La crisi econòmica i especialment el període de recessió del 2009 ha disparat el pes de l'economia submergida que a les comarques de Girona ja se situa en el 25,6% del PIB. L'increment d'aquest fenomen no és un cas aïllat sinó que s'ha registrat a tot Catalunya i també en el conjunt de l'Estat, segons una de les principals conclusions de l'informe "L'economia submergida passa factura. Avançament del frau a Espanya durant la crisi" que van presentar ahir els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). L'estudi, dirigit per Jordi Sardà, professor de la URV, afirma que les últimes dades corresponents al 2012 indiquen que l'economia submergida absorbia el 24,6% del PIB català, amagant 47.360 milions. El 2009 el pes de l'activitat irregular era del 22,3%, cosa que suposa que entre el 2009 i el 2012 s'han amagat uns 4.600 milions.

Les xifres de l'estudi indiquen que el 2012 la taxa d'economia submergida catalana s'ha igualat amb la taxa del conjunt de l'estat espanyol que també se situa en el 24,6%. Aquest percentatge d'activitat amagada suposa l'ocultació al fisc de 47.360 milions d'euros a Catalunya i de 253.000 milions en el cas del conjunt de l'estat espanyol. Per demarcacions, Girona és la que recull la taxa més elevada fins al 25,6%, Barcelona la segueix amb un 24,6%, Lleida va en tercer lloc amb el 24,2% i finalment Tarragona amb el 23,4%. L'estudi indica l'evolució de l'economia submergida aquests últims anys, un període marcat per la crisi i en concret en el període del 2008 al 2012. Doncs bé, en aquest període, la demarcació de Girona ha passat de tenir una economia submergida del 16,9% al 25,6%, amb un creixement de gairebé nou punts percentuals, el segon increment més alt de les quatre demarcacions catalanes, únicament superat per Tarragona que creix 9,5 punts percentuals al passar del 13,9% el 2009 al 23,4% el 2012.

En el cas de Barcelona, el pes de l'economia irregular passa del 18,3% al 24,6%, un augment de 6,3 punts, mentre que a Lleida el creixement és de 5,1 punts en passar del 19,1% al 24,2%.

Els tècnics d'Hisenda consideren que aquest increment espectacular del pes de l'economia submergida es justifica bàsicament pel sector del totxo, molt donat a operacions especulatives i amb tradició de diner negre, i també pel fort creixement de la taxa d'atur que es va triplicar entre el 2008 i el 2012 passant d'un valor del 7,6% al 23,94%. L'informe afirma que "els increments d'impostos no van venir acompanyats per un eficient control tributari" mentre es "multiplicaven" els casos de corrupció política i empresarial. Una dada rellevant de l'informe fa referència a l'ús massiu dels bitllets de 500, malgrat el control que tenen aquests bitllets per part de les finestretes bancàries. Els tècnics d'Hisenda asseguren que el 73,7% del valor de l'efectiu que hi ha en circulació a l'estat espanyol es fa utilitzant bitllets de 500 euros, mentre que el pes d'aquest bitllet en el conjunt del valor circulant entre els països de la zona euro és només del 14%. Gestha afirma que aquests bitllets de 500 euros "són l'instrument preferit" per part dels defraudadors per saldar les operacions que volen amagar al fisc.