L 'inici del 2014, com no potser d'una altra manera, manté la mateixa tendència en l'evolució econòmica mundial. A nivell internacional, cal destacar la consolidació, una vegada més, de la millora de les dades del mercat laboral als Estats Units, on es van crear més de 200.000 llocs de treball el desembre. Això acredita la decisió de la Reserva Federal de reduir els estímuls monetaris, que es va prendre per un ampli consens.

A la Xina, per la seva banda, senyals contradictoris respecte al seu creixement potencial del 2014. Com a punt positiu destaca la millora de les importacions del desembre, fins al 8,3 per cent interanual, molt per sobre de les exportacions, d'un 4,3 per cent, però que permeten situar l'economia asiàtica com el principal mercat de comerç exterior, superant els Estats Units per primera vegada a la història. D'altra banda, la inflació es desaccelera de forma important al 2,6 per cent, des del 3 per cent anterior, cosa que podria introduir dubtes respecte a la solidesa de la demanda interna del país.

A l'àrea de l'euro com es parla en l'argot econòmic, el Banc Central Europeu (BCE) està en situació de wait and see. És a dir, que no pren mesures addicionals d'estímul econòmic en espera dels esdeveniments. En la seva anàlisi econòmica, destaca que observa riscos equilibrats en l'evolució de la inflació, punt amb què discrepo principalment. La inflació actual de l'àrea de l'euro se situa en el 0,8 per cent, molt allunyada de l'objectiu de l'autoritat monetària, del 2 per cent, i les expectatives coincideixen en una projecció d'inflació baixa en el mitjà termini, reflex de la debilitat de la recuperació econòmica de l'àrea i de la demanda interna de manera particular. En aquest sentit, el BCE no descarta noves baixades de tipus, però lamentablement, l'efecte sobre l'activitat d'aquestes mesures són poc rellevants, i en un escenari de calma (o millora en molts casos) dels mercats financers, no sembla probable que el BCE es decideixi a incloure mesures d'estímul monetari heterodoxes.

A Espanya, si bé s'han publicat un ventall important de dades econòmiques, crec rellevant destacar els comptes no financers del tercer trimestre de 2013, que ha introduït un debat econòmic interessant respecte als determinants de la caiguda de l'estalvi de les famílies, fins al 10,5 per cent, dues dècimes per sota del trimestre anterior.

Existeixen diverses perspectives per valorar positivament la caiguda de l'estalvi, com a justificació d'una millora de les expectatives econòmiques, que permetria a les famílies tornar al camí de millorar el consum.

No obstant això, crec que la contracció de l'estalvi obeeix més a una reducció de la renda disponible, d'un 1,6 per cent, que s'explica per la reducció dels salaris, d'un 3,5 per cent, i per un increment dels impostos, d'un 3,6 per cent. Alhora, la inversió de les famílies ha registrat una contracció d'un 10 per cent en el trimestre.

El segon punt de debat ha estat l'efecte que ha tingut l'evolució de necessitats financeres de les Administracions Públiques, respecte a la via de recuperació econòmica. En aquest sentit, considero rellevant destacar que les necessitats de finançament de les AAPP s'han mantingut pràcticament estables els tres trimestres de 2013, respecte a 2012, gràcies a la relaxació de l'objectiu de dèficit públic. Com a resultat, aquesta menor pressió de reducció del dèficit fiscal hauria permès una via de recuperació econòmica més favorable.