Les rebaixes salarials que s'han imposat en particular en els països europeus més afectats per la crisi estan mostrant els seus límits en la millora de la competitivitat i fins i tot són contraproduents perquè agreugen el risc de pobresa i tenen un efecte depressiu sobre la demanda, segons l'OCDE. "Més ajustos salarials a la baixa en els països més afectats, corren el risc de ser contraproduents", subratlla en el seu informe anual sobre l'ocupació l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest risc, assenyala l'organització, és particularment important en un context d'inflació pròxima a zero, en al·lusió directa a la situació que es produeix a la zona euro, perquè contribueix poc a la creació de nous llocs de treball, mentre que "incrementa el risc de pobresa i deprimeix la demanda agregada".

Aquesta conclusió deriva de l'observació que la "significativa moderació salarial" que hi ha hagut en molts països membres durant la crisi "no s'ha traduït totalment en dinàmiques de preus més baixos que promoguessin la competitivitat i reforcessin la producció i el creixement de l'ocupació" És a dir, que les empreses no han traslladat la totalitat dels guanys que obtenien amb la retallada de la seva massa salarial per abaixar els preus dels seus productes i vendre més, en part potser perquè han preferit dedicar aquests diners a millorar la seva rendibilitat, però també per falta de competitivitat en els mercats.

El mercat laboral

Espanya és el país de l'OCDE on més disminuirà l'atur en termes relatius fins a finals de 2015, encara que en aquesta data, amb un 23,9%, seguirà sent el que tingui la segona taxa d'atur més elevada després de la de Grècia. L'atur a Espanya disminuirà en 2,2 punts percentuals entre l'últim trimestre del 2013 i l'últim de 2015, segons les projeccions publicades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el seu informe anual sobre l'ocupació. Per la seva banda, el BBVA Research estima que entre 2014 i 2015 l'economia espanyola crearà 500.000 llocs de treball, si bé creu que la majoria seran contractes temporals, va assenyalar ahir l'economista en cap del grup, Jorge Sicília.