La dada de l'IPC del mes de desembre és la que serveix com a referència per determinar l'increment de salari de molts treballadors inclosos en convenis col·lectius que utilitzen la xifra de la inflació del darrer mes de l'any per compensar la desviació dels preus prevista a l'inici de l'exercici. I la majoria de treballadors gironins perdrà poder adquisitiu. Els salaris pactats en conveni -solen tenir millors condicions que els treballadors que no tenen acord col·lectiu- fins al passat octubre mostraven una pujada de l'1,77%, pràcticament la meitat que el que van pujar els preus (3,3%).

Segons els sindicats, al voltant de la meitat dels treballadors catalans no té el seu salari vinculat a l'evolució de l'IPC. I la tendència és que aquesta referència automàtica vagi perdent pes.

Ahir mateix,el secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, apuntava la importància que es redueixin al mínim les clàusules de revisió salarial que lliguen les pujades dels sous a l'evolució de l'IPC, tant en l'àmbit públic com en el privat. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va alertar que la inflació aprofundeix en l'"empobriment" dels treballadors, que estan moderant les seves exigències salarials per conservar l'ocupació.

En la mateixa línia, la UGT de Catalunya alertava que el grans perjudicats per la pujada de la inflació són els mileuristes. I és que l'estructura de consum per grups de despesa, segons grups de població és diferent. Segons l'INE, les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge) suposen gairebé el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Els augments dels preus d'aquests grups de productes suposen un esforç superior a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (un 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).