El Ministeri de Foment no acaba de veure amb claredat la privatització d'AENA. De fet, la seva titular, Ana Pastor, fa uns dies continuava sense confirmar la sortida a borsa de l'entitat gestora dels aeroports, quan s'havia dit que aquest procés s'havia de tancar abans que acabés l'any, aprofitant la bona imatge que ha recuperat la situació econòmica d'Espanya, l'interès dels grans fons per invertir-hi i la millora de la nota de solvència portada a terme per part de les tres grans agències de qualificació, Moodys, Fitch i Standard & Poors.

Hi ha por, i molta, de les conseqüències estratègiques, no econòmiques, que podria tenir la privatització en bloc de la xarxa d'aeroports tenint en compte els lamentables nivells de rendibilitat de la majoria d'equipaments i el deute que arrosseguen. El pastís complet interessa els inversors, però podria suposar la retirada dels ingredients de menor qualitat, fet que significaria el tancament de les instal·lacions en pitjor situació. I al Govern no li passa desapercebut que clausurar aeroports, per deficitaris que siguin, revoltaria els ajuntaments i comunitats autònomes afectats. I la llista dels ?menys rendibles coincideix en molts casos amb ciutats i autonomies governats pel Partit Popular.

La privatització d'AENA, segons les previsions del Ministeri de Foment, preveuria l'entrada de capital privat fins a un 60%, establint un nucli estable d'accionistes de referència d'entre tres i cinc inversors, que podrien controlar entre un 20% i un 30% del capital d'AENA Aeropuertos. La participació individual de cadascun d'ells se situaria entre el 5 i el 10%, i la resta sortiria a borsa.

La privatització en aquestes condicions, segons l'últim informe de l'Observatori del Transport Aeri de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), tindria una cara i una creu. La cara, que fer un paquet conjunt de tota la xarxa podria incrementar el valor de venda, i, per tant, l'assumpció de l'elevat deute acumulat, actualmente situat en 12.615 milions d'euros. La creu és que perjudicaria els usuarisâ excepte que s'estableixi una regulació estricta amb el que això implica de costos regulatoris.

AENA, segons va anunciar la ministra de Foment, està preparant un marc regulador, que tindrà preparat abans de gener, en el qual es garanteix l'interès general de la xarxa d'aeroports independentment que la gestió sigui privada. La norma fixaria uns nivells de qualitat del servei, el règim d'inversions i d'ingressos i els preus màxims regulats per a les taxes "amb les màximes condicions de transparència".

Independentment de les expectatives que pugui despertar la privatització, la situació de la xarxa d'AENA és molt delicada. Malgrat que Ana Pastor defensa que la gestió de l'actual Govern ha aconseguit evitar la fallida de l'organitzacióâ heretada amb un deute de 14.000 milions d'euros, el fet cert és que actualment segueix arrossegant una xifra que espanta: 12.615 milions d'euros. I el problema és que mentre els aeroports més grans aconsegueixen amortitzar el seu deute gràcies a l'elevat trànsit que registren, els més petits, que són els més deficitaris, n0 fan més que augmentar la bola de neu.

La majoria dels aeròdroms de la xarxa, estan limitats no només per les pèrdues, sinó per la impossibilitat de fer front a l'important deute que arrosseguen. Les xifres deixen lloc a pocs dubtes. Els comptes de resultats després d'impostos corresponents a l'any 2012 indiquen que 39 dels 47 aeroports gestionats per AENA estan en números vermells. Un nombre pràcticament similar al de 2009. I llevat d'instal·lacions com les de Barcelona i Eivissa, que han aconseguit revertir la situació, i els de les Canàries, que han augmentat els seus beneficis, la resta no ha aconseguit avançar. En aquest sentit, la disparitat de xifres és notable. Mentre que Tenerife Sud obté uns beneficis de 3,27 euros per passatger després d'impostos, un altre, com el d'Osca-Pirineus, té unes pèrdues de 1.203 euros per usuari, 74 milions de deute acumulat i va tancar l'any amb 1.313 viatgers.

En el cas de Girona, l'aeroport va tornar als números vermells als anys 2011 i 2012. En el passat ?exercici, les pèrdues van ser de 0,83 euros per passatger. Les instal·lacions gironines acumulen un ?deute superior als 55,5 milions d'euros.