José María Bailén

´Ara mateix el sector públic espanyol és encara excessivament gros, li sobra greix´

 
´Ara mateix el sector públic espanyol és encara excessivament gros, li sobra greix´
´Ara mateix el sector públic espanyol és encara excessivament gros, li sobra greix´  

Consultor internacional del Ministeri de Finances de Suïssa i exanalista del Fons Monetari Internacional. Natural de Dolores (Alacant), Bailén va coincidir amb Rodrigo Rato en l'FMI i considera que al capdavant d'aquest organisme va realitzar un bon treball. Pel que fa a Espanya, aquest economista està convençut que a partir de 2014 vindrà la recuperació, i recorda que les crisis econòmiques mai no han durat més de set o vuit anys.

José María Bailén va impartir aquesta setmana una ponència en el I Seminari sobre Institucions Econòmiques Internacionals, organitzat per la Universitat CEU Cardenal Herrera a Elx. Durant aquesta, va assenyalar que l'actual Govern ha actuat correctament per sortir de la crisi, a diferència de l'executiu de Rodríguez Zapatero, "que va prendre les mesures contràries a les que havia de prendre". "Encara que les mesures actuals tenen un cost social, l'alternativa és pitjor perquè suposaria que Espanya entraria en suspensió de pagaments", va assenyalar davant els estudiants.

