La delegació catalana de l'Institut Espanyol d'Analistes Financers (IEAF) presidida per Tomàs Varela, director financer de Banc Sabadell, ha presentat un informe sobre el pes de l'economia submergida a l'Estat i a Catalunya, on assegura que la hisenda catalana deixa de recaptar uns 3.800 milions d'euros, prop del 2% del PIB, en concepte de frau fiscal per amagar activitats per valor de 43.704 milions. En l'informe s'indica que fer aflorar aquesta economia irregular suposaria que emergissin uns 230.000 llocs de treball que actualment estan fora de la llei i per tant no cotitzen a la Seguretat Social. En el conjunt de l'Estat espanyol, la recaptació que es deixa d'ingressar suposa prop de 20.000 milions.

L'estudi ha estat publicat en l'edició número 4 de la col·lecció "Documents de Treball" de la Fundació d'Estudis Financers. Un estudi de prop de 100 pàgines elaborat per Alfredo Jiménez Fernández i Ramiro Martínez-Pardo del Valle, que és l'autor que aquesta setmana ha presentat l'estudi en la sala d'actes de la Borsa de Barcelona en un acte coordinat per Antoni Giralt, subdirector de la Borsa de Barcelona.

L'informe indica que l'import estimat de l'economia submergida a l'Estat espanyol suposa amagar a l'Agència Tributària una activitat que acumula prop de 240.000 milions d'euros. En relació amb el PIB, el pes d'aquesta economia submergida a l'Estat espanyol està entre el 18,6% i el 20%, segons l'origen dels estudis que calculen aquest fenomen. La recaptació fiscal que l'Hisenda espanyola deixa de recaptar com a mínim està en una franja entre els 18.000 i els 20.000 milions d'euros l'any.

Tot i això, l'IEAF afirma que sigui quina sigui la xifra són nivells "inacceptables" i molt allunyats dels que registren altres països socis de la Unió Europea com seria el cas d'Àustria, Holanda o Suïssa, que estan per sota del 10% PIB, que França o el Regne Unit que estan a l'entorn del 10% o d'Alemanya, que registra una economia submergida de l'entorn del 13%.

En l'estudi s'indica que les xifres de recaptació de 3.800 milions de Catalunya i de 20.000 milions per el conjunt de l'Estat espanyol no suposaria fer aflorar tota l'economia submergida sinó reduir únicament en cinc punts percentuals el pes de l'economia submergida en relació amb el PIB per poder passar del 18% al 13%, que seria un percentatge que s'aproximaria a la mitjana europea.

En la introducció de l'estudi també s'indica que el pes de l'economia submergida en el conjunt del món pot suposar amagar uns 11 bilions de dòlars, el 18,1% del PIB mundial en un cens que engloba el 98,2% dels països del món i el 92,4% de la població. En el conjunt de la Unió Europea el pes de l'economia submergida es calcula amb el 20%.

Martínez-Pardo destaca que si aflorés tota l'economia submergida el problema del dèficit fiscal a l'Estat espanyol quedaria superat i per tant no caldria una política d'ajustos pressupostaris.

Els coordinadors de l'estudi expliquen que l'aparició de l'economia submergida s'explica per l'augment de la càrrega fiscal, com resposta a la pressió que suposa un escenari continuat de recessió econòmica, a la manca de consciència fiscal de la societat civil espanyola, a una excessiva sobreregulació i a un mercat laboral excessivament rígid.

Ramiro Martínez-Pardo destaca que la dimensió petita de les empreses i un excés de regulacions i normatives com a dues de les causes més importants per multiplicar aquest fenomen de l'economia submergida.

Martínez-Pardo explica que cada vegada més la població rebutja les pràctiques d'economia submergida i cita una enquesta realitzada en preguntes fetes el 2011 que assenyalaven que el 67% dels enquestats consideraven que no hi havia cap justificació per aquesta pràctica, un índex que era 16 punts més alt que el registrat el 2007.

L'economia submergida augmenta proporcionalment amb el nivell de corrupció que té un país, segons l'organització no governamental Transparència Internacional.

Jordi Oliva, director general de Política Financera, Tresor i Assegurances, després d'escoltar el contingut de l'estudi, reclama una actuació coherent per part de les diferents administracions que acabi amb el "càncer" de la morositat, que finalitzi amb la rigidesa de les lleis i que es posi una dosi d'"intel·ligència" en l'elaboració de lleis i en la inspecció i la supervisió del sistema.