La Cambra de Comerç de Girona va entregar ahir els guardons que reconeixen la trajectòria d'establiment antics, d'entre 50 i més de 100 anys d'existència. Amb aquesta entrega -se celebrava l'edició 33 dels guardons-, la Cambra ja ha guardonat més de 700 establiments amb uns premis que volen reconèixer la solidesa d'aquests empresaris. Les empreses que opten a aquesta distinció han d'aportar proves -factures, llibres de comptes o altra documentació- que demostri l'any de fundació.

El president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé, assenyala en el llibret commemoratiu dels guardons que "les empreses que arriben als 50 o als 100 anys de vida són les que han sabut trobar el punt d'equilibri entre el respecte a la tradició i l'adopció de noves fórmules empresarials i tecnològiques".

Els guardonats d'enguany són els següents:

CASA ROSA

Figueres (1882)

Antonio Pujol Pascual va iniciar la fàbrica i venda de terrissa al carrer de Tapis. Casat en segones núpcies amb la vídua del figuerenc Josep Rosa, va ensenyar l'ofici al nen que la dona aportava al matrimoni, l'Enric, i que uns anys després es casaria amb la seva filla Encarnació.

Enric Rosa va modernitzar la fàbrica i va obrir, el 1911, la segona botiga, al carrer de la Jonquera, coneguda com a "Can Rosa Terrisser". La fàbrica es va tancar durant la Guerra Civil espanyola i la botiga del carrer de la Jonquera fou el darrer edifici incendiat durant la retirada de les tropes republicanes. Per això es va buscar un local al mateix carrer mentre es reconstruïa.

S'ha conservat el producte artesà: terrisseria d'olles, cassoles, testos, càntirs... incorporant vidre català i mallorquí, articles de regal artesans en fusta, ferro, ceràmica i també articles turístics. Sense oblidar les figures de pessebre i les creacions pròpies.

RELLOTGERIA CASADEMUNT

Sant Joan de les Abadesses (1912)

Tot va començar quan tres germans rellotgers van obrir tres negocis diferents escampats al territori català. Salvador Casademunt va fundar la rellotgeria al carrer Major de Sant Joan de les Abadesses. La seva dona, Carme Vidal, tenia l'habilitat de saber tractar amb els clients.

La segona filla, Rosita Casademunt, va continuar el negoci. Casada amb Joan Cubí, que més endavant deixaria l'ofici de mecànic pel de rellotger, van saber mantenir el negoci durant els difícils temps de la postguerra espanyola. Actualment són M. Carme Cubí i M. Teresa Cubí, nétes del fundador, les que porten el negoci.

CAN SALVI

Vilavenut (1912)

Salvi Coll, que dóna nom a l'establiment, va adquirir la casa al segle XIX. Mentre ell feia de paleta, la seva dona, Margarita Marquès, s'ocupava de la fonda i la botiga de queviures. El 1912 aconsegueixen la representació de l'Estanc. Amb la mort del marit en un accident laboral, Margarita i les seves tres filles continuen amb l'establiment. La que s'implica més en el negoci és Montserrat, que potencia la fonda oferint esmorzar, dinar i sopar. I el seu marit, Pere, obre una barberia a tocar. Els dos negocis es complementen: mentre els homes esperen torn, juguen a cartes i prenen alguna cosa.

El fill, Joaquim Grau, ja de petit ajudava a la barberia i a la matança setmanal del porc. Una part de l'animal anava al restaurant i la resta es convertia en botifarres per a la botiga. Com fa 100 anys, és el centre de la vida social de Vilavenut.

CERES ROURA

Figueres (1912)

El frare caputxí Sebastià Roura acaba la seva vida missionera a les illes Carolines i el 1912 s'instal·la al carrer de Sant Cristòfol de Figueres per elaborar productes litúrgics per als seus companys capellans. Registra la marca Roura, però mor al cap de pocs anys i és el seu nebot Gabriel Roura qui es fa càrrec de l'empresa el 1921.

El 1933 tenen un catàleg consolidat, però la Guerra Civil els fa fugir al País Basc, on continuen de manera precària petites produccions.

El 1939 refan la fàbrica a Figueres i el 1952 n'obren de noves a Girona i Olot, principalment per vendre ciris i espelmes. El 1970 l'empresa passa a Sebastià Roura, que la trasllada als afores en un edifici més gran. Xavier Roura, actual director general, incorpora les espelmes perfumades i decoratives. El 1998, un greu incendi obliga a construir una nova planta.

Xènia i Miquel Roura són la cinquena generació d'una firma capdavantera i que exporta arreu del món. Amb 48 treballadors, l'empresa va facturar 9 milions d'euros el 2011.

HOSTAL MALLORQUINES

Riudarenes (1925)

L´Hostal Mallorquines està documentat des de fa més de 500 anys, regentat per diferents famílies. Situat en el Camí Reial de Madrid a França, donava servei a les cavalleries. La família Bardalet, amb Pau Bardalet Costa al capdevant, agafa les regnes de l'Hostal Mallorquines el 1925, segons es documenta en el primer contracte d´arrendament. Avui l'establiment és a càrrec de la quarta generació de la família.

