Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert ens reben al Parc Científici i Tecnològic de Girona, on tenen una de les seves dues seus -l'altra és al campus de Bellaterra- pocs dies després d'arribar de Chicago, on se celebra la fira més important del sector biotecnològic del món. A finals de 2012 van captar 5 milions d'euros per impulsar el seu pla d'expansió internacional i van incorporar com a nous accionistes, farmacèutica Almirall i l'Institut Català de Finances. En els darrers mesos, AB-Biotics ha signat diversos contractes de llicència per comercialitzar el seu probiòtic anticolesterol AB-LIFE en diversos països d'Europa, Amèrica i Àsia. En l'àmbit de la diagnosi, el producte més conegut d'AB Biotics és Neurofarmagen, que a partir de l'ADN extret d'una mostra de saliva permet al metge identificar el tractament més adient per a un pacient amb depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar o epilèpsia, entre d'altres.
Heu deixat de prestar serveis per a tercers, filial Quantum Experimental , per enfocar-vos en el producte propi. És un canvi d'orientació?
No és tant un tema de reenfocament de la companyia com d'utilitat. Originalment, a AB BIotics li anava bé generar serveis perquè li generava un cash flow cada any de 100.000 o 200.000 euros, que podies utilitzar per desenvolupar productes. En el moment en què la necessitat financera de la companyia ha canviat -anem invertint a través del capital- ha arribat un punt en què el pes que té aquest finançament recurrent que ens donava el negoci de serveis és molt més petit. Quan tens una cosa que et genera complexitat i que afecta molt poc el compte de resultats, i per tant al valor de la companyia, és molt millor centrar-se en allò que et pot generar més valor. És un enfocament molt natural.
En la darrera ampliació de capital, la farmacèutica Almirall ha entrat en l'accionariat. Què ha suposat?
L'entrada d'Almirall no és la d'un soci inversor més. És un soci que prové del camp de la distribució de productes. Almirall pren la distribució en l'àmbit estatal de la línia de productes de genètica d'AB Biotics, que fins ara fèiem a través d'una estructura pròpia. Financerament, Almirall ens aporta un milió d'euros en inversió, que ens permet reforçar el nostre capital per afrontar aquesta fase de consolidació de les vendes de tecnologia pròpia.
En els darrers mesos heu tancat diversos acords per comercialitzar productes en diferents punts del món, entre ells un amb GlaxoSmithKline, una de les farmacèutiques més grans del món?
L'acord és per comercialitzar la nostra línia de tests genètics Neurofarmagen al Brasil, on GlaxoSmithKline és líder del mercat. Per a ells el Brasil és un dels mercats més dinàmics i un dels que tenen més interès a llançar nous productes.
Fa poc vau anunciar també l'inici de la comercialització d'un probiòitic contra la càries, la gingivitis i el mal alè.
La fórmula, està basada en dos bacteris que actuen contra els patògens preservant la salut oral. Hem tancat un acord amb una empresa danesa, CMS Dental, que tindrà els drets de comercialització.
Teniu força patents. Quins productes teniu previst comercialitzar en breu?
Tenim diverses línies de desenvolupament vinculades al còlic infantil, a l'obesitat... Si tot va bé, intentarem llançar algun producte nou l'any vinent. La resta de programes estan més en fase de recerca.
Quant temps passa perquè un producte s'arribi a comercialitzar?
AB-Biotics té nou anys, i només en fa dos que tenim producte per vendre. Hem tardat vuit anys a aportar una solució mèdica al mercat, i això que sempre hem optat per una estratègia de ràpida arribada al mercat. Volem fugir del sistema clàssic de desenvolupar fàrmacs i arribar al mercat de la forma més ràpida possible partint de solucions més orientades al que seria, per exemple, un complement dietètic per a la salut.
Però en el passat vau desenvolupar algun fàrmac experimental contra el càncer de pulmó i pàncrees?
