Vuit anys després de la intervenció de Fòrum i Afinsa, mig milió d'afectats que van perdre els seus estalvis en el frau filatèlic, que va sumar un forat de 5.000 milions d'euros, esperen encara la resolució de les dues causes obertes a l'Audiència Nacional, en què hi ha 38 imputats.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 1, Santiago Pedraz, ja ha processat a 14 responsables d'Afinsa per desenvolupar una operativa piramidal de negoci conscients que era "ruïnós i inviable", que van ocultar mitjançant artificis comptables i amb el qual van ocasionar un perjudici de 1.928 milions.

Els atribueix els delictes d'estafa qualificada, insolvència punible, falsejament de comptes anuals, blanqueig de capitals i delictes contra la Hisenda Pública per mantenir un negoci la "inconsistència i inviabilitat del qual està fora de tot dubte".

Segons l'informe definitiu de situació patrimonial, Afinsa tenia uns deutes de 2.443,75 milions d'euros, enfront d'uns actius valorats en 812,64 milions.

L'estafa, segons càlculs de Pedraz, va afectar 190.022 petits estalviadors, que van invertir en segells, generalment a partir de 300 euros (366 dòlars), amb la promesa que es revalorarien almenys un 6% per cent anual.

Fonts jurídiques han informat que el magistrat està únicament pendent de l'arribada d'una comissió rogatòria que va cursar als Estats Units per elevar la causa a la sala que serà la responsable de celebrar el judici contra els exgestors de la societat.

Entre els processats figuren l'expresident Juan Antonio Cano i els executius i membres del consell d'administració [Albertino] i Carlos de Figueiredo, Vicente Martín o Emilio Ballester, entre d'altres, i el soci auditor de Gestynsa Francisco Blázquez.

Des del Jutjat Central d'Instrucció número 5, el seu com?pany Pablo Ruz ja ha rebut l'última ampliació de l'extensa pericial que va ordenar practicar. Ara només li queda dictar el processament dels imputats, entre ells, el presumpte cervell de la trama, Carlos Llorca, que es troba fugit de la Justícia.

En aquest cas, el jutge xifra el nombre de perjudicats en 269.203 i la quantitat suposadament estafada en 3.702.770,42 euros.

Però l'informe de l'administració concursal va revelar un dèficit patrimonial superior als 2.843 milions d'euros, cosa que determina, segons el jutge, "la impossibilitat de devolució de les inversions".

L'abril de 2013, els dos magistrats van agreujar les penes a les quals poden enfrontar-se els presumptes responsables de 9 a 13 anys i mig de presó.

Paral·lelament a les causes penals es desenvolupen sengles procediments concursals sobre aquestes societats.

D'ells, els petits estalviadors afectats de Fòrum han aconseguit des de 2009 fins avui recuperar el 10% de la seva inversió, mentre que els de [Afinsa] han aconseguit molt recentment sol la meitat d'aquest percentatge.

En espera de com conclouran tots aquests procediments, el que ja ha decidit la Justícia, de manera ferma, és que l'Estat no va tenir cap responsabilitat en el que ha passat.

El desembre de 2010, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l'Audiència Nacional en la que no apreciava cap responsabilitat dels Ministeris d'Economia i Hisenda i Sanitat i Consum, del Banc d'Espanya i de la CNMV, al considerar que l'activitat de les dues societats no devia ser supervisada per les autoritats financeres, ja que realitzaven operacions mercantils.

Tot això ha minvat l'ànim dels estafats, que durant tots aquests anys han protagonitzat innombrables actes per reivindicar una solució a la seva situació.

Adicae, que ha convocat avui una manifestació de la Plataforma Unitària "Solució Fòrum-Afinsa", que encapçala al costat de la Federació de Clients de Afinsa i Fórum Filatélico, ha lliurat a La Moncloa un escrit dirigit a Mariano Rajoy reclamant la implementació la seva proposta de solució, que ha estat aprovada per diferents parlaments autonòmics.

L'esmentada proposta consisteix en la subrogació de l'ICO en les quantitats que es deuen als afectats, quedant en la posició de creditor en els concursos per recuperar en el seu moment les quantitats que es derivin de la liquidació de les empreses.