La crisi ha fet proliferar els tallers clandestins d'automoció, on el baix preu s'imposa sobre el rigor i la qualitat de les reparacions, reduint la seguretat viària i generant pèrdues al sector. La patronal gironina Corve, que calcula que l'intrusisme arriba al 20% a la demarcació, fa un any que va posar en marxa un pla per acabar amb aquestes pràctiques i que ja ha suposat més de 20 denuncies.

El president de Corve, Ernest Plana, explica que les persones que fan reparacions al marge dels canals oficials comporten diversos problemes: "D'una banda fan una competència deslleial als tallers que paguen els seus impostos i cotitzacions a la Seguretat Social, però també suposen un risc per al medi ambient perquè llencen al desaigua olis o abandonen bateries molt contaminants al mig de boscos i camps. Finalment, hi ha el problema de la seguretat, perquè ens hem trobat casos en què s'han utilitzat recanvis de segona mà, fins i tot coixins de seguretat".

Quan tenen coneixement d'aquestes pràctiques, a Corve intenten documentar les il·legalitats amb fotografies. Després es denuncien a diferents organismes, des d'Hisenda a Treball. En els casos en què aprecien danys al medi ambient, porten el cas al Seprona.

Des de la patronal espanyola Ganvam -que representa més de 6.000 empreses dedicades al manteniment i reparació de vehicles, tant concessionaris i serveis oficials com independents- consideren necessari dur a terme "una reestructuració a fons del sector, la qual cosa passa, en primer lloc, per obtenir una fotografia real de l'activitat de la postvenda a Espanya".

Segons l'associació, el punt de partida ha de ser la creació d'un registre oficial de tallers que permeti conèixer amb certesa el nombre de centres actuals de reparació, ja que "encara que les xifres parlen de 45.000, la veritat és que no existeix un registre fiable que ho corrobori".

Per a Gavnvam, aquesta mesura permetria inventariar els tallers que compleixen les seves obligacions legals i fiscals, contribuint a la localització i tancament d'aquells que actuen en competència deslleial.

La confluència en el temps de la crisi econòmica-que ha reduït les matriculacions en un 60% des del començament de la crisi-i la creixent antiguitat del parc de vehicles-on prop d'un 50% supera els deu anys, el que es tradueix en menys passos pel taller-, dibuixa una caiguda de l'activitat en l'àrea de reparació i recanvis propera al 20% en els últims cinc anys, gairebé la meitat només en 2012.

Davant d'aquesta situació, Ganvam defensa la posada en marxa d'un pla integral de suport a la postvenda que contribueixi no solament a aconseguir un redimensionament necessari del sector sinó també a augmentar la seva rendibilitat.

"Els tallers legalment establerts suporten amb rigor aquests controls alhora que assisteixen amb frustració a la impunitat dels que actuen al marge de la llei", afirma el president de Ganvam, Juan Antonio Sánchez Torres.

El dirigent patronal afegeix que "a més del perjudici econòmic que genera l'activitat submergida de la postvenda, aquesta mala pràctica redueix dràsticament la seguretat viària, sobretot quan els vehicles que conduïm avui tenen ja més d'un 30% de components tecnològics que requereixen del coneixement i els equips específics per dur a terme una bona diagnosi i una correcta reparació, en cas contrari, estarem conduint autèntiques bombes rodants".