 7% al 8%- va provocar un efecte d'avançament de les seves compres sobre els consumidors en conèixer la mesura, però després van deixar de comprar "violentament".

L'informe xifra la caiguda de la despesa posterior en el 9%. De fet, dels prop de 5.000 milions d'euros addicionals que esperava recaptar el govern de Zapatero per cada punt de pujada de l'IVA -uns 10.000 milions d'euros en total- es va passar a poc més de 2.000 milions d'euros, és a dir, la cinquena part del que s'esperava en principi.

Alguns models econòmics estimen, de manera general, que per cada punt percentual que s'aconsegueix augmentar la recaptació, la producció mitjana es redueix 0,52 punts percentuals i les hores treballades, 0,75.

Les contradiccions del PP

Una cosa que ja intuïen els populars quan els socialistes van aprovar la pujada de l'IVA fa dos anys. Llavors, Zapatero i Salgado van rebre una allau de crítiques per part dels dirigents populars que ara s'han vist obligats a aprovar la mateixa mesura. L'actual president del Govern, Mariano Rajoy, que el 2010 era líder de l'oposició, va arribar a dir que la pujada de l'IVA constituïa "un cop de sabre de mal governant" i un "disbarat". Encara més, l'actual ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que llavors era el coordinador d'Economia del Partit Popular, va declarar: "Si vostè vol que l'economia espanyola dupliqui la seva caiguda, apugi l'IVA".

Pel que fa a la pujada de l'impost que entrarà en vigor dissabte que ve ja han saltat dos avisadors d'alerta que indiquen que ni tan sols s'ha produït l'"efecte avançament" de compres que va tenir lloc el 2010. Dos sectors que es veurien molt afectats per l'increment impositiu, com ara són els de l'automòbil i el de la moda, no han sofert canvis en la seva tendència. Segons les dades de l'associació nacional de venedors d'automòbils, Ganvam, les vendes de vehicles durant la primera quinzena d'agost van ser, fins i tot, el 19,5% inferiors a les del mateix període de l'any anterior, i una cosa semblant ha passat també en el sector de la moda.

Aquestes alertes serveixen d'advertència del que ens espera a partir del mes de setembre, en un context problemàtic i de recessió. Cal tenir en compte que a l'anunciada reducció de la capacitat de compra dels consumidors com a conseqüència de la mateixa pujada de l'IVA, cal sumar la reducció de les rendes a causa de la desocupació -que ja afecta la quarta part de la població activa- i de les rebaixes salarials tant en l'activitat privada com en la funció pública -desaparició de la paga extra de Nadal. Unes dades la importància de les quals es pot mesurar pensant que el consum privat aporta més del 50% del producte interior brut pel costat de la demanda i és un motor que genera el creixement de la producció, l'ocupació i la massa salarial.

El cost per a les famílies

De moment, l'últim informe de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) xifra en el 2% la caiguda del consum intern prevista per a aquest any. I el que és pitjor, del 2,6% per al 2013. Unes xifres que encara no reflecteixen l'efecte que pugui tenir l'augment de l'IVA. Un efecte que, d'altra banda, serà diferent segons la comunitat autònoma on resideixi el consumidor. Els tècnics del Ministeri d'Hisenda de l'associació Gestha consideren que la pujada de preus costarà una mitjana de 437 euros a cada família de mitjana.

Per a una parella sense fills, l'import de més a pagar serà de 280 euros anuals, si tenen un fill menor de 14 anys, la despesa extra serà de 360 i si en tenen dos, de 475. Una xifra que oscil·la també segons el territori, ja que hi intervenen altres factors com la renda per capita, el cost de la vida o les diferències entre les mateixes famílies. Així, a la Comunitat Valenciana el pressupost extra per afrontar la pujada de ?l'IVA seria de 392 euros, el més baix d'Espanya, mentre que a Navarra puja fins als 522 euros, a Madrid, 500 i a Catalunya, 421.

Rebuts per avançat

D'altra banda, els primers efectes de la pujada els començaran a notar les butxaques dels consumidors per avançat. L'última directriu de l'Agència Tributària assenyala que els serveis com la llum, el gas o l'aigua que es facturin a partir de l'1 de setembre, encara que corresponguin a consums realitzats amb anterioritat a aquesta data, ja tributaran el 21%, és a dir, tres punts més. Una decisió polèmica i que contradiu el mateix ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que va declarar que havia de vigilar perquè les companyies subministradores no intentessin aprofitar-se dels nous tipus de l'IVA i carregar per serveis prestats amb anterioritat a l'1 de setembre. Aquest cost extra no previst coincidirà amb un dels pitjors mesos de l'any per a les ja precàries economies familiars, que es veuen pressionades per la despesa afegida de l'inici del curs escolar -matrícules, llibres, uniformes-, que normalment oscil·la entre els 300 i els 1.300 euros.