Assetjats per uns tipus d'interès en el nivell més baix de la història de l'euro, per uns marges de negoci cada vegada més estrets i per l'atonia del crèdit, les entitats financeres estan recorrent a les comissions com a via per engreixar els seus ingressos i augmentar beneficis. L'increment del cobrament per la prestació de serveis, a més, està servint com a fórmula per allunyar -cap als caixers automàtics i les divisions electròniques de cada firma- als clients i propiciar així que els empleats es concentrin en tasques comercials -col·locació de productes amb major rendibilitat- en un moment en què el procés de reestructuració dels bancs ha provocat una inusitada contracció de la xarxa d'oficines, especialment a les entitats nacionalitzades, com és el cas de CatalunyaCaixa, o Bankia, cofundada, entre d'altres, per Caixa Laietana.

L'associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec), així com la Unió de Consumidors UCE, consultades per aquest diari, ratifiquen l'increment significatiu de les comissions bancàries que s'ha produït en els últims temps i, el que és més cridaner, la proliferació de quotes mai vistes abans en el sector. Tot això, a més, en un context, com explica l'advocat de la UCE, Francisco Rodríguez, en què el Banc d'Espanya, després d'una circular de 2011, ha liberalitzat les comissions, que "abans havia d'autoritzar", a més que ja no informa en detall de les que cobra cada entitat, el que, per Adicae, "suposa una manca de transparència que, segons sembla, esmenarà en breu mitjançant una directiva europea".

El coordinador general d'Aicec, Àlex Daudén, assegura que les comissions són un exemple de com la banca està fent pagar la seva crisi als consumidors sense que cap dels reguladors del sistema "es decideixi a posar fi a aquesta autèntica sagnia.

Segons Daudén, des de 2007 fins avui les principals comissions "han augmentat d'una manera vergonyosa: un 62,8% en la banca rescatada, un 44,4% en la sanejada i un 33,4% en la banca estarangera".

Cobrar per un servei que no ha estat prestat realment, per reclamar el pagament de números vermells sense haver notificat al consumidor aquesta situació o per administrar un compte que l'entitat ens obliga a contractar per domiciliar els pagaments d'una hipoteca o d'un dipòsit, són algunes de les comissions abusives i irregulars més sagnants detectades per Aicec i que la banca cobra de manera habitual.

"És aberrant que el 70% de les despeses ordinàries d'una sucursal bancària se sufraguin amb les comissions que paguen els usuaris d'aquesta mateixa oficina", apunta el coordinador d'Aicec.

Una de les comissions més noves que estan aplicant moltes entitats, entre elles les més poderoses del país, és el cobrament per ingrés d'efectiu en finestreta als que no són clients del banc en qüestió. No falten també els casos de cobrament per cancel·lació de compte. El rosari d'actuacions en aquesta matèria detallat pel lletrat de l'esmentada Unió de Consumidors dóna una idea com cal de quines són les pràctiques bancàries al respecte.

Francisco Rodríguez assegura que "les entitats aprofiten les comissions com una forma de negociar amb els seus clients per mantenir vinculats o per oferir certs productes".

Per exemple, va esmentar que alguns bancs "ofereixen una rebaixa en les quotes que cobren per serveis si el client contracta un producte, generalment un dipòsit, que es mogui en una forquilla d'entre 1.000 i 3.000 euros".

"A altres que tinguin un saldo mitjà de 2.000 euros no els cobren comissions o les rebaixen a la meitat", subratlla.

Ofertes com aquesta, segons coincideixen els representants de les associacions d'usuaris, tenen un cert component d'exclusió social, ja que "perjudiquen els que tenen menys saldo". Des de la UCE s'afegeix que, "davant d'aquesta penalització al client amb menys recursos", l'usuari de banca no li queda altre remei que "negociar", perquè totes les oficines tenen un cert marge, però, d'altra banda, la veritat és que se sol reservar per als millors clients.

El representant legal de la Unió de Consumidors apunta, d'altra banda, que en els préstecs hipotecaris "estem veient" pràctiques en certa mesura sense misericòrdia: "Estan cobrant comissions d'estudi i obertura i de modificació del préstec quan el titular del préstec té problemes per pagar i, com que la seva voluntat és seguir abonant el deute, negocia amb l'entitat, per exemple, un allargament dels terminis per pagar menys quota. L'únic que fan és una modificació de la hipoteca original, però t'ho cobren i penalitzen l'esforç del consumidor".

Segons aquest lletrat, afortunadament el Banc d'Espanya ha prohibit el cobrament de comissions pel simple fet de tenir un descobert: "El banc no feia cap servei, a diferència dels interessos de demora, on sí existia un préstec de diners, però podia cobrar 35 euros per tenir un descobert de només 8".

Les targetes són tot un negoci, com apunta el lletrat de l'UCE. S'han convertit en indispensables, especialment per als que viuen a crèdit molts dies de cada mes, "i els bancs les utilitzen per cobrar comissions, en ocasions sense que el client les hagi sol·licitat".

Rodríguez considera que els usuaris de banca han de prestar a partir d'ara una especial atenció al que cobren les diferents entitats financeres per la prestació de certs serveis afegits. En la seva opinió, "les comissions són un factor a tenir molt en compte a l'hora de decidir-se per una entitat, abans que la proximitat al domicili o el tipus d'interès que ofereixen". És clar que els queda una altra opció, sobretot als més avesats amb les noves tecnologies, i és recórrer a la banca electrònica.

En aquest sentit, el portal HelpMyCash.com assenyala com a bancs que mai han cobrat comissions una entitat de banca ètica i a diverses firmes on line, algunes filials dels bancs físics que cobren gairebé per tot. En els casos de la banca electrònica, amb el negoci típic i sense oficines, en tenen prou per cobrir despeses i obtenir guanys.