en imatgesUn moment de la manifestació ahir al vespre a GironaTreballadors i representants sindicals concentrats davant de la FOEG. Personal sanitari del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt protesten simulant ser morts vivents per demanar el desbloqueig del conveni col·lectiu.
Unes 500 persones va sortir ahir al carrer a Girona per reclamar el desbloqueig dels convenis col·lectius. La protesta, convocada per CCOO i UGT, va aplegar treballadors de diversos sectors com mercaderies, logística o transport. La marxa va posar el punt i final a un dia de protestes, que es van reproduir a les principals de tot l'Estat.
"Hem fet una marxa silenciosa, concentracions davant de les empreses de neteja, davant de la seu de la Generalitat, a Asetrans, a l'edifici de la FOEG, una protesta de 'zombies' i una assemblea del sector dels metalls. Això demostra que el sindicat continua viu", va explicar el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte.
A les comarques gironines, el bloqueig dels convenis col·lectius afecta sobretot els sectors de la pastisseria, les fruites i verdures, els transport de mercaderies, logística, derivats del ciment i part de la sanitat. "Si no aconseguim que les negociacions arribin a bon port suposarà que decaiguin tots els drets aconseguits, els treballadors que no tinguin cap altre conveni es regiran per l'Estatut dels treballadors i cobraran el salari mínim interprofessional de 645 euros", va alertar el secretari general de CCOO a Girona.
Una de les principals crítiques dels manifestants va ser la reforma laboral. Segons els sindicats, ha suposat la destrucció de 100.000 llocs de treball arreu de Catalunya en només un any i podria suposar que a finals d'aquest 2013 hagin desaparegut el 50% dels convenis negociats a Catalunya. "Els convenis col·lectius no són una simple llei que es deroga i prou són l'eina amb la qual els treballadors hem aconseguit les millores de condicions de treball més importants en els darrers 30 anys", exclamava el lector del manifest final.
"Cal que s'impliqui la Generalitat perquè gestioni els mitjans necessaris per trobar una solució, un marc català d'aquestes característiques seria la columna vertebral del benestar dels ciutadans", va apuntar la secretària general d'UGT a Girona, Dolors Bassa.
Negocien un pacte
La jonnada de protesta, convocada fa setmanes, va arribar mentre el govern català, les patronals Pimec i Foment i els sindicats CCOO i UGT de Catalunya ultimen un pacte per facilitar fórmules de mediació a les parts que permetin desbloquejar la negociació de convenis col·lectius la vigència dels quals ha vençut.
La directora de relacions laborals de Pimec, Jana Callís, va explicar que patronals, sindicats i Govern, representats en el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, es reuniran avui de nou per intentar segellar l'acord.
Callís va precisar que, encara que patronals i sindicats ja han segellat un acord d'àmbit espanyol per prorrogar els convenis sectorials més enllà del 8 de juliol, a Catalunya les negociacions van començar abans que a Madrid.
En el cas català, els agents socials, que hauran d'analitzar com encaixar l'acord estatal en el català, han dissenyat un acord pensat per habilitar espais de diàleg entre les parts en cas que el conflicte laboral persisteixi.
La responsable de Pimec creu que l'acord català tindrà "molta més força" que l'estatal perquè preveu posar a disposició de les parts la mediació del Departament d'Empresa i Ocupació o bé del tribunal laboral de Catalunya en cas que persisteixi el desacord.
El text que s'estudia precisa que, una vegada identificat el punt de desacord, si es decideix acudir a la mediació de l'autoritat laboral, aquesta haurà de convocar a representants de les parts en 48 hores i s'habilitarà un període de 30 dies naturals per intentar de nou l'acord.
El pacte català també preveu que, encara que s'hagi acabat el període de negociació, les parts puguin continuar negociant si el procés negociador s'estava desenvolupant de bona fe.
En canvi, hi ha desacord a l'hora d'establir quan cal acudir a aquesta mediació; les patronals creuen que ha de ser una decisió avalada per les dues parts, i els sindicats consideren que és suficient que una part la sol·liciti.
