Una tesi de la UdG ha estudiat el funcionament de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) i n'ha proposat una alternativa que ha anomenat Renda Garantida Familiar. El seu autor, Ramon Ballester, es mostra molt crític amb el model actual.

Els experts adverteixen que la crisi econòmica ha eixamplat la pobresa. Per tal de garantir uns ingressos mínims per a la subsistència, es van dedicar recursos econòmics per a una bateria d'ajuts que la crisi ha acabat per reduir i que han demostrat no ser suficients. Les característiques i l'efectivitat d'un dels ajuts, la Renda Mínima d'Inserció, ha estat estudiada en una tesi doctoral de la UdG titulada Pobresa, provació i rendes mínimes a Catalunya.

En aquesta tesi, Ramon Ballester, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, ha fet una anàlisi crítica de la RMI catalana, prosposant una alternativa per tal de mitigar la situació actual que es caracteritza per la dificultat progressiva amb què es troben les persones en situació de pobresa i privació per accedir a la RMI.

Ballester assegura que "la crisi ha incidit més en els col·lectius que, abans que passés, mostraven uns índexs elevats de pobresa i/o exclusió, com els joves, les dones, les persones amb baixa qualificació laboral i els immigrants".

L'objecte d'estudi de la tesi, les rendes mínimes d'inserció, són un tipus de prestació que hauria de cobrir les necessitats bàsiques de la llar i, per tenir-hi dret, és necessari demostrar que hi ha una insuficiència d'ingressos. En aquest sentit, Ballester critica la reforma que es va fer a la RMI a Catalunya a partir de 2011, que n'ha limitat la capacitat d'actuació.

Com a proposta alternativa, i en línia amb l'Estratègia 2020 de la UE, Ballester proposa una "renda garantida familiar", on seria essencial una reducció de la condicionalitat laboral de la RMI actual i que, segons Ballster "comportaria una reducció de l'estigma social que representa la seva percepció". L'atuor de la tesi calculas'aconseguiria que un 7,1% de les llars catalanes rebessin la prestació i que el cost del programa representaria un 0,5% del PIB català i un 3% del pressupost del seu Govern.