El BBVA ha guanyat la subhasta de Catalunya Banc en presentar una oferta lleugerament superior a 1.000 milions d'euros, millor que la del Banc Santander i CaixaBank, cosa que no evita que l'Estat hagi de donar per perduts uns 11.500 milions, segons fonts pròximes al procés.
El BBVA, Santander i CaixaBank van presentar ofertes en ferm per Catalunya Banc divendres passat per aprofitar l'oportunitat d'adquirir una entitat nacionalitzada que acumula més de 13.600 milions en ajudes, d'elles, 12.600 directament de l'Estat i la resta procedents del Fons de Garantia de Dipòsits.
El francès Société Générale, un altre dels interessats pel grup català finalment va desistir de licitar.
A l'espera que es coneguin oficialment els detalls de l'operació, l'oferta de BBVA estaria molt per sota dels 2.500 milions de patrimoni net amb els quals compta Catalunya Banc.
Segons el parer dels experts consultats, l'operació és "rodona" tenint en compte el preu ofert, que l'Estat està disposat a cobrir part del cost de les reclamacions per preferents, clàusules terra i cobertures de tipus d'interès (swaps) i fins i tot una probable indemnització a Mapfre si BBVA trenca l'acord de bancassegurança que la companyia té amb Catalunya Banc.
A més, BBVA podrà treure bon profit als crèdits fiscals.
El FROB, el fons de rescat espanyol, confiava en què subhastar l'entitat catalana en el tercer intent i que no calgués una segona volta perquè la millor oferta fos un 50 % superior i 200 milions més generosa que la segona.
Després de la compra d'Unnim, el BBVA ha decidit seguir aprofitant l'oportunitat de créixer i consolidar la seva presència en una regió que considera clau.
Al febrer del 2013, Francisco González va revelar públicament que el banc estudiava l'opció de licitar en el segon intent de subhasta de Catalunya Banc "amb tot l'interès possible", de la mateixa manera que havia reconegut dies abans el Santander. En aquell moment, el banquer va argumentar que l'experiència deia que quan s'oferia a un comprador un esquema de garantia sobre part de la cartera de l'entitat subhastada, les ajudes de l'Estat es podien reduir. Però davant la negativa de l'Estat, a través del FROB, a concedir noves ajudes en forma d'epa, la subhasta va quedar deserta i va haver de replantejar-se una via alternativa perquè Catalunya Banc guanyés atractiu.
Des del moment de la seva creació, el grup fruit de la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa va començar a recórrer a les ajudes públiques i va sol·licitar un préstec de 1.250 milions amb la promesa que els tornaria.
No obstant això, el temps va demostrar que lluny de retornar un sol euro a les arques públiques, el grup era incapaç de complir amb les exigències de capital i després de suspendre les proves d'estrès europees, l'Estat va acabar donant per perduts els primers fons aportats i injectant-li 1.718 milions més.
Tot i així no era suficient per reforçar un grup, les caixes del qual havien dut a terme una política de riscos totalment imprudent, com van lamentar recentment en el FROB, i que va fer que acabés necessitant 9.084 milions de l'ajuda europea a la banca espanyola.
És a dir, 12.052 milions, que van excedir els 13.000 milions en incloure una aportació de més de 1.000 del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) per donar liquiditat als milers clients als quals va vendre participacions preferents i deute subordinat. Malgrat tot això, l'Estat es va veure obligat la setmana passada a posar uns altres 572 milions perquè Catalunya Banc es tragués de sobre gairebé 6.400 milions d'euros en hipoteques tòxiques, ja que gairebé segur que amb elles a sobre cap banc hagués estat disposat a licitar.
