Professor d'Esade, autor d'alguns llibres sobre economia divulgativa, i soci de múltiples empreses, Carles Torrecilla és des de fa uns anys un economista mediàtic gràcies a les seves col·laboracions en programes de ràdio i televisió. Ahir va ser a Girona convidat per l'Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG).

En les seves intervencions sol mostrar un gran optimisme. L'he escoltat comparant aquesta crisi amb un constipat. No creu que estem ja a punt de la pneumònia?

No. Les dades ens diuen que el PIB està caient al voltant d'un 1%. El que passa és que és una crisi asimètrica: Hi ha gent que està caient molt, però també n'hi ha que creixen moltíssim, que s'estan forrant. L'economia està constipada, passant una de les seves crisis cícliques, tot i que amb alguns elements agreujants. Qui té la pulmonia és l'administració pública.

O sigui que el problema són els polítics..

Tenim uns polítics de perfil molt baix, que no són conscients del col·lapse regulatori i del col·lapse fiscal que pateixen les empreses i els inversors. Per exemple, a l'inici de la legislatura tots els experts deien que per recaptar més calia apujar l'IVA, però van incrementar l'IRPF. Què va passar? Que van recaptar menys. Ara han apujat l'IVA sense abaixar l'IRPF, cosa que fa baixar el consum. Són decisions surrealistes preses en contra de criteris tècnics.

Si per la via dels ingressos s'està recaptant menys de l'esperat, on s'ha de retallar per reduir el dèfitic públic?

Cal reduir l'estructura del sector públic. Totes les empreses han fet acomiadaments. En el sector públic gairebé no n'hem vist.

Quines característiques tenen aquestes empreses que van tan bé?

Són empreses que tenen accés al client final, que tenen punts de venda, que estan fent productes i serveis per a la classe mitjana. Entenen que la guerra no és pel valor afegit sinó per saber diferenciar el valor que vol cada tipus de client.

Diuen les patronals que el gran problema actual és la falta de crèdit que ofega el sistema productiu. Hi està d'acord?

La gent estava molt ben acostumada a anar al banc i que li deixessin diners. El problema no sempre és del banc, sinó de les empreses. El banc vol deixar diners, però a aquells que pensa que tenen capacitat per retornar-los. Si un empresari no ha tingut capacitat d'estalvi quan les coses li han anat bé, o la seva família o proveïdors no el financen, ... per què ho hauria de fer un banc. Jo no vull que la meva entitat financera destini els meus estalvis a aventures empresarials.

A la pime catalana li falta ambició?

Rotundament, sí. En línies generals, tenim empreses massa petites, que no es plantegen buscar socis per créixer..... El que cal és fusionar-se amb la competència. Tenir socis té molts inconvenients, però infinitament molts més avantatges. A casa nostra estem encara en el paleolític de l'emprenedoria.