Joan Antoni Melé va ser durant 30 anys empleat d'una caixa d'estalvis. "Al principi em sentia orgullós del que feia, però tot va canviar a començaments dels 90" assegura. Està convençut que la banca ètica contribuirà a canviar la societat. Ahir va ser a Girona per inaugurar la nova oficina de l'entitat.

Obrir una oficina a Girona entrava en el seu pla estratègic d'expansió?

El nostre pla estratègic el marca la gent. Anem obrint allà on tenim més clients. A Girona feia temps que volíem obrir. És la provincia de tot l'Estat amb més percentatge de clients respecte a la polació total. I no sé per què. Obrir una oficina es feia imprescindible. Ja hi tenim més de 3.00 clients.

Habitualment ens fem clients d'un banc per un regal, o per la rendibilitat que ens ofereix un dipòsit, o per una baixada de comissions...

Aquest client no ens interessa. Quan Triodos es va fundar als anys 70, el que volia era contribuir a canviar la societat. Aquests principi segueix vigent. Hi ha qui ho fa des d'una ONG, nosaltres ho fem des de la banca. Volem clients amb els quals compartir uns valors. No vull clients que em preguntin quan em pagaràs, sinó que s'interessin per què farem els seus diners.

I què en fan?

Finançar empreses, organitzacions i projectes que ajudin que el món estigui millor. Ens hem especialitzat en tres grans àrees: cultura, medi ambient i sector social. Són sectors que tradicionalment no han interessat al sector bancari, ja fos perquè no hi entenen, o els fa por o perquè els consideren poc rendibles. Una banca que vol guanyar el màxim en el mínim temps no finançarà una empresa que, per exemple, treballi amb discapacitats.

La banca ètica creix pels excessos comesos per bancs i caixes d'estalvis els darrers anys?

Hi ha molts factors. Segur que hi ha contribuït la mala experiència que han tingut en altres entitats financeres. Un dels trets que ens defineix és la transparència. Expliquem fins l'últim cèntim què fem amb els diners. També hi ha molta gent que ve per un tema de seguretat, perquè som un de les entitats més solvents d'Espanya i d'Europa. No cotitzar a borsa, no especular, invertir només en economia real.... tot això ha fet que la nostra ràtio de solvència sigui del doble que la mitjana.

Vostè va ser director d'oficina d'una caixa d'estalvis. Ja pràcticament no en queda cap.

Quan jo vaig començar, em sentia orgullós de treballar on ho feia. La nostra feina era una servei a la societat. A finals dels 80, comencen a entrar a les entitats consultores dels EUA, que aparten personal directiu de la casa de llocs clau per col·locar executius fitxats fora de l'entitat amb salaris estratosfèrics amb bonus vinculats a una sèrie d'objectius. Els bonus tenen un efecte pervers, perquè prioritzen el benefici a curt termini, generen pressió, i, sobretot, cobdícia. És quan apareixen productes financers complexos. Després de tot el que ha passat, encara avui segueixen amb la mateixa idea. En un context de falta de finançament de l'economia real s'estant canalitzant diners cap a productes especulatius, cap a mercats de futurs i derivats...

Què en pensa dels salaris i indemnitzacions que es paguen a la banca, fins i tot en entitats que han estat intervingudes?

Per sort, en les entitats nacionalitzades sembla que s'hi ha posat mà. A Triodos Bank, el que més cobra té un salari nou vegades superior al més baix. En grans entitats financeres, les diferències són descomunals.