El president de la CEOE, Joan Rosell, va suggerir ahir que els qui cobrin indemnitzacions per acomiadament a partir de 80.000 o 100.000 euros no haurien de percebre la prestació per desocupació, o "almenys" que aquestes indemnitzacions estiguin subjectes a retenció fiscal.

Durant la presentació del seu últim assaig "Reformes o declivi", publicat per Deusto, Rosell va reconèixer que la prestació per desocupació és un dret que adquireixen els treballadors que prèviament han cotitzat a la Seguretat Social, però va defensar que es busquin fórmules alternatives que evitin despesa a l'Estat en el cas de les persones que han rebut indemnitzacions més altes.

En aquest sentit, calcula que cada any les arques públiques deixen d'ingressar 300 milions d'euros per la bonificació fiscal que suposa el que les indemnitzacions per acomiadament estiguin lliures d'impostos.

En el pla fiscal, Rosell aposta per tipus impositius el més baixos possibles, "quan hagi marge", però eliminant les bonificacions tant a l'impost de societats com a l'IRPF, amb l'objectiu de tenir un sistema "més clar".

Així mateix, va considerar que els contribuents haurien de tenir més capacitat de decisió sobre la despesa pública, raó per la qual admira la democràcia suïssa i el seu sistema de consulta directa al contribuent.

Segons escriu en el llibre "el malbaratament hauria de ser un escàndol públic" i el ciutadà hauria de tenir l'opció de saber quant costen les coses i si recolza aquesta despesa, com en el cas de les televisions públiques, que a Rosell li semblen un "contrasentit" quan les privades costen menys i "donen major satisfacció" als ciutadans.

Entre les reformes pendents, assenyala la de les administracions públiques, encara que creu que el Govern ha donat un primer pas intentant identificar els problemes.

En el seu assaig es pregunta com és possible que en l'administració central segueixin existint "abultades plantilles" en educació i sanitat si es tracta de competències transferides a les comunitats autònomes.

Sector privat a la sanitat

Respecte a la gestió de la sanitat, considera que s'aconseguiria una major eficiència si es donés més participació al sector privat, alguna cosa en el que ha incidit durant la roda de premsa quan ha dit que si "el 85 % dels funcionaris prefereix la sanitat privada, per alguna cosa serà".

També es refereix a la necessitat de fer canvis en la legislació laboral, molta de la qual considera "força obsoleta", ja que creu que està pensada per a una economia de grans empreses industrials quan a Espanya predomina el sector serveis.

Al seu judici, caldria reduir el nombre de contractes a un màxim de 5 o 6 i simplificar al màxim la legislació perquè s'entengui i hagi menys marge a la interpretació judicial.

Sobre els sindicats va dir que haurien de fer com la patronal, que està en "plena refundació", i apostar per la transparència, sobretot amb els diners públics, per evitar la "injustícia" que es presenti a patronals i sindicats com "grans perceptors de subvencions".