L'Estat del Benestar i especialment el sistema de pensions espanyol entrarà en crisi i estarà al límit el 2020, any en el qual accedirà a la jubilació la generació del baby-boom. Ho van alertar ahir demògrafs i els economistes de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques (RREPP), una iniciativa de la Generalitat per integrar les principals recerques universitàries en Economia de les Polítiques Públiques de Catalunya.

La professora de la UB Concepció Patxot, coordinadora de la investigació "National Transfer Accounts" -investigació internacional sobre l'envelliment en el qual han participat experts de 40 països- va presentar ahir a Barcelona els resultats d'aquest estudi, que conclou que la crisi i l'envelliment "posaran al límit" les pensions a Espanya abans del previst. Per això, aposta per allargar l'edat de jubilació fins als 70 anys.

L'estudi demostra que l'Estat paga 6 de cada 10 euros de despesa dels jubilats espanyols, una proporció que considera "insostenible" i alerta que la ràtio treballador-pensionista passarà dels quatre per a cadascun que hi havia l'any 2000 als tres per a cada dos el 2050.

Així, l'estudi adverteix que el sistema de pensions "entrarà en una perillosa fase de dèficits creixents i continuats abans del previst".

"Les previsions alertaven que el sistema estaria en risc a partir de 2020, inici de la jubilació de la generació del "baby-boom", la més nombrosa de la història, però la crisi -ha dit Patxot- ha accelerat aquesta insostenibilitat, perquè la despesa es manté o creix per l'augment de l'atur, mentre que els ingressos cauen".

L'estudi situa Espanya com un dels països europeus amb pitjors perspectives perquè va tenir el baby-boom més alt del continent, té l'esperança de vida més alta i "difícilment podrà assumir els costos de la vellesa amb recursos privats".

"Per tant -segons l'estudi-, si no hi ha canvis en el sistema, ni les transferències públiques ni les privades semblen suficients per finançar el consum dels jubilats de finals de la dècada".

"El sistema de pensions s'ha de reformar ja, però cal fer-ho estudiant tot l'Estat del Benestar en global", va afirmar Patxot, que ha assegurat que Espanya necessitarà més immigrants i millorar la taxa de fecunditat, a més de socialitzar el cost de mantenir els menors "tal com fan altres països amb estats de benestar més avançats".

L'estudi, que assenyala que en l'any 2008 l'Estat del Benestar d'Espanya ja era "insostenible", alerta que, amb la crisi, "les previsions empitjoren i el marge per a l'actuació política és cada vegada més reduït".

L'estudi també conclou que a Espanya qui assumeix la major part del cost dels menors és la família.

A diferència d'altres països amb estats de benestar més consolidats, a Espanya les transferències privades financen el 61% del cost dels nens i l'Estat n'assumeix el 39% restant.

"Això castiga les famílies, dificultant la seva capacitat d'estalvi durant anys, mentre estan pagant bona part del cost de formar els futurs treballadors que contribuiran a sostenir el sistema", va explicar Patxot.

Invertir en educació

Els autors de l'estudi proposen una major inversió pública en educació, el que facilitaria la capacitat d'estalvi de les famílies i contribuiria a formar futurs treballadors més productius perquè hi haurà menys treballadors i es necessita que produeixin més per sostenir el sistema.

La investigació també conclou que el final del segle XX i dels primers anys del XXI "van ser els més favorables de la història en termes de dependència econòmica, i ja no es repetiran".

El moment de màxima bonança demogràfica es va produir entre 1982 i 2013, mentre el baby boom estava al mercat laboral, i l'any 2000 va ser el millor de la història, "però Espanya no va saber aprofitar l'augment de la ràdio productors-consumidors (4 a 1) per acumular capital físic (estalviar) i humà (inversió en educació) i fer front a l'envelliment amb més marge de maniobra".