El sector turístic català, amb Barcelona com a punta de llança, viu moments de rècords històrics pel que fa a l'arribada de turistes estrangers. No obstant això, les dades optimistes que llancen administracions i algunes patronals amaguen alguns problemes de competitivitat: la despesa mitjana dels turistes a Catalunya cau. De moment, les dades indiquen que queda molt per assolir el repte de suplir qualitat per quantitat.

Catalunya va ser, amb 5.986 milions d'euros, la segona comunitat autònoma que va rebre més despesa turística en el primer semestre de l'any, segons les dades de l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) donades a conèixer ahir. En termes anuals, la xifra és un 3,9% superior a la de l'any passat. El creixement és únicament atribuïble a l'increment del nombre de viatgers internacionals, ja que tant la seva despesa diària com els dies totals d'estada es redueixen.

D'aquesta manera, els turistes estrangers van gastar 129 euros diaris de mitjana durant la seva estada a Catalunya, un 1,4% menys que en el primer semestre de l'any passat. Com que l'estada mitjana també es redueix -és inferior a una setmana- el pressupost total dels turistes cau un 2,6%, fins als 840 euros.

Un dels motius que explicaria la caiguda de la despesa mitjana a Catalunya aquest any és el descens del turisme rus, tant per la devaluaicó del ruble com pel conflicte entre Rúsia i Ucraïna.

Tot i que en termes de despesa diària, Catalunya és un dels territoris de l'Estat on els turistes estrangers gasten més (només el de Madrid és superior), les estades són molt més llargues a Andalusia i Canàries, on el pressupost mitjà del turista internacional que hi arriba de vacances supera els mil euros. En termes qualitatius, el turisme que menys despesa fa és el que passa les vacances a la Comunitat Valenciana, amb una despesa mitjana de 78 euros diaris i un pressupost per estada de 804 euros.

Segons l'enquesta Egatur, el Regne Unit va ser el primer emissor amb una despesa de 5.212 milions a tot l'Estat el primer semestre, amb un increment del 10,2%; mentre que Alemanya va tenir també una forta pujada, del 9,4 % fins als 4.393 milions, així com els països nòrdics, que van créixer un 7,1 % amb 2.798 milions de despesa.