La Unió Europea (UE) va donar lum verd perquè onze dels seus socis, incloent Espanya, avancin en la imposició d'una taxa sobre les transaccions financeres, que busca que els bancs, i no els ciutadans, assumeixin la seva responsabilitat en l'actual crisi financera.

"L'acord d'avui és una fita per a la fiscalitat europea", va afirmar el comissari europeu de Fiscalitat, Algirdas Semeta, sobre aquesta decisió que permet a onze Estats membres continuar amb l'impost harmonitzat sobre transaccions financeres (FTT, per les seves sigles en anglès).

Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, França, Grècia, Itàlia i Portugal, avançaran en solitari en la imposició d'aquesta taxa, que té el potencial de recaptar uns 37.000 milions d'euros anuals, segons alguns estudis.

Fora es queda el Regne Unit, una de les principals places financeres europees, i Luxemburg, dos dels països que més reticències havien expressat sobre això perquè temen que els perjudiqui, però que finalment no han obstaculitzat aquest avanç solitari dels onze.

Aquests dos països, de la mateixa manera que Malta i Eslovàquia, es van abstenir, segons fonts comunitàries, mentre que Holanda ha mostrat interès pel procediment, va indicar Semeta.

Va afegir que la decisió "és també una fita perquè per primera vegada l'impost sobre les transaccions financeres s'aplicarà en un bloc de països que representa a dos terços de la Unió, i que respon a més a una demanda dels ciutadans".El procediment de cooperació reforçada, sota el que s'ha adoptat la decisió, la primera d'aquest tipus en l'àmbit de la fiscalitat, permet als altres Estats membres "pujar a bord de la FTT quan ho desitgin". Segons la legislació de la Comissió Europea el procés de cooperació reforçada es pot llançar quan hi ha un mínim de nou països que volen aprofundir la cooperació, sempre que la resta de la Unió Europea, per majoria, els doni el vistiplau.