La negociació entre Nissan i els sindicats per adjudicar a la planta de la Zona Franca la fabricació d'un nou turisme es va trencar de nou ahir a la matinada malgrat que les dues parts havien ultimat una proposta per aplicar la doble escala salarial als nous contractats. Empresa i sindicats, amb la mediació de la Generalitat, van mantenir una maratoniana reunió que va arrencar dimecres a les deu del matí i que va acabar cap a les cinc de la matinada d'ahir per un desacord sobre el temps addicional de treball per a la plantilla. CCOO i UGT de Catalunya, segon i tercer sindicat a la planta, i Nissan, d'una altra banda, es van culpar de la ruptura de les negociacions i l'empresa va subratllar que, de moment, no hi ha previstes noves reunions entre les parts.
La multinacional japonesa Nissan exigeix a la planta de la Zona Franca una reducció de costos -la doble escala salarial és una de les mesures plantejades- a canvi d'adjudicar a Barcelona la fabricació d'un nou turisme que comportaria la contractació de 1.000 persones i una inversió de 130 milions d'euros a les instal·lacions. El principal escull de la negociació era fins ara la doble escala salarial per als nous contractats, però després de setmanes d'intensos contactes, les dues parts van acostar molt les seves postures.
Segons fonts sindicals, abans de la ruptura de les negociacions, les dues parts estaven d'acord que els nous contractats comencessin cobrant 19.900 euros bruts anuals, i que, en un termini d'uns cinc o sis anys, passessin a cobrar uns 25.600 euros, una remuneració un 20% inferior al sou de l'operari mitjà (uns 32.000 euros).
Categories professionals
A partir d'aquest nivell salarial, segons aquestes fonts, l'empresa va acceptar la proposta de CCOO segons la qual els nous contractats, atès que cobrarien un 20% menys que l'operari mitjà, reduïssin la seva jornada laboral en la mateixa proporció i poguessin destinar aquest temps a formació. També en reunions anteriors, l'empresa havia proposat una reorganització de les categories professionals, de manera que fossin menys (d'onze a sis) però tinguessin forquilles salarials més àmplies, fet pel qual, en arribar al límit salarial dels 25.600 euros, la progressió en sou dels nous contractats en l'última categoria professional dependria de l'empresa.
No obstant això, quan el desacord principal semblava resolt, CCOO i UGT van exigir que el temps extra de treball que exigia l'empresa (set minuts més al dia i dos dies més a l'any durant 2013 i 2014) es remuneressin, l'empresa es va plantar, segons fonts coneixedores dels contactes. Segons aquestes últimes fonts, en contactes anteriors s'havia donat per fet que no es pagaria res per això, i la negociació se centrava a reduir aquests temps addicionals de treball. En canvi, CCOO i UGT asseguren que va ser l'empresa la que va trencar la negociació.