Sí. La investigació es desenvolupava a través de l'empresa AB-Therapeutics, participada per AB Biotics. Però a finals de 2011 AB Biotics va sortir del seu capital. Això té molt a veure amb el capital. AB Biotics ha capitalitzat tretze milions d'euros fins ara. Per desenvolupar aquell fàrmac necessitavem capitalitzar 10 o 12 milions d'euros més. Vam optar que el projecte que requeria més capital anés pel seu compte per evitar que aquest projecte acabés desmuntant la resta. Era un projecte que ponderava massa en la necessitat financera de la companyia en aquell moment, per això la vam desvincular.
Què suposen ara mateix les vendes a l'exterior per a AB Biotics?
L'any passat el 90% de la facturació era nacional. Aquest any, un 50% de les vendes ja seran a l'exterior i, aviat, esperem que el mercat internacional suposi el 90% dels nostres ingressos.
Vau ser de les primeres empreses que va sortir al Mercat Alternatiu Borsari, que ara sembla estancat...
L'entorn econòmic és molt dur i costa molt capitalitzar les empreses. Les empreses necessiten inversors per evolucionar. La gent que surt al MAB busca capital per a finançar el seu creixement. Els inversors estan en una posició molt defensiva avui per avui, buscant productes sense risc... És molt difícil que una empresa surti al MAB en aquestes circumstàncies.
Us heu plantejat la possibilitat de cotizar en algun mercat internacional similar al MAB?
Ho hem estudiat, però creiem que ara no és el moment. Té sentit iniciar la cotització en un nou mercat internacional fent una ronda de finançament, explicant el projecte a potencials inversors i iniciant la cotitizació. Com que a finals de 2012 vam tancar una ronda de finançament, ara mateix tenim les necessitats financeres cobertes per al nostre projecte fins al 2014. Ara mateix no té sentit començar a cotitzar en un mercat internacional. Si les coses van com esperem, podrem iniciar nous projectes en el futur que tindran noves necessitats de capital i, aleshores, seria el moment de plantejar-ho. Hem estudiat l'Alternext francès, l'AIM britànic, el segment de petites empreses del Nasdaq... Sabem les possibilitats que ofereixen.
Acabeu de tornar de la BIO International Convention a Chicago, la principal convenció biotecnològica mundial. Com ha anat l'experiència?
Molt bé. La sensació és molt bona. En dos dies, entre tots dos, vam tenir 67 entrevistes. Hi ha moltes farmacèutiques interessades a distribuir els nostres productes en diferents mercats. Ara toca la feina d'anar fent el seguiment i que això es tradueixi en contractes. D'aquí a un any hauríem de començar a veure'n els resultats.
La biotecnologia es posa sovint com a exemple de sector que ha de ser una de les puntes de llança que ha d'ajudar a sortir de la crisi. Hi està d'acord?
El sector biotecnològic és un sector que es pot desenvolupar bé a Catalunya i Espanya. Tenim formació, motivació i il·lusió. Hi ha bons hospitals i bons metges. També hem de tenir en compte que, per contra, és un dels sectors amb el període de maduresa de companyia més llarg. És a dir, que passen anys en els quals l'empresa haurà de perdre diners per generar fruits. En un negoci biotecnològic pots tardar 10 o 12 anys a tenir resultats. Això requereix un tipus d'inversor especialitzat i experimentat.
Les retallades al sector públic poden frenar el desenvolupament del sector?
És cert que en els últims anys s'ha reduït molt el suport públic al sector via subvencions, cosa que afecta sobretot les empreses que estan en fases més inicials de desenvolupament.
Això suposa un desavantatge competitiu amb biotecnològiques d'altres països?
Als Estats Units, normalment les biotecnològiques reben aproximadament un euro de fons públics per cada euro de capital. A França i Alemanya pots trobar empreses que reben 2 o 3 euros públics per cada euro de capital. Nosaltres, a AB Biotics, haurem rebut entre 30 i 40 cèntims per euro invertit de capital.
