Prop de la meitat de la riquesa mundial està en mans de l'u per cent de la població, que posseeix en conjunt uns 110 bilions de dòlars (81 bilions d'euros), segons les dades divulgades ahir per l'organització humanitària Oxfam. L'informe "Governar per a les elits: segrest democràtic i desigualtat econòmica" conclou que la concentració del 46 per cent de la riquesa en mans d'una minoria suposa un nivell de desigualtat "sense precedents", que amenaça de "perpetuar les diferències entre rics i pobres fins a fer-les irreversibles". L'informe d'Oxfam destaca que la meitat més pobre de la població mundial posseeix la mateixa riquesa que les 85 persones més riques del món.

Espanya tampoc surt gaire ben parada en l'estudi. És l'Estat amb més desigualtats i se situa només per darrere de Letònia, segons un estudi d'Oxfam Intermón, que constata que els 20 espanyols més rics acumulen una fortuna de 77.000 milions d'euros, l'equivalent a la renda del 20% de les persones més pobres.

El director general d'Oxfam Intermón, José María Vera, va presentar l'informe a Barcelona, que inclou una enquesta a un miler d'espanyols, dels quals 8 de cada 10 opinen que "a Espanya les lleis estan fetes per als rics", mentre que 7 de cada 10 europeus opinen el mateix.

Vera va explicar que "les polítiques subjugades als poders financers" són les culpables del creixement de les desigualtats i ha indicat que si a Espanya abans de la crisi el 20% dels espanyols més rics guanyaven més de 5,3 vegades més que el 20% dels més pobres, aquesta diferència va créixer el 2011 a 7,5 vegades.

"Si la tendència continua, per a l'any 2025, el 20% dels espanyols més rics podrien guanyar de mitjana 18 vegades més que el 20% més pobre", va assenyalar Vera.

Després de constatar que les decisions polítiques "estan segrestades per les elits i els poders econòmics" i denunciar que a Espanya "les grans empreses no paguen impostos, només els paguen les pimes i els particulars", Vera va demanar a les grans empreses que tanquin les seves filials en paradisos fiscals i deixin d'eludir el pagament d'impostos.

Segons el director d'Oxfam Intermón, "el 85% de les empreses de l'IBEX espanyol tenen filials en paradisos fiscals. Que les tanquin!. I que no utilitzin el seu poder financer per influir en les polítiques", va demanar Vera, partidari d'aplicar una taxa a les transaccions financeres, l'anomenada taxa Tobin, que reportaria més de 5.000 milions anuals al tresor de l'Estat.

"Eradicar la pobresa passa avui per eliminar les desigualtats extremes agreujades en els últims 25 o 30 anys per culpa de la desregulació, l'opacitat financera, i una distribució impositiva sense equitat perquè s'han reduït els impostos a les rendes més altes i es retallen drets a les classes més baixes", segons Vera.

Per al responsable de l'ONG, "estem vivint un moment extrem que pot tenir conseqüències dramàtiques, sobretot per a la cohesió social".

L'agreujament de les desigualtats per les polítiques favorables als poders financers està causant, segons l'informe, que "la desafecció democràtica a Espanya és evident i creixent, i es torna perillosa".

Segons l'informe, "la desil·lusió s'estén des del polític, en què es percep el fàstic amb un sistema 'partitocràtic', cap a d'altres institucions de l'Estat i cap a les institucions i organitzacions formals, cosa que contribueix al seu desprestigi i aventura futurs conflictes políticosocials".

Entre les seves recomanacions, Oxfam Intermon demana "no usar paradisos fiscals per evadir impostos, no usar la riquesa econòmica per obtenir favors polítics, fer públiques totes les inversions, una fiscalitat progressiva sobre la riquesa i exigir als governs que usin la seva recaptació fiscal per proporcionar sanitat, educació i protecció social".

Reequilibrar la fiscalitat

En la presentació de l'informe a Barcelona hi va participar també l'exministre d'Indústria Joan Majó, qui va dir que el principal problema de l'augment de les desigualtats és que amb la reforma tributària, que va separar les escales impositives de l'IRPF entre rendes salarials i les rendes d'estalvi o especulatives, "es va truncar el seu efecte reequilibrant".

"Es va suprimir l'impost per patrimoni, i ara les rendes per treball paguen el 30, 35 o 50% mentre que les rendes per estalvi o especulatives només paguen un màxim del 18%, i si són herències no paguen res perquè també s'ha suprimit l'impost de successions", va denunciar Majó.