La cimera de Davos deixa entreveure una pròxima recuperació econòmica

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, augura un creixement per aquest segon semestre

 
La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.
La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.  bloomberg

DAVOS | EFE/DDG La cimera de Davos, organitzada pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF per les seves sigles en anglès), va tancar ahir la 43a edició amb la convicció que el pitjor de la crisi ja ha passat, i amb el debat obert sobre les reformes i les polítiques monetàries que cal adoptar per evitar una nova recaiguda de les principals economies.
Les elits polítiques i financeres van coincidir que hi ha llum al final del túnel de la crisi que va esclatar l'any 2008, però no es van posar d'acord respecte a la recepta que garanteixi que la tímida recuperació es consolidi i que no hi hagi nous ensurts.
El WEF va plantejar la reunió anual de cinc dies als Alps des del punt de vista que s'havia d'abandonar el "mode crisi" i els convidats es van esforçar a veure el got mig ple, tot i les previsions que segueixen apuntant que les economies dels països rics seguiran planes, especialment en el cas de la zona euro.

Draghi, optimista
El més clar va ser el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, que va situar l'horitzó de la recuperació de l'estancada economia europea en la segona meitat d'aquest any.
Draghi va afirmar que l'any passat va ser el del rellançament de la moneda única europea i ho va atribuir a "els progressos extraordinaris dels governs per a la consolidació fiscal i les reformes estructurals". A més, va destacar que "per primera vegada en molts anys, el procés de reiniciar la integració europea va guanyar impuls el 2012".
El repte actual és, segons va subratllar, "superar la fragmentació que encara roman" en els mercats financers i en els mercats de capital.
A Draghi el va secundar el ministre espanyol d'Economia, Luis De Guindos, que va assegurar que "l'economia espanyola està en condicions de tornar a créixer en el segon semestre d'aquest any", en contra de les recents previsions del Fons Monetari Internacional (FMI).
La cautela davant l'optimisme va venir de la mà de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va insistir en la necessitat de les reformes estructurals per garantir el sanejament de les economies com a base per al creixement futur i de la creació d'ocupació.
"Hem d'aplicar avui reformes estructurals perquè puguem viure millor demà", va dir Merkel, que va recordar que Alemanya va arribar a tenir cinc milions d'aturats l'any 2003 i va haver d'adoptar mesures impopulars per impulsar la flexibilitat i la competitivitat econòmica.
"La competitivitat és un tema central per al benestar d'Europa en el futur", va dir la cancellera, que al costat del primer ministre britànic, David Cameron, va enarborar la bandera d'una nova Unió Europea conscient que el món ha canviat i segueix canviant.

Cameron vol reforçar Europa
En una esperada intervenció, 24 hores després de comprometre's a celebrar una consulta sobre la permanència britànica a la UE si guanya les eleccions del 2015, Cameron va dir que la seva iniciativa no suposa donar l'esquena a Europa, sinó fer-la més forta.
El primer ministre va considerar necessari aconseguir "un nou consens per a Europa, que està perdent la batalla de la competitivitat i la innovació" i respondre a la "insistent pregunta de com competim amb èxit a la carrera econòmica global en què estem". "Ens estem quedant endarrerits establint massa regles per a les empreses, afegint costos i deixant enrere els nostres ciutadans. És una cosa que hem d'afrontar", va dir.
Enfront del mantra alemany de l'austeritat i el control del dèficit públic, es van tornar a escoltar les veus que demanen més flexibilitat en els terminis per a les economies en dificultats i no descarten una política monetària més intervencionista.
Repensar els terminis va ser defensat per gent tan diversa com la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, o el multimilionari George Soros, que un any més va atacar amb duresa les polítiques del Govern alemany en aquests últims anys.

Economia

Un grup de nens, entrant a una escola de Lloret de Mar.
Un estudi estableix que les famílies gastaran 1.212 € per fill en el proper curs

Un estudi estableix que les famílies gastaran 1.212 € per fill en el proper curs

Els alumnes matriculats en l'educació pública pagaran una mitjana de 841 euros, mentre que els que...

L´atur, el repte pendent de la UE

Els Vint-i-set arriben al desè aniversari de l'inici de la crisi financera i econòmica més...

Més de 400.000 catalans han demanat crèdit per poder pagar les seves vacances

Catalunya és la segona autonomia amb major nombre d'endeutats per aquest motiu. Un 58% dels...

Brussel·les renya les autonomies per les restriccions a la implantació del comerç

La Comissió Europea reclama a les comunitats mesures liberalitzadores i alerta contra la...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema