M'ha tocat una petita herència. Fa anys hauria invertit en un pis. Però ara? Els preus han baixat tant que no sé si l'immobiliari és encara un actiu que surti a compte. Els dipòsits, a diferència del passat, en l'actualitat ofereixen una remuneració molt baixa. És clar, sempre queda la borsa. És veritat que en aquest últim període el mercat s'ha recuperat, però en l'última dècada gairebé no ha aixecat el cap. Pel que fa als fons d'inversió, no són per tirar coets. Què he de fer amb aquests diners?".
És la reflexió en veu alta d'un inversor. Són molts els estalviadors que es fan les mateixes preguntes. Amb tota probabilitat, davant la impossibilitat de solucionar el dilema, la gran majoria d'ells haurà anat al banc on té el compte i haurà demanat al gestor de l'entitat un assessorament. Després d'enumerar un complex entramat de percentatges darrere d'un altisonant nom anglès, li acabaran venent un producte financer de "última generació", a més de regalar-li un televisor de pantalla plana i garantir-li el capital.
I els rendiments? "En aquests moments, poc més es pot fer", li diran els assessors. Mentrestant, desconsolat i resignat, l'estalviador seguirà fent cada dia una ullada a les cotitzacions borsàries, a l'espera d'una recuperació que mai arriba. O sí ...
Aquest retrat, una mica caricaturitzat però basat en l'experiència real, reflecteix l'enorme confusió en què es troba l'inversor avui en dia. Els excessos irracionals de la bombolla immobiliària queden llunyans, i els polítics insisteixen en dir que el pitjor de la crisi ha passat, però tampoc s'albira un horitzó que faci pensar en uns retorns econòmics pròspers. En aquest reportatge no donarem recomanacions específiques, sinó algunes claus per mantenir el control dels seus diners.
El primer que cal pensar és: he d'invertir? Evidentment, no és una cosa obligatòria. Sobretot, si no es veu clar el retorn o si no entén molt bé de quin producte financer es tracta." Analitzi si necessita els seus diners a curt termini. Després, miri les diferents alternatives i, si no veu res que li convenci, no es mogui. A vegades, la millor inversió és no fer res", suggereix Vicente Hernández, professor del departament de Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, autor de ' Finances personals per dummies '(Planeta) .
I si el producte que li ofereixen és massa complicat, millor deixar-ho. " De cap manera cal invertir en actius financers que no s'entenen, com va passar amb el famós cas de les preferents. Si no s'entén el que s'està comprant, llavors millor no fer-ho. D'una altra manera, es corre el risc de comprar una camisa per descobrir després que li han venut una corbata", alerta Jesús Palau, professor de Finances d'Esade.
Valgui la prudència. Ara bé, sempre hi ha excuses per no fer res. Per exemple, s'al·lega que no es disposa de prou diners que administrar (quan, per molt ajustat que estigui el pressupost, sempre es pot treure alguna cosa). O que no té temps (quan si el trobem per a altres assumptes importants com la família o la feina). O que no té coneixements (quan en realitat l'objectiu no és fer-se milionari, sinó administrar recursos per evitar algun dia trobar-se en dificultats). Els analistes repeteixen la mateixa cançó: "Deixar els estalvis al compte corrent és un error: no genera ingressos, pot portar retenció fiscal. Inverteixi'ls en un vehicle líquid que capitalitzi encara que sigui per reduir la pèrdua de valor causada per la inflació i les despeses de manteniment". I aquí arribem al punt següent, que condiciona totes les decisions futures: quant estem disposat a arriscar?
Indubtablement, als 20 anys un és més propens a les aventures que als 60. En les inversions, hi ha una regla que no falla: com més a prop de la jubilació s'estigui, menys riscos s'han de córrer. En efecte, en vigília del retir laboral hi ha poc temps de reacció per posar remei possibles errors, mentre que, si es té per davant un llarg termini, el risc es dilueix i llavors sí que convé tirar-se a la piscina.
