El govern català va aprovar ahir el projecte de llei que crea l'impost per als pisos buits que es troben en mans d'entitats financeres i que es calcula afectarà uns 15.000 habitatges situats en 72 municipis catalans.

L'impost, que té com a objectiu estimular la incorporació al mercat de lloguer d'una part del parc d'habitatges buits que existeix a Catalunya i que arriba a 80.000, serà d'entre 850 i 1.650 euros per habitatge i any, i la intenció és aplicar-lo a partir de l'any que ve.

Amb aquesta taxa, la Generalitat preveu recaptar un màxim d'entre 13 i 25 milions d'euros, si no s'apliquen les bonificacions que preveu el mateix projecte de llei.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va explicar en la conferència de premsa posterior a la reunió del Govern que el nou gravamen afectarà els pisos que portin almenys dos anys buits i que estan exempts de l'impost les persones físiques, les administracions públiques i les entitats del tercer sector.

El projecte, que ara es debatrà al Parlament, contempla un conjunt de bonificacions per a les entitats financeres en funció de la quantitat de pisos que vagin posant en règim de lloguer assequible, de manera directa o a través de les entitats del tercer sector o les administracions públiques.

Les bonificacions aniran des del 10% fins al 100% de la quota si l'entitat destina a lloguer social, en el cas de la bonificació màxima, més del doble dels habitatges buits que tingui i a les que afecti l'impost.

Santi Vila va insistir que aquest impost no té "voluntat recaptatòria", sinó que només pretén ser un estímul per a les entitats financeres.

De fet, el conseller va assegurar que l'impost ja ha tingut efectes positius, perquè la Generalitat ha tancat convenis amb la SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària també coneguda com a banc dolent), amb CaixaBank i amb Bankia perquè aquests els cedeixin habitatges per a lloguer social.

La Generalitat calcula que a Catalunya existeixen uns 40.000 habitatges buits en mans d'entitats financeres, uns 15.000 dels quals es troben a 72 municipis on s'ha acreditat que hi ha demanda de pisos.

El nou impost se centrarà en aquests 15.000 pisos, situats bàsicament a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i a les ciutats de Girona i Lleida.