Mentre Foment del Treball, la gran patronal catalana, segueix insisistint en la necessitat d'un pacte fiscal i rebutja la celebració d'una consulta a Catalunya, nombroses organitzacions empresarials catalanes -moltes d'elles membres de Foment- s'han mostrat contundents en la defensa del dret a decidir. Ahir, una trentena van fer pinya per subscriure el Manifest del Far (es va signar al Far de Sant Sebastià, a Llafranc), en què expressen el seu "suport incondicional" al dret a decidir i recull el compromís de "respectar i fer costat" a la decisió que prengui el poble de Catalunya.

"Aquest procés ha de permetre que els nostres conciutadans puguin, lliurement i democràticament, expressar la seva voluntat sobre el futur del país" recull el manifest, que és pràcticament idèntic al text aprovat a finals de febrer pel Grup Impuls per Girona (format per les cambres gironines, el Fòrum Carlemany, les patronals FOEG i PIMEC Girona). "És un manifest sintètic i en positiu", va manifestar el vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega.

En el text també s'expressa el "compromís de respectar i fer costat" a la decisió que prengui el poble de Catalunya, "sigui quina sigui". A més, els empresaris es comprometen a "adaptar l'actuació" a les seves empreses a aquesta voluntat, per tal de contribuir en el procés.

Aquest text s'ha signat pels 28 representants, entre els quals hi ha les tretze cambres catalanes i també el consell de cambres, patronals com Pimec, Fepime, o Cecot, agrupacions empresarials com Amec i Femcat, i d'altres patronals sectorials o territorials, com les de l'Anoia, Lleida, el Maresme, Osona o Sant Cugat.

"Ens posen el dit a l'ull"

A l'acte també hi va assistir el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que va agrair als empresaris el pas endavant que fan posant-se al costat del procés en favor de la consulta. "Els empresaris són una part essencial de la societat catalana", va manifestar Rigol.

Segons l'expresident del Parlament, els catalans se senten "ferits i marginats" per diverses actuacions de l'Estat. "Quan ens posen el dit a l'ull amb la Llei Wert o la llei de la unitat de mercat no s'adonen que fereixen actituds profundament positives de la nostra societat, i això ho hem de redreçar", va declarar Rigol, que creu que s'estan fent passes fermes per aconseguir que la consulta sigui una realitat.

"El Govern espanyol considera que som el principal problema d'Espanya i tothom parla de la consulta, si em diuen fa deu anys que seríem on som avui no m'ho hauria cregut", va remarcar Rigol, que insisteix que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir és un lloc on tenen cabuda "totes les opcions".

Alguns dels empresaris més crítics van assegurar que Espanya "ha maltractat Catalunya" i que s'han "tancat les portes al diàleg".

El president de la Cecot, Antoni Abad, va defensar que el procés es basa en principis democràtics i que, per tant, als empresaris això no els fa por.

També va criticar la manca de diàleg amb el Govern espanyol el president de la FOEG i vicepresident de Forment del Treball, Ernest Plana: "Hi ha hagut repetits intents de diàleg sense rebre resposta estatal, aquesta porta tancada ens comporta una creixent desafecció ciutadana i empresarial". Va afegir que la petició d'anar a votar el 9 de novembre "no és una qüestió d'uns quants il·luminats ni un tema passatger com es pensen a Madrid".

El president de la Cambra de Comerç de Girona i vicepresident del consell de cambres català, Domènec Espadalé, va remarcar que "la màxima dels empresaris" és que la societat pugui decidir "lliurement i democràticament" el seu futur. "Volem contribuir al progrés i al benestar de la nostra societat des del nostre treball i des de les nostres empreses i volem deixar clar que volem i confiem que puguem votar", va manifestar