Pels voltants dels anys 60, Pau Bardalet Heras decideix adquirir l'Hostal i emprendre importants reformes. A final dels 70 ja oferia activitat hotelera. En aquells temps era molt freqüantat per recaders i traginers amb destinació a Barcelona. Alhora, s´hi allotjaven pastors transhumants i els seus ramats.

El 1992 els germans Pau i Maria Batlle Bardalet es van fer càrrec de la gestió i van modernitzar-lo de dalt a baix.

CAN NAVARRA

Peralada (1962)

Gestionada pels germans Alfons i Pere Navarra, la carnisseria és una empresa familiar de segona generació. L'obertura del negoci va tenir lloc el dia de Sant Miquel del 1961, quan es va sacrificar el primer porc. Joan Navarra es cuidava de l'obrador i el ramat, mentre que la seva esposa, Francisca, despatxava a la botiga.

La carnisseria ofereix productes d'elaboració pròpia, buscant qualitat i proximitat en tots els processos. Els xais són criats i sacrificats a Peralada, la vedella té la marca Q de l'Empordà de qualitat ramadera i el porc és de pagès, d'explotacions de la comarca.

Estan adherits a la E d'Empordà d'elaboradors de productes tradicionals, com botifarra dolça. Com que creuen en aquesta filosofia de respecte pel territori, fins i tot supervisen el procés de creixement del bestiar i en fan la selecció, mantenint els coneixements propis d'una família amb ramat propi durant més de 100 anys.

FLECA LA PALMA

Begur (1962)

Pere Carreras i Carbó, pare de l'actual titular, va obrir el forn a la Plaça de l'Església per elaborar exclusivament pa i brunyols. El fill es va criar a l'obrador i als 8 anys ja repartia el pa abans d'anar a escola.Als 12 ja hi treballava 8 hores i des dels 16, la fleca és la seva vida. L'any 2000, amb setanta i pocs anys, el fundador va morir sobtadament i l'actual titular s'incorporà al negoci.

Avui treballen a l'obrador els dos Pere de la segona i tercera generació, i a la botiga les dues Montse, mare i filla. Farines seleccionades i llarg repòs en els processos són el secret dels seus productes. Magdalenes de molts gustos diferents, pa de pessic, coques, pastes de te i molts altres productes de primera qualitat configuren l'oferta d'aquesta fleca que endolceix la vida dels begurencs i treballa amb passió per una clientela fidel.

TEIXITS AGELL

Salt (1962)

Jaume Agell i Remei Casademont van obrir la botiga el juliol del 1962 al carrer del "Generalisimo", ara carrer Major. El 1972 van ampliar-la i el 1988 es va fer l'última reforma afegint-hi el número 5. Les obres d'ampliació, des dels fonaments fins a la teulada, van durar dos anys i no es va tancar cap dia. Els fills porten el negoci: Lluís Agell, amb la seva esposa, M. Teresa Camós, i Montserrat Agell.

Agell es manté fidel a la venda de teixits a metres, però ha ampliat l'oferta amb roba de vestir, merceria, confecció i col·locació de cortines, roba de llit, roba de bany, roba de cuina i taula, etcètera. Celebren els 50 anys obrint la botiga en línia: www.teixitsagell.com

EL DELFÍN VERDE

Torroella de montgrí (1962)

El matrimoni format per Miguel Vilaplana i M. Carmen Soler va convertir un gran espai natural a tocar de la platja en un càmping dotat dels millors serveis del moment. El 1982 van construir-hi una piscina en forma de dofí, llavors la més grossa de la Costa Brava. Més endavant incorporarien la zona esportiva, més bungalows i els Mobil Homes... El complex ?disposa de diferents punts de ?restauració, parc parc infantil, supermercat, perruqueria, minigolf, gelateria artesanal i esports nàutics. El que no varia amb els anys és la seva fabulosa platja, que fa les delícies dels turistes més exigents.

CAFÈS CALLÍS

Begudà (1962)

Quan es va fundar Cafès Callís, el 1962, l'Estat comprava el cafè i el distribuïa a les empreses torrefactores. Una petita empresa no sempre podia aconseguir les partides que li interessaven. Amb la liberalització del mercat espa?nyol del cafè, Callís opta pel canal de l'hosteleria per no comprometre la qualitat en la guerra de preus de l'alimenació general. Gerard Callís, de la tercera generació, expandeix l'empresa i la trasllada al polígon de Begudà el 2008. L'exportació (18%) busca consolidarse als mercats asiàtics i de l'est d'Europa. L'empresa manté l'aposta per la innovació i la qualitat.

HOTEL ULTÒNIA

Girona (1962)

L'Hotel Ultònia va ser inaugurat el dia de Sant Joan del 1962. Dos anys abans havia obert, als baixos, la Granja Ultònia, la primera granja cafeteria de Girona. El majestuós edifici neix d'un projecte que es presenta el 1941 i no s'inaugura fins al dia de Sant Narcís de 1945, convertit en el més modern cinema de la ciutat. Es va construir en els fonaments de l'antic baluard de la Santa Creu.

Recentment, s'ha posat en funcionament una gran ampliació anomenada, comercialment, Hotel Gran Ultònia (4 estrelles) en l'edifici contigu (abans Cinema Ultònia). És el complex hoteler més gran de la ciutat de Girona. La remodelació ha permès comunicar els dos hotels.