J

ack Ma no exagera quan ven el seu colós del comerç electrònic Alibaba com la "companyia de tot". El gegant tecnològic en constant expansió té tants tentacles en tants sectors que pot asfixiar amb facilitat els seus competidors petits i mitjans. Podria pensar-se que els organismes reguladors antimonopolístics xinesos -que en els últims temps han apuntat contra companyies estrangeres com Microsoft i Toyota- també estarien analitzant a la local Alibaba.

De cap manera. El Partit Comunista adora els èxits xinesos, i la història de Ma porta els inversors globals a preguntar-se: "Mark Zuckerberg? Qui és?" Això, no obstant, il·lustra el problema d'Alibaba. Ma ha pogut crear gairebé un monopoli online perquè el règim li ha permès fer-ho. Quan Ma descriu les prioritats d'Alibaba en termes de "primer els clients, segon els empleats, tercer els inversors", no pot sinó pensar-se que el primer grup comprèn als seus benefactors del partit a Pequín. La pregunta que plantejo a tots els fons de cobertura i inversors institucionals que han fet fila per donar diners a Ma a canvi de precioses accions és: Com poden confiar en les promeses de Ma quan és tan evident que l'esperit de Mao domina la situació?

Els inversors accepten no només l'estructura societària poc comuna d'Alibaba (que dóna a Ma un ferri control), sinó també les limitacions de Xina a la propietat ?estran?gera, la seva opacitat institucionalitzada, la predilecció per la censura i la falta de respecte per les normes de la propietat intel·lectual. Aquesta capitulació als capritxos d'un govern que podria derrocar Ma davant el més mínim pas en fals és només una de les tres raons per les quals jo no col·locaria els meus diners a Alibaba.

Una preocupació igualment alarmant és la vacil·lant economia xinesa. El país es podria encaminar cap a una bombolla similar a la de les puntcom de finals de la dècada de 1990. Per aquell temps, les accions de tota companyia d'Internet que començava a cotitzar en borsa amb un sufix ".com" pujaven independentment que els clients entenguessin o no el seu model de negoci. Xina.com és una economia que molts pensen que no pot perdre. D'aquí l'atractiu d'Alibaba: la companyia ofereix un centre únic de compres als inversors que volen aprofitar la creixent classe mitjana de la Xina. Amb una sola acció es pot abordar el coet de creixement en comerç minorista, mitjans socials, banca, entreteniment, viatges, el que sigui.

L'OPI d'Alibaba podria representar la màxima expressió de la història de creixement de Xina. L'afirmació del president Xi Jinping que es passaria d'un excés d'inversió i exportacions a un èmfasi en els serveis exigirà un creixement molt més lent en els propers anys. De moment, a Xi li costa complir amb l'objectiu de creixement del 7,5% per aquest any, i fa pocs dies el Banc Central es va apressar a injectar uns altres 81.000 milions de dòlars als majors bancs xinesos amb l'objectiu que segueixin prestant.

Xina experimenta ara el creixement més feble de la producció industrial des de la crisi global de 2008, així com una reducció de les vendes minoristes i l'activitat d'inversió. A mesura que es desaccelera el producte intern brut, també ho fa la capacitat de la classe mitjana de comprar tots els productes a la venda a Alibaba. D'altra banda, si la Xina experimenta la crisi de deute com la que temen alguns analistes, les perspectives de guanys cauran.

Finalment, la creixent desigualtat amenaça de reduir les ambicions de la classe mitjana. El coeficient Gini de laXina, un índex que mesura la desigualtat, gairebé es va duplicar entre 1980 i 2010. Aquest any, la desigualtat en termes d'ingrés a Xina va superar la dels Estats Units i va aconseguir nivells "greus", segons la Universitat de Michigan. Aquesta trajectòria, temen els funcionaris, podria alimentar la inestabilitat social.

En última instància, la promesa d'Alibaba es basa en la idea que centenars de milions de xinesos seguiran enriquint-se any a any i consumiran com ho fan els nord-americans. Però això depèn de moltes coses, entre elles de si el govern pot posar fre a la corrupció, que concentra la riquesa en les elits xineses, així com del paper de les enormes empreses estatals, que obstaculitzen la innovació. Això exigirà el desenvolupament d'un puixant sector de serveis que pugui crear bones ocupacions. Tot això dista molt de ser una certesa.

Pel que fa a històries reeixides a la Xina, la de Ma és insuperable. Els inversors no es cansen d'admirar el procés que va portar a un professor d'anglès a convertir-se en l'home més ric de la Xina. Però quan es té una acció d'Alibaba, es diposita la confiança en molt més que en un empresari de 49 anys. En realitat, s'aposta a un sistema polític opac que té el monopoli de les possibilitats d'èxit que se li permeten a Ma.