Jordi Sullà, director del programa de gestió patrimonial d'EFPA (European Financial Planning Association) amb més de 20 anys d'experiència, explica que en alguns dels seminaris d'educació financera que imparteixen a les escoles els solen plantejar als xavals una pregunta molt senzilla: "T'agrada més la bicicleta, el cavall o el parapent?". Segons la resposta, es deduirà la inclinació a arriscar de cada un (en ordre creixent). Perquè tots tenim un cert tarannà. Existeix en la ciència financera l'anomenat nivell d'insomni, és a dir, el percentatge de pèrdues que es poden assumir sense perdre el son. Es tracta de fer la prova, perquè no es pot tenir malsons amb els diners.
Miguel Ángel Bernal, professor i coordinador del departament de Recerca de l' Institut d'Estudis Borsaris (IEB) a Madrid, creu que "el risc sempre és un element de considerar, fins i tot en els perfils més conservadors. I a l'horitzó temporal a llarg termini, sempre ha d'estar present". La clau, llavors, consisteix a diversificar. En el moment de cuinar, entre els ingredients va bé una mica de picant, sempre que no estigui concentrat en un únic plat. I posa l'exemple, molt gràfic: "La pólvora és perillosa. Però amb ella pots fer dinamita o repartir-la en diferents cartutxos. En el primer cas, si esclata, és una explosió. En el segon, només és un petard".
Mantenir fons d'emergència
En tot cas, si ha pres la decisió d'invertir, no tiri tota la llenya al foc: mantingui un fons d'emergència per si de cas. Pot ser l'equivalent a tres o sis mesos de la nòmina, si és un treballador per compte aliè, o fins i tot un any, si és autònom i corre el risc de quedar-se sense atur. I, abans de començar a esfullar la margarida inversora, reflexioni: no destini automàticament part d'aquest capital a tapar forats. Per exemple, de vegades convé quedar-se amb la hipoteca. Perquè, depenent dels casos, el rendiment d'una altra inversió pot ser superior al benefici que suposaria acabar amb el cost del préstec.
El factor risc no és l'únic de considerar. L'estratègia d'inversió dependrà de les despeses que s'hagin previst i del seu horitzó temporal. Si s'ha planejat comprar una casa o un cotxe dins un termini, s'haurà de disposar d'aquests diners quan arribi el moment. D'aquí dependrà, entre altres coses, la liquiditat del producte inversor que triem (és a dir, la capacitat de recuperar els diners al nostre compte corrent). Per això, escriu Hernández: "Les accions i els immobles són atractius a llarg termini. No són inversions aptes per els diners que es necessitarà dins de, diguem, els propers cinc anys. En canvi, les inversions en mercat monetari, comptes remunerats, dipòsits i bons són bons llocs per tenir diners que s'espera utilitzar aviat". Sullà explica que a Espanya no fa molts anys hi havia un gran malentès sobre aquest punt. "El país estava obsessionat amb viure en el present: els inversors consideraven curt termini tres mesos; mig termini, sis mesos; llarg termini, un any". Ara ja es parla de tres, cinc o deu anys.
"Complir amb les pròpies necessitats"
No cal confondre liquiditat i seguretat. "La seguretat la determina la classe d'actiu. La borsa és líquida, però no és tan segura. El fet que sigui una mica líquid no vol dir que pugui recuperar-ho tot", exposa el professor Josep Palau. Perquè, en cas d'emergència, les accions sempre es poden vendre, però sense tenir la garantia d'aconseguir els mateixos diners que es va pagar al principi. "Si es vol invertir per al futur, llavors cal estar segurs d'aquest capital no va a treure, perquè els rendiments s'obtindran a llarg termini. És més, si es decideix treure abans els estalvis, un podria acabar penalitzat", apunta Palau.
Com diu Josep Soler, president d'EFPA ( European Financial Planning Association ) Europa i director de l'Institut d'Estudis Financiers de Barcelona, "l'objectiu no ha de ser treure rendiments, sinó complir amb les pròpies necessitats". Abans de quedar-se amb la tauleta o el DVD de regal del banc , millor analitzar-ho bé .
