Les cambres de comerç gironines han presentat al·legacions a un decret estatal per tal d'aconseguir que l'Aeroport de Girona pugui disposar d'una comissió aeroportuària. Això suposaria que els agents econòmics podrien participar de la gestió de les instal·lacions. Segons els criteris actuals, només els aeroports amb més de vuit milions de passatgers poden disposar d'aquestes comissions. Les cambres gironines demanen a l'estat que modifiqui aquests criteris. Per una banda, proposen que es determini la creació d'aquestes comissions a partir de l'impacte sobre el PIB de l'activitat derivada de cada aeroport o, per altra banda, que es redueixi el criteri de trànsit fins als tres milions de passatgers.
Les cambres de comerç gironines han presentat al·legacions a l'esborrany de decret estatal que regula l'organització i funcionament dels Comitès de Coordinació Aeroportuària, òrgans a nivell autonòmic. Aquest decret estipula que cada aeroport pot disposar d'una comissió aeroportuària sempre que tingui un trànsit de passatgers superior als vuit milions.
L'aeroport de Girona va tancar el 2012 amb 2.884.682 viatgers, un 5,4% menys que l'any anterior. Per això, es troba lluny dels criteris marcats per l'Estat per disposar d'una comissió d'aquestes característiques que, entre d'altres, permetria als agents econòmics del territori participar de la gestió de l'aeroport.
Demanen canvis de criteri
Davant d'aquesta situació, les cambres demanen un canvi de criteri. Per una banda, han proposat a l'Estat que estipuli qui pot tenir o no aquestes comissions en base a l'impacte sobre el PIB de l'activitat derivada de cada aeroport i no pels viatgers que transporten. Per altra banda, proposen que si el criteri s'ha de fixar sobre el trànsit de passatgers, que es redueixi dels vuit als tres milions de viatgers, per tal que Girona pugui tenir possibilitats d'accedir-hi. Si l'Estat no estima aquestes al·legacions, les cambres consideren que és "pràcticament impossible" obtenir una comissió d'aquestes característiques amb els criteris actuals que marca el decret.
En les al·legacions presentades, les cambres també esmenten l'acte públic que es va celebrar a Girona el 4 de maig de 2011 i del qual en va sorgir un manifest que reclamava la participació del territori en la gestió i explotació de l'aeroport. Aquest manifest, impulsat per la Cambra de Girona, va comptar amb l'adhesió del Grup Impuls per Girona (Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, les patronals FOEG, Pimec Girona i el Fòrum Carlemany), els sindicats UGT i CCOO, la Universitat de Girona i més de 100 entitats de diversos àmbits.
Les cambres gironines també han subratllat que els punts més importants d'aquell manifest no apareixen en el decret, com ara "la capacitat per prendre des del territori les decisions estratègiques de l'aeroport i, en general, en totes les àrees i activitats de la seva explotació, amb l'excepció de la navegació aèria". En el document se sol·licitava també el traspàs de competències "per poder planificar i executar la política comercial i de màrqueting de l'Aeroport de Girona d'una manera autònoma i eficient".
Segons el parer de les cambres gironines, l'esborrany de reial decret sobre els Comitès de Coordinació Aeroportuària "no estimula els aeroports amb potencial de creixement com el de Girona, ni tampoc la competència entre les instal·lacions aeroportuàries del país".
Les al·legacions també reclamen canvis en la composició i funcionament d'aquest futurs ens de coordinació a nivell autonòmic per garantir que en formin part agents econòmics de cadascun dels territoris i evitar, en el cas de Catalunya, que la gran representació del territori provingui de Barcelona. Les cambres gironines consideren que amb la composició proposada en el reial decret seria "molt difícil" que en un comitè d'àmbit català hi hagués una representació directa dels interessos de l'aeroport gironí.
Per això, proposen que la presidència i la vicepresidència d'aquests comitès d'abast autonòmic s'exerceixin de manera rotatòria i per períodes temporals, crear una vicepresidència que pugui ser exercida per l'administració autonòmica o local, designar una secretaria rotatòria o que la Cambra de Comerç pugui integrar-se com a membre de ple dret a les comissions.
