José Luis Peydró és un dels ponents més destacats del Congrés Anual de l'Associació Europea de l'Economia i la Societat de l'Econometria, que es va celebrar a Màlaga fins divendres. És professor associat de la Universitat Pompeu Fabra. Anteriorment va treballar al Banc Central Europeu. Té un doctorat en finances de INSEAD, un màster en Economia i Finances pel CEMFI i una llicenciatura en Economia de la Universitat de Barcelona. Va ser guardonat pel Govern d'Espanya amb el Primer Premi pera a l'estudiant amb més GPA després d'acabar la llicenciatura en Economia a Espanya el 1998.

La pregunta del milió que sempre fem als economistes és fins quan durarà la crisi, s'entreveu algun horitzó de certa recuperació?

No hi ha millores previstes a curt termini, almenys no en aquesta segona part de 2012 ni al 2013. Òbviament l'any que ve cal començar a créixer en el Producte Interior Brut (PIB) però no serà prou per crear ocupació i rebaixar aquesta taxa del 24-25% d'atur. La visió actual és molt negativa, encara que també dic que la reforma laboral que ha fet el Govern (més altres que puguin venir si som finalment intervinguts) poden servir per crear ocupació per poc que hi hagi un creixement suau. Sempre es diu que per generar llocs de treball es necessita créixer a un ritme del 2,5% del PIB. Pot ser que amb la reforma laboral s'aconsegueixi a partir de l'1%. En qualsevol cas, és cert que l'ideal seria haver fet aquesta reforma laboral en temps de bonança, i no en temps de crisi, perquè la seva primera conseqüència ha estat que les empreses han acomiadat el màxim de gent.

Hi ha qui pensa que totes les mesures que està prenent el Govern són d'ajust i cap d'estímul. És per què no vol o perquè no pot?

Hi ha dos tipus de mesures, les d'estímul econòmic tradicionals (keynesianes) i les reformes estructurals, que com més es facin en aquests moments, millor. El problema amb les mesures d'estímul és que ara mateix Espanya com a país no pot fer-les; no hi ha diners per això. Tenim un dèficit enorme i ens estem finançant al 7%. No podem gastar més dels que tenim, estem lligats de peus i mans. Però sí podem demanar a Europa i a Alemanya que les apliquin ells, perquè si a Europa s'estimula el creixement econòmic les nostres exportacions pujaran.

Està d'acord amb les pujades d'impostos aplicades?

Depèn de quin impost. La pujada de l'IRPF no la veig positiva perquè Espanya ja tenia un dels gravàmens més alts d'Europa. En el cas de l'IVA sí teníem un dels marges més baixos de la UE, per la qual cosa hi havia marge de pujada encara que és cert que a Portugal no li ha anat bé amb la pujada que van aplicar i no els ha pujat la recaptació. És complicat, perquè el consum es retraurà. Però tornant a l'increment de l'IRPF, aquí sí veig un perill més gran: que la gent que treballa se'n al carrer. A França ja s'ha plantejat aquest debat perquè Hollande ha apujat impostos i es diu que molts francesos aniran a viure a Londres. Si aquí marxa la gent que més produeix per aquest motiu ho passarem molt malament.

Què necessita Espanya per reactivar el seu mercat laboral?

El que ens hem de preguntar és per què Espanya és tan diferent en el tema de la desocupació. El mercat no està encara liberalitzat al màxim. Crec que una cosa molt bona seria apujar l'IVA i, a canvi, reduir el que les empreses paguen pels seus treballadors a la Seguretat Social, que és un autèntic impost sobre l 'ocupació. Seria una forma de reduir importacions, augmentar exportacions i abaratir les contractacions. Perquè aquest, precisament, ha estat un dels nostres problemes com a país abans de la crisi: que les nostres vendes a l'exterior eren molt baixes. Aquesta solució ens faria més competitius i eficients. És la cosa més semblant a devaluar la moneda, una cosa que no podem fer perquè tenim l'euro i no la pesseta.

Ens hem acostumat a viure amb la prima de risc per sobre dels 500 punts bàsics, ¿com es ?corregeix una cosa així?

La situació està a tal nivell que només pot solucionar-se amb un rescat a tota l'economia. Hi serà? No se sap, però és una cosa que s'especula que pot ocórrer a mitjans o a finals de setembre. El cert és que la prima de risc no es pot mantenir a aquest nivell. Si l'Estat es finança al 7% significa que les autonomies, els ajuntaments, les empresa o les famílies ho estan fent a tipus fins i tot més alts. Això no pot continuar així.

I tan terrible seria?

Jo crec que arribats a aquest punt el rescat seria positiu. Tots mirem a Portugal i a Grècia, i pensem que no han millorat, però per què no mirem a Irlanda, que també ha estat rescatada i a qui li està anant millor? No ser rescatats implica uns costos de finançament brutals i això té un límit de temps. Si estiguéssim el 2008 i 2009 diria que no al rescat, però avui crec que és la millor opció: t'obliga a fer reformes i tens un finançament més barat. Ara, el Govern i Rajoy haurien de saber explicar bé a la gent per què aquestes reformes i el rescat són positius.

Dedueixo que Espanya no ha pres les mesures adequades des que va començar la crisi.

Se n'han anat prenent, però de manera parcial i en això de les finances és millor fer-ho tot més intens i més ràpid. A més, també patim uns tipus d'interès molt alts per la por que hi ha sempre que Espanya pogués sortir de l'euro. Per això és important que Europa i el Banc Central Europeu (BCE) diguin sempre que Espanya mai ensortirà, encara que hi hagués el cas que en sortís Grècia algun dia. Sortir de l'euro seria el pitjor escenari del món. I és responsabilitat d'Europa transmetre la confiança que Espanya seguirà sempre a l'euro perquè llavors els mercats es podrien preguntar: Si Grècia n'ha sortit, per què no Espanya?