Jaume Pont té a Lleida una de les ramaderies de vaquí de llet més grans de Catalunya. És l'únic del grup que va entrar en l'accionariat d'ATO que no té la granja a Girona, però és una de les veus de referència del sector a tot l'Estat. Parlem amb ell després de la inauguració de les noves instal·lacions.

Trenta milions d'euros és una inversió molt important pels temps que corren...

S'ha fet una nova línia d'envasament, que és primícia mundial, hem automatitzat del sistema de recepció, i hem construït un nou magatzem automatitzat. Ens ajudarà a millorar la productivitat i a reduir les minves. A més, el nou magatzem ens feia falta, perquè ara havíem de subcontractar part de la logística. Aquesta inversió demostra el nostre compromís amb el país. Som l'única llet que hi ha al mercat que pot garantir que el 100% és de productors catalans.

Però el sector lleter no passa per un bon moment. Com ha evolucionat els últims mesos?

Els costos de producció han pujat, sobretot dues partides bàsiques com són les matèries primeres per a alimentació de ramaderia, i també les despeses energètiques, des del gasoil a l'energia elèctrica. També han augmentat la despesa financera, mentre que el preu de la llet ha baixat aquest any de forma sensible. Des de principis d'any, el preu ha baixat entre un 8% i un 10%.

Veurem encara una concentració més gran en el sector ramader? Estan condemnades les explotacions més petites?

El que passa és que hi ha explotacions ramaderes ineficients. I això no depèn de la mida. Hi ha explotacions grans que són molt ineficients, que tenen un excés de mà d'obra, d'inversió, amb males praxis de maneig, fet que deriva en una baixa productivitat. El sector de ramader s'ha de professionalitzar molt. Evidentment, les granges grans, per economia d'escala, tenen avantatges, però no vol dir que no hi pugui haver petites explotacions molt eficients.

La debilitat del sector ramader els va portar a la indústria.

En el nostre cas sí. Ens vam integrar cap a dalt i vam entrar en el sector comercial venent la nostra pròpia llet. Pèro la distribució pressiona tant la indústria fins al punt que treballem amb benefici zero. La distribució es menja tot el marge de la cadena, i no en deixa ni per a les empreses comercials, ni per a la central lletera ni per al ramader.

Se senten poc valorats pel consumidor?

El que cal és un consumidor informat i conscient del que provoquen els seus hàbits de consum. Ho va dir l'altre dia el president Mas: per què no ens preguntem què comprem i qui hi ha al darrere dels productes que consumim? Nosaltres hem intentat vendre llet a França i és molt complicat, encara que ho facis a preus inferiors a la mitjana. Quan els francesos van al supermercat, el primer que fan és mirar on està produïda la llet i, si no és del país, no la compren. Aquí no tenim aquest costum i crec que, a igualtat de preu i qualitat, hauríem de comprar producte propi. El consumidor compra llet francesa, fruita de Xile, carn de l'Uruguai, i tomates del Marroc.... Tot això devalua el producte local. Les explotacions agràries i ramaderes acaben tancant, de manera que deixen de ser contribuents nets d'Hisenda i la Seguretat Social i passen a ser perceptors de prestacions d'atur. És un cercle viciós. El consumidor ha de ser conscient que comprant productes de fora, el que provoca, al final, és que hi ha persones properes que es quedaran sense feina.

Parlant de preus. Sovint hi ha els sindicats agraris i productors de llet que es queixen que hi ha supermercats que venen per sota el preu de cost. Com és possible?

Utilitzen la llet com a producte reclam. Però això no passa en altres països. Dins el nostre sector hi ha una sèrie de joc brut, irregularitats i competència deslleial que pertoca al Govern, sobretot el central, controlar-ho, però no ho fa.

Competència deslleial?

Pensi que a França tenen una producció molt superior al que pot absorbir el seu consum intern. Aquest excés no el col·loquen al seu mercat interior, perquè ensorrarien els preus. El que fan és exportar. Però no sempre el mercat internacional no els permet exportar aquesta llet a un preu correcte. El que passa és que Espanya és l'únic lloc on poden entrar llet per sota el preu de cost, perquè no hi ha controls. Espanya és deficitària en llet, però n'importa molta més de la que necessita perquè es toleren aquestes pràctiques. Això provoca uns desajustos importants. Fàbriques com la nostra perdem vendes, fet que ens obliga a deixar de recollir llet a ramaders del país. Això és aberrant.

Per això trobem llets a 0,5 euros el litre i altres el doble de cares?

Li poso un exemple. La llet de marca pròpia d'una gran distribuïdora francesa, envasada en una fàbrica francesa, es ven a Girona i la Jonquera a 50 cèntims el litre de llet sencera, per sota el cost de producció. Mentrestant a Perpinyà ven la mateixa llet a 85 o 90 cèntims. I això passa perquè si a França vengués a aquests preus, el Govern intervindria i els sindicats agraris ho denunciarien i provocarien aldarulls. Aquí ningú diu res mentre s'està desballestant un sector productiu.

Reclama més controlsÉ

Li poso un altre exemple. A les centrals lleteres, com la nostra, la llet que es controla als ramaders va directament al Laboratori Interprofessional de Cabrils. Poden ser 5.000 mostres analitzades al mes. En canvi, pràcticament no hi ha anàlisis oficials a nivell de fàbrica. Aleshores hi ha qui diu "garantim la qualitat de la llet que entra a la fàbrica". No pot. Hem analitzat la llet del ramader 30 vegades, però... i les cisternes de llet que entren de fora? Aquestes queden al marge dels controls. Caldria que hi hagués un veterinari oficial a les centrals lleteres, com passa amb els escorxadors.