Vostè va ser analista de l'FMI, en el departament d'Assumptes Fiscals, des de 1997 a 2006. Influeix aquest organisme ara més que mai en la vida dels espanyols?
Crec que sí. Les opinions de l'FMI són molt més tingudes en compte. Si Espanya demana un rescat les condicions les fixaran entre l'FMI i la UE. És clar que l'FMI tindrà una influència molt directa i molt gran sobre el futur dels espanyols, les prestacions socials, la despesa pública, etcètera.
Creu vostè que demanarem un rescat?
Els mercats són molt volàtils i és difícil de predir, però jo crec que al final sí que haurà de sol·licitar-lo. Tot depèn de com evolucioni la prima de risc. Encara que sigui un rescat de tipus tou amb poques condicions, com vol el Govern, jo crec que en algun moment es demanarà. Cal tenir en compte que Espanya necessita aquest any, per finançar el seu deute, 207.000 milions d'euros en els mercats financers. Avui -8 de gener- h}i ha la primera subhasta de l'any i per ara no hi ha problemes, però ningú sap si la prima de risc passarà en una setmana de 360 a 500 o 600. El que és clar és que encara no hem sortit de la zona de problemes.
Tot apunta que 2013 serà pitjor que 2012?
La meva impressió és que a finals d'any hi haurà un punt d'inflexió. A Espanya la major part dels ajustos s'acabaran aquest any, sobretot el fiscal, que si es compleixen les previsions estarem en la sendera d'un deute sostenible. Al mercat de treball és molt difícil que es destrueixi més ocupació del qual s'ha destruït ja. I sobretot la reforma més important és la del sector financer. Perquè un país creixi com necessita, el primer pas és que els bancs puguin començar a prestar diners, i d'aquí començar a invertir i crear llocs de treball. Aquesta reforma del sector financer es pot dir que va acabar el 2012, amb l'ampliació de provisions i la creació del banc dolent. Els actius dolents ja estan fora dels balanços dels bancs, aquests estan més sanejats i poden acudir als mercats interbancaris europeus per demanar més préstecs, perquè ja hi ha més confiança, de manera que es genera un cercle virtuós, encara que això serà més aviat per a finals d'any. L'ajust continua però podem ser optimistes per al tercer o quart trimestre.
Quin diagnòstic presenta ara mateix Espanya?
Estem sortint d'una situació crítica perquè les reformes s'estan fent, amb més o menys encert. Espanya el problema que ha tingut és que ha viscut molt per sobre de les seves possibilitats. El 2007 teníem un dèficit per compte corrent del 10% del PIB, el que significa que com a país gastàvem un 10% més del que produíem. I aquest tant per cent es finançava amb endeutament extern. Érem un dels països més endeutats d'Europa i això ja s'està revertint. En l'últim trimestre de 2012 fins i tot hi va haver un petit superàvit. L'ajust extern, que és la primera fase de l'ajust de totes les economies que estan en crisi, ja s'ha acabat. Ara tenim una economia molt més competitiva que fa tres o quatre anys, perquè s'han abaixat els salaris, les exportacions estan augmentant i crec que estem en el bon camí. La situació és greu perquè hi ha molt atur i tenim un deute públic molt alt. Estem encara en una situació crítica, però es veuen algunes llums al final del túnel.
Per al 2020 estarem curats?
Jo crec que sí. La Gran Depressió, que va ser una crisi més greu que aquesta, va durar 7 o 8 anys, i llavors van fer fallida la meitat dels bancs dels Estats Units. A partir de 2014 es repuntarà, es començarà a crear ocupació.
Se'n recorda quan es van portar a terme els "bank stress test" fa uns anys i es deia que el sistema financer espanyol era sòlid?
Els stress test els feia el Banc d'Espanya i aquesta setmana precisament sortia una notícia del sindicat d'inspectors en la qual es deia que molts dels resultats que feien en aquests test, quan arribaven a la direcció del BE, hi havia una qüestió política i eliminaven els elements més crítics. Ningú es fiava d' aquestes proves perquè estaven ocultant alguns problemes molt greus que hi havia en els bancs i que han aflorat. És clar que aquests test estaven ben fets, però quan arribaven a l'opinió pública no reflectien la realitat dels bancs.
Si Rodrigo Rato ha estat al capdavant de Bankia i l'entitat ha acabat com ha acabat, un es pot qüestionar quina gestió va fer al capdavant de l'FMI...
Vaig coincidir amb Rodrigo Rato, jo era membre de l'staff. És una persona trempada i un bon polític i anàvem a dinar els espanyols cada cert temps amb ell. La meva impressió és que en l'FMI va fer un treball força millor del que es pensava. Durant la seva etapa com a director-gerent entre 2004 i 2007 amb prou feines hi va haver crisis financeres en el món i sembla que no va fer res. Una de les seves idees fonamentals era reestructurar l'FMI per emprendre les coses per a les quals sí tenia mandat, com és vigilar l'estabilitat macroeconòmica internacional o la continuïtat de la cadena de pagaments, i no altres que calia deixar per a altres institucions. I a mi em sembla una idea boníssima, encara que no va donar temps a implementar-ho, i a més en l'FMI hi ha molta burocràcia, com en tot. Crec que Rodrigo, tenint-ho tot plegat en compte, va fer un bon treball.
És necessària una nova reestructuració del sector públic espanyol?
Aquest any passat ja s'ha fet una reestructuració important. De fet, ha caigut l'ocupació pública en més de 200.000 persones. El reajustament s'ha de seguir fent sempre que hi hagi un excés de despeses sobre ingressos i ara mateix el sector públic espanyol és encara excessivament gros. S'ha de seguir continuant amb aquest reajustament i no aniria tant en el tema dels salaris, sinó en l'ocupació: eliminar llocs de treball que són innecessaris. Encara sobra greix al sector públic. Cal continuar en aquest sentit i en altres temes com augmentar la competitivitat de les empreses, reduir el poder dels monopolis, agilitar l'administració pública... Som un dels països en els quals fa falta més paperassa i això fa que moltes oportunitats de negoci no es portin a terme.
Alguna bona notícia per al parat o treballador espanyol?
En el curt termini, per desgràcia, pocs missatges optimistes es poden dir. Però en el mitjà i llarg termini és clar que els ajustos en un sector, com per exemple en la construcció, pràcticament s'ha acabat, perquè difícilment es pot destruir més. En un any o així ja es podrà començar a crear ocupació en termes nets i la situació ?millorarà. Cap crisi ha durat més de set o vuit anys, i encara que és una crisi molt forta, no té per què durar deu anys. N'estem veient el final.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya